Com va néixer Younenki Music?

Laia Guilanyà: Younenki Music és un projecte que va néixer en pandèmia fa ara just quatre anys. Va ser impulsada pel fet del neguit d'estar a casa i no poder fer res. Juntament amb la Cristina som amigues des de la infància i d'aquí justament ve el nom perquè Younenki vol dir infantesa en japonès. Vam començar a cantar les cançons que ens recordaven a l'època de quan érem petites, per fer una mica de nostàlgia. Ens vam dirigir cap a la branca de dibuixos i anime en català com és Bola de drac, com la Sakura, caçadora de cartes, que són totes aquelles cançons que teníem la sort de consumir-les en català a la tele.

Comenceu a fer 'medleys' però cada una des de casa seva. Com ho fèieu?

Cristina Ramírez: Sí, la Laia està vivint a Manresa i jo estic a Barcelona. Gràcies al confinament ens vam haver de posar les piles en aquest aspecte. Primer, barrejàvem cinc openings de diferents dibuixos. La Laia fa tota la part musical i fa unes coses increïbles. Després ens gravem per separat, fem les segones veus i tot el que calgui, la Laia mescla tota la part musical i fa la mescla i llavors ens gravem en vídeo i jo edito el vídeo. És tot un llarg procés, són moltes hores, molta feina.

Quan decidiu pujar-ho a alguna plataforma, quina rebuda comencen a tenir?

L.G.: Aquí és on nosaltres ens vam quedar impactades. Vam pensar de penjar-los a YouTube perquè són vídeos llargs i a Instagram i Twitter penjàvem trossos perquè en aquell moment encara no utilitzàvem TikTok. I la rebuda va ser molt gran. Anàvem amb zero expectatives, simplement ho vam fer perquè ens venia de gust fer alguna cosa i fer-ho amb carinyo i amb amor, i va funcionar.

En quin moment us plantegeu que això pot ser un projecte professional?

C.R.: És que realment en cap moment ens ho havíem plantejat. Vam començar fent els vídeos, tenien tirada, vam conèixer gent, ens van començar a conèixer, ens van començar a trucar per fer concerts quan ja es podia... Al principi tot era per Twitch però llavors ens van començar a trucar, trucar, trucar, i la cosa s'ha anat fent més gran. Estarem eternament agraïdes perquè és que en cap moment ens ho esperàvem. Com que ho fem perquè ens agrada, encara tot és més màgic.

Heu actuat en diversos espais, entre ells el Saló del Manga. Rebeu cada vegada més propostes?

L.G.: Ens van venir des del festival de FeMA de les Illes Balears, un festival que vol impulsar l'anime i en català. També ens han sortit projectes com participar al Ràndom a l'SX3, al nou Super3, que això sí que va ser: "estem sortint a la tele que nosaltres consumíem". Aquell dia, per a les dues que estàvem al sofà mirant la tele, va ser molt impactant.

Ha canviat l'aposta per l'anime en català?

C.R.: Vam enganxar una època meravellosa perquè van impulsar el català d'una manera molt intel·ligent. Per exemple, jo soc castellanoparlant però jo la tele la veia en català. I crec que això és molt important. Abans doblaven els openings i això ara no es fa, perquè no es pot, per diners o pel que sigui. Sonava la cançó d'un anime i la cantàvem en català i això ara s'ha perdut. És molt important el fet d'haver viscut aquella època perquè al final nosaltres el que fem és nostàlgia.

L.G.: Si gent que no és catalanoparlant i no entén el català, veu aquest contingut en català, és perquè s'ha fet bé. Amb Bola de drac, per exemple, molts cops et diuen: "jo parlo en castellà però l'he vist en català tota la vida". Llavors, és que s'ha fet una bona feina.

En quin moment es troba l'anime en català?

C.R.: Ara, amb el nou SX3, el Super3, està tornant a remuntar però crec que podria fer-se millor i podrien ser més valents. Jo soc mestra de primària i molts d'aquests nanos no sabien que es feia anime en català. A través del Super3, ja el miren en català.

En l'àmbit audiovisual en general, què s'hauria de fer per fomentar la llengua?

L.G.: Clar, ara el contingut ha canviat. A nosaltres ens deien: "deixeu de mirar la tele" i ara són els mòbils i les xarxes socials. Llavors, impulsar creadors de contingut en català sempre és una bona idea. També passa amb molts dels oficis artístics, com molts actors que també tiren cap al castellà. Impulsar aquestes persones que, passet a passet, fan un contingut que consumiran les noves generacions per mantenir el català, trobo que és una bona idea.

Cristina, a més de ser professora, ets actriu de doblatge. En quin punt es troba actualment el món del doblatge?

C.R.: Ara mateix està la cosa una mica regular perquè amb tot el tema de la intel·ligència artificial sembla que està costant una mica de regular, que és surrealista, perquè al final estem lluitant pels drets de les nostres veus i no entenc com pot costar tant. Pel que fa al català, s'ha notat un canvi, jo ara faig coses en català i abans no en feia.

Laia, a nivell musical, el català pren força entre els joves?

L.G.: Cada vegada venen més coses en català. Tenim dos puntals que són la Mushka i la Bad Gyal, que criden molt l'atenció, i cada cop hi ha més dones que canten en català, que són cantautores com la Judith Nedderman, o més d'estil jazz, com l'Alba Careta. Perquè fins ara hi havia poques dones a la música catalana. Si ens fixem en l'època d'Els Pets o de Lax'n'busto, no hi havia cap grup on el cantant fos una dona. Els nens estan començant a consumir música en català des de petits i música de dones en català, que encara és un plus més.

Quin és el proper projecte de Younenki Music?

C.R.: Tot just ara hem estrenat la nostra primera cançó original, una cançó que hem fet nosaltres de zero. La lletra és nostra, tot és nostre i és totalment dedicada, com no pot ser d'una altra manera, a l'anime en català, a la nostàlgia. Es diu Sent les veus i és el projecte que estem intentant impulsar perquè realment és una cançó feta amb molt d'amor, amb molta feina.

*Aquí puedes leer la entrevista a las Younenki Music en castellano.