Les falenes, les papallones de nit que són capaces de deixar-se rostir atretes per la llum han servit a Jaume Cabré (Barcelona, 1947) per construir la seva nova novel·la. 'Consumits pel foc', és un llibre força diferent al que havia fet fins ara, però amb el mateix poder inquietant i colpidor que caracteritza la seva escriptura. En aquesta ocasió, el protagonista és l’Ismael, sí una mena de nàufrag com el de 'Moby Dick' i amb una vida molt estranya i solitària.

'Consumits pel foc' és més breu que les novel·les anteriors, i això fa que te l’empassis d’una glopada i t’envaeixi una emoció trista i estranya. En aquesta novel·la hi ha sorpreses, narradors insòlits, senglars entranyables… i tot s’incardina com una mena de faula que ho empeny tot i que té a veure amb les falenes, les papallones de nit que s’arrisquen a rostir-se per acostar-se a la llum.

L’acció de la novel·la se situa en un temps indeterminat, en el qual la literatura catalana està prohibida i et poden acomiadar per escriure un poema de Carner a la pissarra. "Aquest és l’únic tret autobiogràfic de la novel·la. Això em va passar a mi l’any 71, jo era professor en una acadèmia, i vaig posar-ho a la novel·la perquè és una manera de netejar-me", ha explicat en roda de premsa l’autor de 'Jo confesso'.

Feia deu anys que Jaume Cabré no publicava cap novel·la és per això que com ha apuntat el seu editor, Josep Lluch "els lectors de Jaume Cabré estem d’enhorabona". Lluch ha avançat que aquest llibre abans de posar-se a la venda ja té nou traduccions contractades. En aquest sentit, Emili Rosales, director del Grup62, ha volgut subratllar que Cabré és un gran referent de la literatura catalana a tot el món, amb més de 100 traduccions. I avui, a banda de sortir aquesta novel·la apareix la primera traducció en castellà a càrrec de Concha Cardeñoso a Destino.

¿Y qué? o la llibertat creativa

El llibre comença amb un ¿Y qué? signat per Zvi Katz, un amic de Cabré, lector voraç que viu entre Israel i Mèxic. "Recordo que jo li estava dient el què estava fent i li deia que em semblava que m’hi perdia, que em sortia un personatge que és un godallet. I aquest amic em va dir '¿Y qué?', i vaig pensar, i perquè no puc posar un godallet com a personatge? A mi em semblava un disbarat i ell em va recordar que la literatura és lliure. I com a homenatge ho vaig posar com una cita", detalla Cabré.

A Jaume Cabré no li agrada parlar gaire de l’argument del seus llibres perquè considera que l’argument és patrimoni dels lectors. Però sí que es pot avançar que tots els personatges que apareixen a 'Consumits pel foc' estan carregats de sorpreses. Diu que quan consolidava el personatge del Godallet va tenir l’ajuda d’Stephen Hawking i les seves teories del temps, del futur i el passat. Va ser rellegint a Hawking que Cabré va veure que el personatge del Godallet el cridava imperativament i l’havia d’incorporar a la novel·la.

L’ombra dels senglars

L’Ismael és el protagonista oficial de la novel·la, però el Godallet també. "Jo sóc vell i podria fer una tesi sobre els senglars, quan era minyó escolta a principis dels 60 em van posar el nom de senglar i l’adjectiu era senglar sorrut. I aquest senglar m’ha anat perseguint", aclareix l’autor de 'Les veus del Pamano'.

Narrador murri i avesat als arguments tensos, Jaume Cabré s’ho passa bé barrejant la intriga, el drama i l’humor. Per a ell el més important és creure’s els personatges, endevinar nous trossos d’argument que li puguin servir i anar fent sense pressa. I aquesta manera de fer el fa gaudir i també fa gaudir al lector. Ell necessita temps per creure’s el que escriu. Per això la pressió dels que li diuen "fa temps que no treus cap llibre" la porta bé, perquè ell escriu cada dia: "Jo no tinc pressa, no tinc gens de pressa perquè seria una equivocació per a mi. Per la pressa no em caçaran. Tenir pressa i penedir-se del que has escrit és molt bèstia".

L’esperança traïdora de la llum d’un fanal, senglars saberuts, Lili Marleen, 'Moby Dick' i la lectura com a refugi, són elements que fan avançar Consumits pel foc. En aquesta novel·la tot gira, In girum imus nocte. Al llarg de les 180 pàgines trepidants d’aquest llibre tot gira amb un mecanime de moviments precisos que aconsegueix atrapar al lector. Jaume Cabré, una vegada més, fa de dragó literari, és un dragonet que espera pacient a que la falena (el lector) s’acosti a la llum del fanal per cruspir-se-la.