Les actuacions policials posen en el punt de mira la delegada del Govern espanyol al País Valencià

Gloria Calero va ser nomenada Delegada del Govern espanyol al País Valencià el febrer del 2020, en substitució de Juan Carlos Fulgencio. En poc menys d’un mes es decretaria l’estat d’alarma i el confinament total, amb la congelació absoluta de les activitats al carrer, incloses les manifestacions i altres tipus de protestes. Amb el desglaç de finals d’estiu començarien els maldecaps amb una llista creixent d’escàndols i conflictes amb els moviments socials – que ja li han exigit la dimissió diverses voltes- com no es veia des de l’època del PP. La permissivitat amb l’extrema dreta, les càrregues policials durant les darreres manifestacions per la llibertat d’expressió, el conflicte amb el moviment feminista o el desallotjament il·legal d’un centre social al barri de Benimaclet, entre d’altres, conformen un llistat de greuges creat en sols uns pocs mesos.

L’última va ser el passat 5 de març, quan un grup d’activistes de l’Assemblea Feminista de València, van entrar a la Delegació del Govern i van encadenar-se al pati fins a forçar una reunió amb Calero. L’acció venia motivada pel conflicte persistent entre el moviment feminista i la policia, a qui acusarien "d’animadversió" i "persecució" cap a les seues activistes, que s’ha traduït amb nombroses multes basades en la Llei Mordassa. La titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València consideraria suficientment acreditada aquesta animadversió i anul·laria algunes d’aquestes multes el passat octubre.

Altres jutges, però, no ho han vist igual i han validat les sancions. Maria Josep Martínez, advocada de l’Assemblea Feminista denuncia les dificultats que suposen aquest tipus de sancions: "et posen una multa de 100 euros, però si vas a judici i perds, no sols has de pagar la multa sinó 300 o 400 euros de costes, el sistema està fet per generar indefensió i que optes per pagar la multa". El problema final, segons l’advocada, és la Llei Mordassa, que permet als policies denunciar presumptes insults sense haver de demostrar-ho després davant d’un jutge. "És que tenim una denúncia per dir a la policia que ‘sois unos opresores’, que, encara que s’haguera dit, en un context de mobilització és totalment normal i hauria d’estar emparat per la llibertat d’expressió", continua Martínez.

"El problema de fons és la Llei Mordassa i, al final, Calero està posant la cara per un govern de Madrid que no fa el que ha de fer"

Davant d’això, l’Assemblea Feminista s’ha reunit diverses vegades amb Calero, per tractar de reduir aquesta persecució, però denuncien que darrere les "bones paraules" no s’ha traduït cap fet concret i les multes s’han seguit tramitant. "El problema de fons és la Llei Mordassa i, al final, Calero està posant la cara per un govern de Madrid que no fa el que ha de fer", apunta Martínez, qui s’ha reunit dues voltes amb la Delegada del Govern i la considera una "dona forta i amb capacitat d’imposar-se si és necessari".

Infermera de professió

Gloria Calero és infermera de professió, però ja fa més de 25 anys que es dedica a la política, quan va ser nomenada regidora d’Igualtat i Serveis Socials a la seua ciutat, Sagunt. El 2003 arribaria a l’alcaldia gràcies a un pacte amb Esquerra Unida i el Bloc, però el 2007, el PP recuperaria el consistori. A València hi ha cert consens que la seva elecció com a Delegada respon a la quota de poder de José Luis Ábalos, ministre de Foment i Secretari d’Organització del PSOE, a més d’històric opositor a Ximo Puig. Encara que, per ara, el conflicte intern estiga prou esmorteït. Fonts dels socialistes, però, expliquen que el relleu de Fulgencio va respondre sobretot a una voluntat de donar més visibilitat a la institució, que consideraven que tenia un perfil massa baix.

El seu desconeixement de la seguretat i la policia és, pel periodista Miquel Ramos, un problema, ja que "no està formada en ordre públic i no té un perfil professional sinó institucional, pel que es limita a fer de portaveu de la policia. La sensació és que no controla res, sinó simplement els avala tot el que li posen sobre la taula". Per a Ramos, especialitzat en extrema dreta i en cossos de seguretat, es concreten en situacions com la que es va viure el 12 d’octubre al barri de Benimaclet, on es va permetre una marxa de torxes feixistes amb beneplàcit policial: "òbviament no els podia prohibir la marxa, però sí que podria haver acotat el recorregut, evitar la provocació, això no són decisions tècniques sinó polítiques".

Qui controla la policia?

"El que va passar la segona manifestació per la llibertat de Pablo Hásel és molt preocupant. Si hi ha una cosa que sap tothom és que l’endemà d’una càrrega policial, la manifestació sempre és pacífica, la policia deixa fer un poc més i els manifestants també estan més tranquils. Aquest cop, però, els antiavalots van carregar sense cap tipus de provocació prèvia ni proporcionalitat. I això no va ser el pitjor, sinó que va continuar la cacera de manifestants de forma demencial per tot el centre de València fins a mig quilòmetre d’on s’havia dissolt la manifestació". Qui així s’expressa és Carles Esteve, diputat de Compromís i ferit a la cama per un cop de porra just aquell dia.

Calero, en declaracions públiques, va assegurar que "després d’haver vist els vídeos", quedava clar que "no hi havia hagut càrregues" i que l’actuació policial "havia estat encertada". El posicionament de Calero va despertar una onada de crítiques i peticions de dimissió i un dubte encara més preocupant: qui controla realment la policia? Fins i tot veus socialistes, com el coordinador d’esquerra socialista, Kilian Cuerda, van criticar les accions policials, encara que el gruix dels càrrecs i portaveus del partit van tancar files amb la versió de Calero.

Miquel Ramos: "Cal investigar els excessos amb criteri propi i no demanar un informe a la policia, que és corporativista i ho negarà tot"

"A mi no cal que m’expliquen que van veure els vídeos, que jo hi era –continua Esteve- però més que una dimissió, el que cal és una investigació i saber de qui va eixir l’ordre de carregar, si va ser política o va venir de comandaments intermedis. I depurar responsabilitats, perquè no pot ser que la policia no controle quan s’empra la violència i quan no. Ens cal una policia que puga garantir drets bàsics com el de manifestació, permetre els abusos és anar contra la imatge del cos". Ramos també considera que cal "investigar els excessos amb criteri propi i no demanar un informe a la policia, que ja sabem que és corporativista i ho negarà tot".

Des de l’entorn socialista, però, neguen cap tipus de problema de control policial i lloen la feina de Calero al capdavant la de Delegació del Govern, un càrrec, asseguren, que "sempre està exposat a aquest tipus de crítiques".