"Cada vegada que dius 'tinc que', moren 15 filòlegs". Veieu un impuls al vostre projecte través d'aquesta frase?

Aquesta frase és la més viral que ens perseguirà sempre, jo crec, però ja ens va bé. Van néixer lemes per intentar donar a conèixer l'empresa que en aquell moment volia ser només una empresa de correcció i d'assessorament lingüístic i aquests lemes van enganxar molt, van atraure molt, van cridar molt l'atenció. Vam començar fent bosses, samarretes, hem acabat fent pins, pòsters, agendes en català, llibres, o sigui que hem sabut anar desenvolupant el projecte de manera molt coherent.

La rebuda a les xarxes us ha permès variar el desenvolupament del projecte?

Sí, totalment. Jo crec que també vam néixer en un moment que no era el d'ara. Al 2016-2017, tots i totes estàvem molt emocionats amb tot allò del Procés i això vol dir que també teníem un compromís amb la llengua molt fort, que sentíem la llengua com a cosa identitària molt potent i això va fer que ens adonéssim que la gent té un interès per la llengua. Vam pensar: "Què fa falta?" Doncs algun llibre que expliqui l'accentuació i la pronominalització i altres temes que, a priori, semblen molt i molt avorrits i molt i molt feixucs, doncs passem-ho per aquest sedàs de La Incorrecta i ho expliquem a la nostra manera, més planera i potser més divertida.

Parlem bé el català?

Ai, és que és una mica una pregunta trampa. Parlem com podem, a vegades... I crec que hem de ser molt conscients que qualsevol llengua ha de tenir diferents registres i hem de permetre ser vulgars i ser col·loquials i dir barbarismes en alguns registres, fins i tot. Per tant, no corregir-ho tot, però sí que, en general, el català que parlem avui dia amb el català que es parlava fa 50 anys o 70, no té res a veure.

Hi ha molta incorrecció, però segueix havent-hi interès per la llengua?

Sí, jo crec que sí. Jo crec que el nostre projecte és una prova d'aquest interès, que també han sortit molts altres creadors de contingut en català ara ja, com aquests influenciadors. Faltava una mica que hi hagués aquesta gent que fes aquest contingut o vídeos d'altres temàtiques, de cuina, de videojocs, del que sigui, però que hi fos en català. Jo crec que sí que hi és aquest interès, encara que els titulars sempre siguin catastrofistes. S'acabarà el català, es morirà el català, el 2070 ningú parlarà català... Però després veiem que l'interès és real.

Hem de ser optimistes?

Sí, tampoc vull pecar de ser-ho massa, ni negacionista de l'emergència lingüística que hi ha, però crec que necessitem centrar-nos més en què fer, què podem fer per salvar el català, que no pas anar analitzant i anar donant tanta veu i tanta importància al fet que si el català s'acabarà o no, si es morirà o no, si ningú el parla o no. I aquesta situació és real, doncs mirem què hi podem fer i sobretot quines mesures podem prendre, ja no tant com a catalanoparlant, sinó les mesures que podem exigir a les institucions. A vegades es fa més feina des de les entitats que des de les institucions i això tampoc hauria de ser així.

Què és el que s'hauria de demanar a les institucions?

Tots aquests plans impulsors del català que siguin una realitat que, a vegades, sobre el paper queden molt bé. Promeses electorals: farem una comissió que blindi el català, hi haurà una conselleria lingüística... Però després queda tot diluït i crec que hauríem de començar a fer que siguin realitats més que paraules. Sí que és veritat que ja s'estan fent coses pel català, hem recuperat el 3XL, ara s'ha convertit a l'SX3, mica en mica ja anem recuperant referents del català des dels mitjans audiovisuals.

Molts creadors de contingut coincideixen en què no val només parlar de la llengua. Fent ús del català és com es fomenta?

Ens centrem molt en fer grans discursos catastrofistes, però què estem disposats a fer i què fem... Al final fer això, fer contingut en català. Jo crec que és molt important que parlem de contingut cultural en general. Per exemple, els petits avenços que fem a les diferents plataformes incorporant el català, això també són minivictòries que hem de celebrar i també ho hem de dir. El mitjà audiovisual cada vegada aposta menys pel català, això també és veritat, però quan hi és, aquesta aposta, donem-li suport.

Què és el que enganxa d'un projecte com el vostre?

Crec que vam néixer en un moment molt indicat, que érem al lloc correcte amb la fórmula màgica de parlar de llengua, d'humor, de fer-ho d'una altra manera. Sempre s'ha tractat el tema de la correcció des del punt de vista aquest negatiu i d'ultracorrecció, fins i tot. També crec que ens hem situat com un projecte compromès quan parlem d'educació, quan parlem de feminisme, doncs nosaltres hi som. Crec que, quan ha calgut, també sota aquesta incorrecció, ens hem permès el luxe de dir moltes coses.

Heu publicat tres llibres, 'Parla bé, collons', el 2021, 'Catalanament el 2022', i el quadern 'El Llenguerut', que és l'últim. Per què un quadern d'activitats?

El primer llibre era una guia pràctica d'aquelles qüestions més feixugues. El segon llibre ja és un llibre que ens venia més de gust fer, d'expressions de tota la vida, frases fetes, hi ha un homenatge a la nostra gent, a la nostra iaia. I després volíem donar una mica la volta als quaderns d'exercicis que tots hem patit i que siguin activitats atractives i que vinguin de gust fer-les.

Teniu projectes de futur?

Doncs sempre n'hi ha. Ara mateix, per exemple, estem treballant amb l'agenda d'aquest any i ja veurem, també estic fent moltes xerrades amb el Consorci de Normalització, que és una col·laboració que ha trigat molts anys a ser una realitat, però que també estic molt contenta que hi sigui ara.

*Aquí puedes leer la entrevista a Valentina Planas en castellano.