"Les converses no han estat senzilles, per començar havíem de negociar amb un interlocutor inaccessible, amb qui en cap moment hi hem pogut parlar directament, només i en tot moment per mitjà d’intermediaris", explica el secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, César Jiménez com a pròleg de la difícil negociació que ha portat a la Generalitat a adquirir 29 pisos a la Pobla de Vallbona, propietat del fons d’inversió immobiliària Divarian, on viuen 21 famílies en risc d’exclusió.

És la primera vegada a tot l’Estat espanyol que es porta a terme una operació d’aquest tipus amb un d’aquests fons, aconseguint que aquest accepte vendre per sota el preu de mercat. L’instrument jurídic emprat ha estat el de "l’emergència habitacional", recollit a la Llei valenciana de Funció Social de l’Habitatge. Però, a més de la norma, la intrahistòria d’aquesta compravenda va molt més enllà i pot tenir també més repercussions.

El conflicte va començar el passat mes de novembre, quan un jutjat de Llíria va ordenar el desnonament de les 94 persones de 38 famílies que vivien en uns blocs entre els carrers Sant Sebastià i Argila de la Pobla de Vallbona (Camp del Túria) que havien estat del BBVA i que després havia traspassat a Divarian –l’empresa creada per gestionar la cartera immobiliària del banc, propietat en un 80% del fons d’inversió estatunidenc Cerberus. L’amenaça de desallotjament massiu no soles va mobilitzar les institucions. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) va organitzar mobilitzacions a principis de desembre i van anunciar accions "en conseqüència" amb la gravetat de la situació.

"La primera acció urgent era aturar l’ordre imminent de desnonament i així aconseguir guanyar temps –recorda César Jiménez- i ho vam aconseguir apel·lant a la situació de pandèmia. Un cop ajornat això vam forçar l’inici de les converses deixant clar des d’un principi que no cediríem, que la gent es quedaria a les cases anaren com anaren les negociacions. Pense que aquest to, des de la primera reunió, va ser clau per marcar les regles del joc".

Amb tot, el procediment no va ser senzill. Diverses famílies asseguren haver patit assetjament immobiliari per part de Divarian, que en alguns casos va arribar a oferir diners a aquelles que marxaren abans d’una resolució judicial. Altres, que tenien alternativa, van optar per marxar abans d’afrontar el risc de quedar-se sense casa. Cap al final, les 38 famílies s’havien reduït a 21, però aquestes eren els casos amb més vulnerabilitat.

"La nostra primera opció va ser que la propietat es fera responsable de la situació, també que mantinguera els inquilins en règim de lloguer que ens comprometíem a avalar, però es van negar a totes les opcions –continua Jiménez- així que al final només quedava l’opció de compra". Una possibilitat que també oferia els seus problemes, ja que des de la conselleria es tenia molt clar que "en cap cas s’anava a satisfer les expectatives de negoci del fons.

La proposta va ser adquirir-les pel mateix preu que les havien comprat al BBVA, però es negaven a facilitar-nos la xifra amb l’argument que anaven dins un lot molt més gran. Finalment vam haver de fer una oferta més concreta que va quedar en 1.650.000 euros per 29 pisos [56.896 euros per pis], que pels estudis que hem fet suposa un preu un 40% per sota el preu de mercat".

Jiménez considera l’operació "tot un èxit", però creu que hauria estat impossible sense la unitat d’acció amb l’ajuntament i els moviments socials: "el fet que saberen que hi hauria resistència a un desnonament i que el procediment s’allargaria crec que els pressionava en el seu objectiu de beneficis ràpids. A banda que a última instància teníem l’arma del tanteig i retracte per aconseguir els immobles en una futura operació de venda. Tot ha ajudat".

Parc d’habitatge públic

Els 29 pisos de la Pobla de Vallbona seran gestionats a mitges entre l’ajuntament i la conselleria d’Habitatge, en un programa pilot que, des de l’administració autonòmica, esperen poder ampliar a més consistoris. L’ajuntament també decidirà a quines famílies atorga els vuit apartaments sobrants. Però el conjunt aniran a engrossir el projecte de parc públic d’habitatge que està desplegant la conselleria. "Des de principi d'any hem adquirit més de 400 habitatges –explica Rubèn Martínez Dalmau, vicepresident segon i conseller d’Habitatge, el 60% utilitzant el dret de tanteig i retracte previst per la Llei de Funció Social de l’Habitatge" [un article que permet a la Generalitat intervenir en les compravendes massives d’habitatges i quedar-se’ls al mateix preu que s’ha marcat en l’operació]. Un dret que ha permès obtenir habitatges fins i tot al preu d’un euro, "evitant caure en el joc de l’especulació", rebla el conseller.

Martínez Dalmau també destaca que "davant la concepció de la vivenda com un negoci que tenen els fons d’inversió, per a nosaltres és un dret i el primer escut social, ja que sense dret a l’habitatge és molt difícil exercir la resta de drets". En aquesta línia ha recordat que l’acord de govern entre Unidas Podemos i el PSOE per tal de regular els lloguers a escala estatal "no està en dubte, ja que no està en mans d’una de les parts l’opció de revocar-lo".