Loop: tempesta d'imatges

Les habitacions d'un hotel de luxe són l'eix central del Loop, el festival internacional de videoart que se celebra fins dissabte a Barcelona. Aquesta és la vuitena edició d'una iniciativa que ja està més que consolidada i que continua prement l'accelerador. A més d'haver entrat a galeries, institucions i fundacions culturals de la ciutat, enguany el Loop ha fet un passet més i, amb l'empenta d'aquesta fase expansiva, s'ha atrevit a ocupar un habitatge. "Per què no es pot aprofitar un pis buit per emplenar-lo de videoinstal·lacions?", es van preguntar els comissaris de Treballs forçats, el nom amb què han batejat la mostra que es pot visitar em un pis del barri Gòtic, per ser més exactes, al carrer Canuda número 17, principal segona.

Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez, gestors de la Sala d'Art Jove, van rebre la invitació per participar al Loop com una glopada d'oxigen, però en rumiar què podien proposar, es van adonar que no tenien recursos, ja que aquest àmbit, que depèn de l'àrea de Joventut existeix però no compta amb gaire promoció. Malgrat el reduït marge de maniobra i aprofitant que la seva feina és ajudar els artistes joves, van trigar poques setmanes a reunir el material suficient per executar la idea.

Treballs forçats', en un pis buit del barri Gòtic, és una creació innovadora

"No es tracta d'una exposició temàtica, però sí que intenta reflexionar sobre l'àmbit domèstic i la tradició cultural, i de com l'esfera pública i el lloc de treball s'han incorporat a la nostra vida domèstica. Vivim en un món on la necessitat de produir imatges és imparable", apunta Fontdevila.

Un altre dels eixos del muntatge és qüestionar en quina mesura el temps que dediquem a enregistrar imatges per a lleure es pot considerar com un temps lliure o, també, fins a quin punt la mediatització audiovisual de tots els aspectes de la vida afecta les opinions personals.

"Per tots aquests punts de partida era interessant apostar per un pis", insisteix el comissari mentre intenta equalitzar el so de les produccions seleccionades i repartides per les diferents habitacions d'aquest pis deshabitat. El resultat de tots aquests punts de partida són nou vídeos, en què destaquen les peces de Annegien van Doorn i Verónica Luyo, Daniela Ortiz, Zeyno Pekünlü, Raquel Friera i Miquel García.

La fira es consolida després de 8 anys i atrau galeries i institucions

Cap dels artistes presents a Treballs forçats se sent còmode amb la paraula videoart, la consideren obsoleta, insuficient per definir la seva feina. "Un artista és un executor d'idees", explica Alba Mayol, que amb Álvaro Ramírez presenten Volíem anar a les carreres, una aproximació irònica a la idea bucòlica que molts es construeixen al voltant del món rural. Partint de la festa dels Tres Tombs del poble de Perafita (Osona) i durant dotze minuts de filmació, recullen situacions gairebé grotesques, que s'acosten a la idea del caçador caçat.

Tots dos es rebel·len contra el poder místic que ha assolit la imatge al segle XXI, i ho fan jugant amb el vídeo, la performance i la fotografia. Sempre intentant divertir-se tot introduint elements que distorsionen la realitat.

Els joves d'aquesta proposta, una de les més alternatives d'aquest Loop, lamenten que no hi hagi una programació estable de videoart, que la cultura a Barcelona només es mogui a cop de festival i que iniciatives com el Loop es concentrin en tres dies escassos. Malgrat les crítiques, no dubten a sentir-se molt agraïts per l'oportunitat que els brinda el festival.

Un sentiment que comparteixen els responsables de l'exposició: "Amb les nostres possibilitats mai hem aconseguit promocionar els nostres artistes i, ara, amb aquesta sortida de la sala, ho estem acabant d'aconseguir".

Per Daniela Ortiz, el Loop és un aparador per intentar aconseguir diners per desenvolupar els seus projectes artístics. Nascuda a Lima fa 24 anys, combina el vídeo, la fotografia i l'escriptura sense pensar en quina disciplina l'encasellaran. Amb Espai privat, Ortiz s'acosta a com es fan avui en dia les pel·lícules pornogràfiques. Per una banda, s'atura en el vessant arquitectònic dels rodatges, centrant-se en la localització on es va gravar Juegos de parejas, produïda per Ann&Marc per a Canal+ el 2009, i per l'altra, compila algunes lleis i normatives que regulen la producció i la distribució del material pornogràfic. "El porno no pot rebre subvencions", riu la jove, que s'està pensant de marxar uns mesos al Perú per rodar un vídeo crític sobre com s'enfoquen els estudis artístics al seu país, i sobre el tracte impersonal que reben els models a les classes de Belles Arts.

Passejar-se per aquest pis del carrer Canuda és descobrir que un inventari dels objectes que s'han de tornar per cobrar la fiança d'un pis de lloguer és un material gairebé de les Cròniques de la veritat oculta per construir un vídeo. Lnnegien van Doorn i Verónica Luyo ho han demostrat amb escreix a Inventari pis carrer Banys Nous 15 3-2, Barcelona.

Les parets despullades que acompanyen les pantalles de Treballs forçats contrasten amb el mobiliari càlid de les habitacions de l'Hotel Catalonia Rambles, on galeristes d'arreu del món exhibeixen les videocreacions que segons ells "marcaran tendència". Tots ells han arribat a Barcelona per donar a conèixer les seves apostes, i si és possible per seduir possibles compradors.

Algunes de les videocreacions incomoden, d'altres relaxen, i n'hi ha que arrenquen somriures, com el muntatge protagonitzat per animals que l'artista Andrea Nacach ha instal·lat a l'habitació número 31. "El que fa l'elefanta és una metàfora del que aguantem les dones en les relacions de parella", apunta l'artista sense voler anar més enllà.

Mear en espacios públicos o privados, d'Itziar Okariz, és dels vídeos que sacsegen la retina del visitant. Durant set minuts, Okariz es dedica a orinar a peu dret en localitzacions triades per tractar el tema de les prohibicions i les desigualtats. Al festival Loop hi ha cabuda per a tot, per això van triar aquest nom, que traduït de l'anglès vol dir corba. Del que es tracta és d'obrir els ulls i no marejar-se.