Catalunya registra més de 93.150 ERTO des de l'inici del confinament i la xifra d'afectats supera les 682.374 persones. La xifra de l'atur estatal està al 13,6%, i hi ha moltes persones que no reben cap mena de prestació social. Davant d'aquest caldo de cultiu, on segurament s'estan vulnerant més drets dels que ens imaginem, fer una manifestació o organitzar una vaga pot semblar una utopia. Però és possible. La codirectora del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, remarca a Públic que l'estat d'alarma no suspèn ni el dret a vaga ni el dret a manifestació. "Està havent-hi molta confusió amb el que significa l'estat d'alarma i com poden exercir-se els drets. Hi ha una restricció de la llibertat deambulatòria, però això no vol dir que estigui prohibit sortir al carrer i encara menys vol dir que estigui prohibit exercir drets fonamentals", afegeix. L'experta explica que les llibertats d'informació i d'expressió, el dret de manifestació, i el dret de vaga són drets vectors, i és gràcies a aquests que es poden reivindicar la resta.

De fet, en una situació com la de l'estat d'alarma quan el poder absolut "es manifesta més clarament" i és per això que des d’Irídia estan atents a una possible restricció de drets fonamentals amb el pretext de la seguretat. Adverteixen que davant d’aquesta possibilitat "és més important que mai que la ciutadania sigui conscient que aquesta suspensió o restricció no seria tolerable". "Les garanties i els drets fonamentals no són capricis o concessions que fa l'estat en moments de benevolència i de bonança econòmica i social, sinó que són límits del poder absolut", remarca.

Vaga de lloguers

En temps excepcionals, els drets pateixen transformacions úniques. El dret a vaga s'ha exercit per diversos llogaters que, a causa de la caiguda d'ingressos provocada per la paralització econòmica de la Covid-19, no han pogut pagar els lloguers. La iniciativa, impulsada pel Sindicat de Llogaters, també compta amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Juanjo Ramon, portaveu de la PAH, explica que les repercussions legals no haurien de ser gaires perquè els desnonaments estan suspesos temporalment. "S'hauria de frenar l'activitat econòmica dels bancs i dels fons voltors. Si nosaltres no tenim ingressos i tenim pèrdues, ells també haurien d'assumir part d'aquesta pèrdua", argumenta l'activista. Tot i això, s'ha organitzat una caixa de resistència per aquelles persones que no tinguin recursos i necessitin assessorament legal.

"La gent s'està movent perquè hi ha ganes, i només podent fer campanyes a les xarxes ja s'ha aconseguit fer coses, només s'ha de veure els diferents decrets que ha anat traient el Govern espanyol en el mes que portem tancades a casa", remarca l'activista. Encara que Ramon reconeix que l'Estat espanyol ha dut a terme noves mesures en matèria d'habitatge insisteix que ha estat gràcies a la pressió dels moviments socials. A més, l'activista opina que les moratòries dels lloguers provocaran el sobreendeutament de les famílies que, a més de pagar els lloguers un cop s'aixequin les mesures extraordinàries, se sobreendeutaran. És per això que des de la PAH -una de les entitats impulsores de l'anomenat Pla de Xoc Social, en què ja hi participen unes 350 organitzacions- reclamen l'exoneració, que és el que s'està fent amb l'habitatge públic a Catalunya.

Vagues laborals

Amb el primer de maig a la vora, el comitè d'empresa de Nissan de les plantes de la Zona Franca i de Montcada i Reixac ha convocat una vaga indefinida "fins que no s'aclareixi el futur immediat de les fàbriques" de la multinacional nipona a Catalunya pel 4 de maig. El director professional del gabinet jurídic de Comissions Obreres de Catalunya, Jonathan Gallego Montalbán, augurava prèviament Públic que això passaria, sobretot en els sectors de la indústria i de l'hostaleria.  "S'estan plantejant vagues perquè l'empresa no compleix les mesures de seguretat o no té els EPIS suficients", remarca.

Tal com apunta l'expert, hi ha empreses que s'estan aprofitant de la situació també per presentar ERTO que no compleixen els requisits. Davant d'aquestes vulneracions, Gallego anima els treballadors a reclamar els seus drets. Ara bé, recomana fer totes les demandes per escrit a l'empresa per si s'entra en un procés legal. "Si jo faig una petició de manera escrita i l'empresa m'acomiada o em sanciona, jo podria dir que això és una represàlia per reclamar els meus drets", clarifica.

"Crec que hi haurà un repunt de vagues quan finalitzi l'estat d'alarma, i segurament ho podrem veure en grans empreses, com a Nissan o Seat, perquè la conflictivitat laboral pujarà d'aquí a què finalitzi aquest confinament", subratlla.

La codirectora d'Irídia dona suport als arguments de Gallego i considera que depenent de les polítiques socials i econòmiques que aprovi el Govern, així del transcurs de la crisi econòmica i social, es pot generar un nou cicle mobilitzador, igual que va passar després de la crisi del 2008. En aquest sentit, Gallego remarca que el que tenen en comú les dues crisis és "la destrucció de llocs de treball tan bestial que portem", i remarca que això prové de la precarietat i temporalitat dels llocs de treball.

El portaveu de la PAH també hi està d'acord, i apunta que ara s'estan veient les conseqüències de les polítiques dels últims 10 anys. "Estem a casa, tenim més temps per pensar, tothom està afectat per la situació i les conseqüències són molt macros. Recuperar els drets no és una cosa de quatre moviments socials, si no és una cosa que ens afecta a totes en tots els ambients", reclama.

Tot i això, reconeix que "costa arrancar" perquè les xarxes socials no tenen el mateix poder de mobilització que el carrer. Ara bé, amb les mesures de distanciament social fer una manifestació presenta més entrebancs, però Franquesa recalca que és possible. "Sí que pot ser que les manifestacions hagin de garantir la distància de seguretat entre les participants, però en cap cas estan suspeses", insisteix.

Per la seva part, Gallego no es mostra tan favorable a les manifestacions. "Hem de fer una ponderació de cada dret fonamental en cada moment. Ara el dret a manifestació és inferior al dret a la salut", considera. Ara bé, caldrà analitzar si les mesures de desconfinament són proporcionades o restringeixen innecessàriament drets fonamentals. "Si pots obrir un bar on poden anar 50 persones a un bar, per què no pots fer una manifestació de menys de 50 persones?", exemplifica el responsable de CCOO Catalunya. En aquest sentit, el portaveu de la PAH explica que de moment no s'han plantejat organitzar manifestacions. "A la que recuperem els carrers es començarà a parlar d'això", puntualitza. D'altra banda, s'estan centrant a recuperar els passos que havien començat el febrer, en els quals estaven negociants noves mesures i reunions en l'àmbit estatal.

Ara bé, mentre que la majoria de la població pot exercir tots aquests drets, les persones sense papers no poden exercir dret a vaga ni afiliar-se a cap sindicat. Per denunciar aquesta situació s'ha iniciat una campanya de "Regularització ja", en la qual es demana que se'ls hi reconeguin els seus drets civils. "La seva situació de vulnerabilitat és encara major perquè moltes d'elles estan posant en risc la salut per la situació de precarietat en la qual es troben", ha destacat Franquesa, qui recorda que la majoria d'aquestes feines són invisibilitzades i fetes per dones.