Quan i per què vas començar a penjar vídeos a les xarxes?

Aleshores vivia a Nova York. Vaig adonar-me que la vida a la ciutat era molt diferent del que ens havien pintat, i vaig pensar que això podria interessar. Vaig començar a penjar els vídeos de manera privada, només per als meus amics, i de seguida em vaig adonar que tenien èxit. Tothom em va començar a motivar perquè ho fes públic. Amb els meus amics parlo en català i simplement vaig continuar amb aquesta dinàmica.

Com és la vida a Nova York?

Ràpida, intensa, molt interessant, però també dura. És una ciutat difícil on l'individualisme és imperant i, a vegades, costa trobar-hi el teu lloc. Però quan el trobes, és una ciutat magnífica.

I també vas iniciar un cicle de vídeos sobre "els catalans a l'estranger, fem…". Què passa amb els catalans a l'estranger?

Des que vaig deixar Catalunya, a tot arreu on he estat hi he trobat catalans. I tots seguim uns patrons que es repeteixen i amb els quals molta gent s'hi podia sentir identificada. En aquell moment a TikTok i a Instagram es van posar de moda el trend "som X, som mares, som fills únics, som tal". I d'aquí la idea, em va sortir de dins.

Quan et vas adonar que els teus vídeos eren tan populars?

Quan vaig saltar a TikTok: el tercer vídeo que vaig penjar es va fer viral. Això va passar en part perquè l'algoritme de TikTok funciona molt per territorialitat, i Nova York és un lloc perfecte per fer-se viral.

Fas vídeos des de Nova York que es fan virals en català. Ja t'entenien?

En els comentaris em preguntaven: "però, quin idioma estàs parlant? Perquè sembla castellà però, és italià? Quina llengua més maca". I això em va donar peu a pujar contingut amb un enfocament més pedagògic. A dir "parlo en català, som aproximadament 10 milions de parlants, es parla a Catalunya…" i llavors evidentment també vaig començar a arribar a la comunitat catalana. Va ser molt curiós.

Quines reaccions reps, tant del teu públic com de les persones amb qui convius diàriament?

Doncs mira, d'una banda, la gent que em segueix està contentíssima, perquè el meu públic és majoritàriament catalanoparlant o persones que estan aprenent el català. Fa dos anys que vaig marxar de Catalunya, així que els meus cercles actuals no parlen català; amb la meva família i amigues de Manresa sí, però en el dia a dia parlo anglès o francès. Els meus amics d'aquí em demanen sovint que posi subtítols en anglès perquè no entenen el que dic en català però, tot i així, alguns han après paraules en català gràcies als meus vídeos, cosa que trobo molt bonica. Però la meva comunitat catalanoparlant està molt contenta que, tot i viure a l'estranger, continuï mantenint i promocionant la nostra llengua.

En algunes entrevistes has mencionat crítiques per fer vídeos en català. Com ho gestiones i com compares aquestes crítiques amb l'impacte positiu de fomentar la llengua i ajudar la gent a aprendre-la?

Per a mi, el foment de la llengua està molt per sobre de les crítiques. La meva motivació no és tant ensenyar català sinó crear contingut en català perquè els catalanoparlants també mereixen consumir contingut en la seva llengua. Vaig començar a fer vídeos de manera natural i orgànica, no amb l'objectiu específic d'ensenyar català, sinó perquè crec que és important que hi hagi contingut de qualitat en català, és una manera de mantenir viva la nostra llengua. No només hem de tenir contingut que ensenyi la llengua, com pronoms febles o vocabulari, que és molt necessari, sinó també contingut substancial i interessant en català. La meva intenció és parlar de temes que m'interessen, en català, perquè la nostra llengua també mereix ser una llengua de contingut de qualitat.

Més enllà de les anècdotes de viatges, has introduït conceptes jurídics als teus vídeos. Vas començar amb casos com el de l'Alves i la llei del "només sí és sí", fent vídeos curts per explicar aquestes lleis. Com aconsegueixes abordar temes jurídics complexos en vídeos tan breus?

No és gens fàcil. De fet, últimament he reduït la quantitat d'explicacions jurídiques perquè, tot i que tinc seguidors que són juristes, la majoria no ho són. Quan faig vídeos de dos minuts per explicar conceptes que m'han portat més de quatre anys d'estudiar, em resulta impossible ser tan rigorosa com caldria. Sempre remarco que estic generalitzant molt i simplificant a grans trets. Els juristes hem de ser molt precisos, però en un vídeo curt no puc donar la precisió que les lleis mereixen.

Si fes un vídeo de 15 minuts per explicar detalladament la llei del "només sí és sí" i el concepte de consentiment, la gent probablement no el miraria. He d'adaptar el contingut al format que el públic prefereix: vídeos ràpids i fàcils d'entendre. Això implica un treball de resum que sovint impedeix ser tan rigorosa com voldria. Tot i així, m'encanta fer aquests vídeos perquè és la meva feina i em fa feliç, però haig de ser molt curosa per no cometre errors.

Vols dedicar-te a la resolució de conflictes internacionals, pel màster que estàs estudiant?

Sí, m'agradaria treballar en aquest sector. Tot i així, estic oberta a altres oportunitats dins del dret perquè hi ha moltes branques que m'encanten. Vull aprofitar la formació que estic fent, però també estar oberta a les oportunitats que vinguin.

Els vídeos a les xarxes seguiran?

 Seguiran fins que me'n cansi o fins que les condicions laborals m'ho impedeixin. Espero trobar un sector jurídic que vegi la meva presència a les xarxes com un asset i no com un inconvenient.

Actualment estàs vivint a Ginebra. Quins són els teus plans de futur?

De moment, la idea és quedar-me a Ginebra o potser Londres o París, depenent de la feina. Vull amortitzar la meva formació en disputes internacionals, ja que el mercat a Barcelona i Madrid encara no està gaire desenvolupat en aquest camp. Però a mitjà o llarg termini, m'encantaria tornar a casa.

*Aquí puedes leer la entrevista a Queralt Vidal Sala en castellano.