La derrota del València CF, divendres, contra el Llevant no sembla sinó el menor dels problemes pels quals passa el club. I això que aquest resultat és especialment nefast. Per una banda deixa l’equip a només vuit punts de la zona de descens i, en el pla moral, suposa una humiliació contra l’equip amb qui comparteixen ciutat, el modest Llevant que els valencianistes sempre han mirat per sobre del muscle.

Baixar a segona –encara improbable- seria una desgràcia per als seguidors, sí. Però res en comparació amb la possibilitat que el club desaparega. Perquè als problemes esportius s’hi sumen els econòmics, molt més greus i urgents, amb el València CF amb números rojos, agreujats per la caiguda d’ingressos relacionats amb la pandèmia i que el podrien portar a la fallida. I, enmig d’aquesta crisi esportiva i econòmica, la televisió pública À Punt anunciava que Anil Murthy deixarà la presidència del club "els pròxims temps". La marxa de Murthy estaria relacionada amb la possible arribada a l’accionariat del club de Tunku Ismail, un excèntric milionari malaisi més conegut pel seu títol de Príncep de Johor i amic de l’actual propietari, Peter Lim. Segons les mateixes fonts, Murthy s’hauria assabentat per Instagram d’aquests canvis.

Una llosa en forma d’estadi

Però tots aquests problemes del club podrien considerar-se més conjunturals. I en el cas de la caiguda d’ingressos pel tancament dels estadis al públic, compartits amb la resta d’equips. Però la llosa que pesa sobre els resultats econòmics –i indirectament esportius- del València CF té un nom propi: Nou Mestalla.

En plena bombolla immobiliària i de poder valencià –tan econòmic com també esportiu-, el llavors president Juan Bautista Soler va projectar la construcció d’un nou estadi que estiguera a l'altura de la projecció que volia per al club. En 2007 va començar-se a construir en uns solars del barri de Benicalap cedits per l’ajuntament, no sense resistència de part dels propietaris i llogaters de les terres d’horta expropiades. A canvi dels terrenys, el València CF havia de donar al consistori 32 solars dispersos per la ciutat, la construcció d’un poliesportiu i altres instal·lacions a Benicalap i 20 milions d’euros que es pagarien un cop venut i reurbanitzat l’antic Mestalla. Un acord que va llegir-se com extremadament beneficiós pel club. L’esclat de la bombolla, però, va frustrar els plans i les obres de l’estadi es van paralitzar el 2009.

El 2012, el govern d’Alberto Fabra –amb Isabel Bonig de consellera d'Infraestructures i Territori- aprovaria un nou mecanisme jurídic per facilitar la instal·lació de projectes urbanístics considerats "prioritaris", l’anomenada Actuació Territorial Estratègica (ATE). El València CF es va acollir a aquesta figura per tal de reimpulsar les obres del Nou Mestalla, però la crisi econòmica va tornar a frustrar els plans.

El calendari de l’ATE obliga a tenir acabada la urbanització de l’entorn de l’estadi el 15 maig del 2021, inclòs el poliesportiu públic. Si no ho fa, l’ATE caduca i la Generalitat confiscaria les garanties, o siga 40.000 metres quadrats valorats en 15 milions d’euros, a més dels costos de demolició. Això suposaria que el seu patrimoni net seria menor a la meitat del capital social del club, el que suposa una causa de dissolució objectiva de l’empresa segons l’article 361.1 de la Llei de Societats.

Fins al 3 de març, l’única possibilitat d’evitar aquesta situació era que la Generalitat acceptés prorrogar l’ATE. Però llavors va produir-se la reunió entre Murthy i Ximo Puig, en la que el singapurès es presentava sense cap proposta seriosa –"ni un trist foli", segons van explicar testimonis de la reunió- i Puig responia públicament amb una contundent negativa a cap tipus de pròrroga.

Una pròrroga, per cert, que més enllà de la voluntat política de concedir-la o no, segurament seria tombada per la justícia. I veïns del Nou Mestalla ja havien anunciat la seua intenció de recórrer-la en cas de ser acceptada.

Un indicatiu de fins a quin punt la pròrroga de l’ATE és inviable i la poca credibilitat que té Lim a la ciutat és que ni l’oposició ni els aficionats valencianistes han criticat obertament la decisió de Puig amb l’argument de "salvar el club".

El Príncep de Johor: última esperança o una trampa més?

Aquest diumenge –i sempre segons informacions d’À Punt- Peter Lim es reunirà amb Tunku Ismail per negociar l’entrada del segon en l’accionariat del València. La proposta de l’excèntric príncep malaisi –aficionat a fer ostentació per Instagram de la seua col·lecció de cotxes de luxe o el seu palau inspirat en Els Picapedra- no sembla despertar massa simpaties entre els aficionats valencianistes. Mitjançant els seus perfils a xarxes socials, Ismail ha fet tot tipus de promeses d’amor al club i nous èxits, ja que, en les seues paraules, "no és un home de negocis sinó un príncep", i no està interessat "en els diners" sinó "en la glòria".

El valencianisme no ha quedat massa convençut per aquests cants de sirena, potser escamat pel resultat d’anteriors "salvadors" estrangers, però tampoc sembla tenir massa opcions sobre la taula. L’única alternativa la representa la plataforma ‘de Torino a Mestalla’, que planteja una "democratització de l’accionariat" amb l’entrada de 30.000 o 40.000 valencianistes convençuts d’invertir en el seu club. Una opció que, tot i ser difícil, potser seria fins i tot més realista que la Príncep de Johor.