"Quan faig vídeos de pixapins hi ha molts barcelonins que se'm queixen, però si jo soc de Barcelona!"

Ver vídeo

Ets actor de formació, és al que volies dedicar-te?

Sí i m'hi he dedicat molts anys. Ara estic en un punt de voler tornar al món de la interpretació perquè he fet la carrera d'art dramàtic i hi he treballat durant molts anys. Però arriba la pandèmia i ens ho canvia una mica tot.

Tenies projectes en marxa?

"Amb la pandèmia es va tancar tot. I com teletreballes com a actor? La creativitat que tenia dins necessitava que sortís d'alguna manera i va sortir en format vídeo"

Estava al Liceu fent una òpera. No perquè jo cantés, sinó com a figurant que a vegades es cobra més que com a actor en un altre tipus d'obres. I arriba i ens tanquen. Jo venia de gravar una sèrie, venia de fer teatre, del Liceu, de fer classes de teatre i tot això va ser un món que es va tancar. I com teletreballes com a actor? La creativitat que tenia dins necessitava que sortís d'alguna manera i va sortir en format vídeo i en format riure'ns una mica de tot allò que estava passant. O sigui que va ser bastant profitós.

Quan comences a veure que tens èxit?

Cap a mitjans de la pandèmia hi ha un vídeo de Plats bruts que fa puf! I aquí vaig dir, ai, ai, està passant alguna cosa i em comença a seguir gent. Per a mi l'èxit era tenir 3.000 persones que m'estiguessin veient. I que de cop i volta anessis amb tren, amb mascareta i que algú em reconegués, això per a mi ja va ser un gran èxit.

És fàcil fer vídeos quan no hi estàs acostumat?

Jo abans de TikTok no feia ni stories parlant... Com a molt, penjaves una foto, però no li parlava al mòbil. Començo fent lip sync, utilitzar sons que ja hi havia. I de cop i volta, un dia decideixo començar a parlar-li al mòbil. Comences a perdre-li la vergonya a dir coses, i va haver-hi un dia que ho vaig traspassar a Instagram i patia a veure què em diran, a veure què pensaran. I de cop descobreixes que tothom està una mica igual, que és una vàlvula d'escapament.

Els vídeos que titules 'coses del català' tenen molt d'èxit. A què creus que es deu?

"Jo crec que 'coses del català' tenen èxit perquè la llengua és molt desconeguda i perquè tenim moltes paraules que molta gent desconeix"

Jo crec que tenen èxit perquè la llengua és molt desconeguda i perquè tenim moltes paraules que molta gent desconeix o que coneixen molt i aleshores la gent s'hi identifica. Per exemple, la gent desconeix molt insults en català perquè ens quedem amb els bàsics en castellà, aleshores els fa gràcia.

És fàcil fer humor en català?

És que jo no sé si faig humor en català... Aleshores, és fàcil? Sí, perquè al final riure's d'un mateix et permet tenir més clar per on pots anar. Humor en català? Humor en qualsevol llengua. Jo crec que és fàcil que arribis a la gent a qui li estàs fent aquelles bromes o aquell contingut. A mi em surt i m'ha sortit així sempre.

Ajuden els creadors de contingut a fomentar la llengua?

Sí, evidentment. També penso que no s'ha d'abandonar la cultura. Al contrari, crec que des de la creació de contingut hauríem d'ajudar a canalitzar-ho cap a les arts, els museus, tot el que envolta, perquè crec que les xarxes són molt més fàcils d'arribar al públic. Actualment fas un vídeo i pot arribar molt més ràpid i evidentment connecta molt més amb el públic i amb la llengua i amb la cultura. I ara em tiro pedres a sobre però no ens hem de quedar només amb el que veiem a les xarxes tot i que n'hi ha molta de varietat i està molt bé.

Si tornem a l'humor, podem riure de tot?

"Tinc com una vida que m'ha portat a riure molt de mi, aleshores arriba un moment que penso que puc riure de tot. Quins són els límits?"

Jo crec que sí, també depèn de la perspectiva que agafis i de com juguis a aquest riure de tot. Jo soc baixet, tinc el nas gran, sord d'una orella de naixement, he tingut els peus plans tota la vida, he portat ferros... Tinc com una vida que m'ha portat a riure molt de mi, aleshores arriba un moment que penso que puc riure de tot. Quins són els límits? Evidentment has de tenir clara la resposta perquè sempre pot sortir per on tu no vols. Quan faig vídeos de pixapins, per exemple, hi ha molta gent de Barcelona que se'm queixa i dic 'però si soc de Barcelona!'.

Has publicat el llibre 'humorambigoti.cat'. Què hi podem trobar?

Em van proposar fer un quadern d'estiu per poder jugar a banda de parlar de la meva experiència a les xarxes. Sobretot hi ha jocs de paraules, propostes, testos, també parlem de Plats Bruts. Hi ha un capítol que m'he inventat jo de la sèrie. Hi ha molta relació amb el contingut que faig a les xarxes.

Quins projectes de futur tens?

Aquest món de les xarxes et porta a col·laborar en molts àmbits. Me n'agradarien més perquè al final soc actor i tinc moltes ganes de tornar al teatre però, alhora, em fa respecte, no vagi a ser que la gent pensi que m'agafen per una pel·li o per una obra de teatre per les xarxes i no per tenir una carrera de 4 anys en una escola d'art dramàtic. També he presentat ara coses per la Xarxa de Televisions Locals, també animo a públic, estic descobrint el món de l'audiovisual. Segueixo fent classes de teatre i segueixo sent l'Albert que era abans de la pandèmia.

*Aquí puedes leer la entrevista a Albert Roig en castellano.