Ha trigat a reaccionar però, finalment, el Govern espanyol ha anunciat un paquet de mesures dirigides als inquilins que vegin afectats els seus ingressos per l'emergència del coronavirus. Se suspenen els desnonaments per impagament de lloguer fins a sis mesos després que finalitzi l'estat d'alarma i es prorroguen mig any els contractes que finalitzin per evitar pujades abusives de preus. Per a famílies vulnerables, es llancen microcrèdits sense interessos perquè puguin seguir pagant la renda durant aquesta crisi. Els podran tornar fins a deu anys i estan avalats per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), entre altres mesures que va avançar Público dilluns.

No obstant això, es manté la vaga de lloguers convocada pels sindicats d'inquilins, que exigeixen la suspensió del pagament de la renda per als arrendataris afectats per la crisi econòmica generada per la pandèmia. Arrencarà aquest dimecres, tal com han anunciat els convocants.

Consideren "totalment insuficients" les mesures anunciades per un Executiu que, al seu parer, llança el missatge que "tot i que l'economia s'ensorri, encara que els ingressos es desplomin, els lloguers han de seguir cobrant-se al mateix preu inflat".

En un comunicat, valoren positivament la paralització dels desnonaments i la pròrroga extraordinària de contractes, però consideren que els crèdits facilitats només busquen assegurar que els propietaris no deixin de cobrar a uns preus que s'han disparat de mitjana un 40% des de 2013 i contra els que ja estaven en peu de guerra.

Grans i petits tenidors

No obstant això, el Govern estatal ha diferenciat en les seves mesures entre grans i petits tenidors d'habitatge. D'una banda, obliga a empreses, entitats públiques i grans propietaris (més de deu habitatges) a oferir als seus inquilins en situació econòmica compromesa dues opcions: una rebaixa del lloguer del 50% durant un màxim de quatre mesos o una moratòria dels pagaments, de la mateixa durada i que pot fragmentar perquè es pagui fins a tres anys.

Una solució tímida per als convocants de la vaga, que recorden que els fons d'inversió, coneguts com a fons voltor, ja estan exempts del pagament de l'impost de societats en utilitzar la figura de les socimis.

En el cas dels "petits tenidors" (menys de deu habitatges), el Govern espanyol insisteix en garantir els seus ingressos. D'aquí els microcrèdits per als inquilins que no puguin fer front al pagament. Una mesura que ha indignat els col·lectius, que no entenen que una persona amb, per exemple, set pisos de lloguer sigui considerat un petit estalviador, quan a més ja tenen una exempció del 60% en l'IRPF.

"No només és injust: és irracional en termes econòmics. El Govern [estatal] ens està forçant a triar entre menjar o endeutar-nos", postil·len els sindicats d'inquilins, que segueixen cridant a la vaga i que ja han recaptat 19.000 euros en aportacions voluntàries per a la caixa de resistència que han posat en marxa mitjançant crowdfunding.

Una vaga sense marc jurídic

Però l'escenari de la vaga és tan incert com nou. No hi ha un marc jurídic que reguli una vaga de lloguers, a diferència de les vagues laborals, recollides i emparades legalment en l'article 28 de la Constitució al costat de el dret de llibertat sindical.

"Som conscients que es tracta d'una vaga de fet, no de dret. Té una clara intencionalitat política, pressionar el Govern perquè se suspengui el pagament de les rendes en determinats casos i durant un període d'emergència econòmica de famílies i empreses" , explica Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres de Barcelona, ​​que recorda que el dret de vaga en un marc laboral "es va aconseguir fent vagues quan eren il·legals".

Insisteix que, per a molts treballadors, autònoms o petits empresaris, la vaga "no és una opció, sinó un necessitat. No seran capaços de fer front a la renda perquè han caigut els seus ingressos, perquè han patit un ERTO o s'ha reduït la seva jornada o, directament, no tenen clients per les mesures de l'estat d'alarma", exposa.

Conseqüències legals

Tot i que la intenció de la vaga sigui iniciar un conflicte col·lectiu sota el paraigua dels sindicats d'habitatge, les fonts jurídiques consultades expliquen que qualsevol propietari que no rebi la mensualitat pot denunciar l'impagament. "Encara que hi hagi impagaments generalitzats, la via judicial és la mateixa perquè no hi ha empara legal per deixar de pagar un lloguer", concreta a Público Manuel Ruiz de Lara, magistrat del Jutjat Mercantil número 11 de Madrid.

Per a aquest jutge, una de les raons per les quals el Govern estatal no ha decretat una suspensió temporal del pagament de les rendes és "el seu difícil encaix constitucional", ja que aquesta figura genera conflicte al "col·lisionar amb altres drets fonamentals, com el de la propietat privada". El lloguer d'un immoble, recorda, "deriva d'una propietat privada que sustenta un altre tipus d'economia individual", que és el que ha defensat el Govern espanyol aquest dimarts.

Es pot evitar el desnonament?

Ruíz de Lara no té dubtes que el més probable és que el propietari acabi cobrant tard o d'hora mentre que l'inquilí s'arrisca a un procediment de desnonament. No obstant això, per Silvia Bertrán, l'advocada de la Red Jurídica, pot evitar-se el desnonament en alguns casos. "Si la vaga no serveix, hi haurà una allau de demandes d'arrendadors reclamant el pagament o la resolució de el contracte", explica.

Aquesta lletrada assegura que un desnonament de lloguer "pot paralitzar-se o enervar-se" -així es coneix a aquesta figura de el Dret Civil- si només s'ha incorregut en tres impagaments de la renda, ja que "hi ha un període perquè l'inquilí deutor pagui en el jutjat". Però només és aplicable si és la primera vegada que s'incompleix el contracte i "sempre que no t'hagin requerit, abans d'interposar la demanda, el pagament d'una manera fefaent, com per exemple, a través d'un burofax", detalla la lletrada.

Clàusula 'rebus sic estantibus', possible clau per a la vaga

D'altra banda, tant el magistrat Ruiz de Lara com l'advocada Bertrán i l'advocat del Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES) Javier Rubio coincideixen que hi ha una possible línia de defensa per a qui decideixi secundar la iniciativa dels sindicats d'inquilins: la clàusula 'rebus sic estantibus', que vindria a significar "estant així les coses".

Es tracta d'una doctrina reconeguda pel Tribunal Suprem, amb certes reserves, que permetria la modificació d'un contracte quan la situació de les parts canviés dràsticament i de manera imprevisible abans de la signatura, sempre que sigui per raons alienes a tots dos, com podria ser aquesta pandèmia internacional i l'estat d'alarma decretat.

Per a Ruiz de Lara, amb aquesta via podria aconseguir-se una "moderació o reducció" d'un lloguer, tot i que sempre de manera individualitzada per a "ajustar-se a la situació econòmica de l'arrendatari". No obstant això, incideix que dependrà de cada cas i en què serà impossible "construir una macrocausa comuna" de llogaters, ja que cada contracte d'arrendament és diferent i pot recaure en diferents tribunals. Hi coincideix el lletrat Javier Rubio, que apunta com a "única possibilitat d'unificar procediments" a casos en què els inquilins resideixin en el mateix bloc i que el propietari sigui la mateixa persones física o jurídica.

Finalment, els sindicats d'inquilins també compten amb el factor desbordament de la justícia. "Poden ser tants casos que els tribunals no tinguin recursos suficients per a processar tantes demandes", adverteix Palomera. El magistrat De Lara li dóna la raó, "fa temps que els jutjats del civil estan saturats i és previsible un col·lapse", encara que això només faria guanyar temps als inquilins vaguistes, "que no poden ser desnonats sense resolució d'un jutge", matisa. "Però tard o d'hora s'iniciaria el procediment i els propietaris poden reclamar totes les mensualitats que no s'hagin abonat", conclou.