Amb una aportació del 13,9% del valor afegit brut (VAB) de l'economia catalana i una ocupació de 128.000 persones només a l'àrea de Barcelona, la logística s'ha convertit en un sector puixant en ple període de crisi. De fet, segons l'estudi "La logística, un motor per a Catalunya", elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), cada 1.000 metres de construcció generen una mitjana d'entre sis i vuit llocs de treball. Els més demandats, segons els impulsors de l'informe, són els perfils d'enginyers de programari o desenvolupadors web. Però aquest boom planteja interrogants a curt termini sobre l'esgotament el sòl logístic i més a llarg sobre els límits del comerç electrònic, sustentat en cadenes de subministrament excessivament llargues i en dèficits de sostenibilitat en el transport, especialment en l'última milla.

La directora de la UPIC, Sílvia Solivellas, assegura que "calen mecanismes de col·laboració publico-privada per impulsar l'execució de terra programat urbanísticament i la transformació de l'obsolet o en desús en la primera i segona corona de Barcelona". En els últims 14 anys, la superfície logística a Catalunya ha crescut en més de tres milions de metres quadrats. En l'estudi de la Cambra i de la UPIC es constata que la disrupció tecnològica i la reducció de la petjada de carboni són alguns dels reptes de les empreses de el sector logístic. "Les nostres plataformes s'han transformat en veritables tractores d'ocupació de valor afegit, més tecnificades, sostenibles i innovadores", assegura Solivellas. De fet, precisa que un 65% dels treballadors compta amb estudis d'FP o universitaris.

Manca de sòl logístic

El mateix informe alerta de les baixes taxes de disponibilitat de sòl logístic a Catalunya, que són tan sols del 3%. En el cas de la capital i de la primera corona metropolitana, el percentatge baixa a l'1,2%. Solivellas destaca que aquest fet "incideix directament en la competitivitat de les empreses del sector industrial i comercial catalanes". Entre gener i març d'aquest any, la contractació de sòl logístic s'ha disparat un 126%, assolint els 246.0989 metres quadrats. Les dades de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman reflecteixen el moment dolç que viu el sector. En aquest període, s'han segellat 14 contractes de superfície, a prop dels 20 comptabilitzats el 2019. Aquestes operacions han augmentat per l'auge de el comerç electrònic i les noves tendències de consum.

La directora del departament Industrial i Logístic de Savills Aguirre Newman, Gloria Valverde, reconeix que "l'interès dels fons internacionals a Barcelona decau i es veu limitat per la falta de producte de nau construïda i de sòl per a promoure". Davant d'aquesta realitat, els inversors han optat per buscar solucions creatives o sondejar nous mercats. Així, Savills Aguirre Newman està impulsant la contractació a Girona o Tarragona. La superfície logística ha resistit millor la crisi de la Covid-19 que altres àmbits que han perdut rendibilitat, com l'habitatge, les oficines, el comerç o els hotels. Malgrat que durant el primer trimestre del l'any passat, els actius van caure un 0,5%, van tancar el 2020 amb un creixement d'entre el 4 i el 6%, convertint-se en un refugi per als inversors en temps com els actuals.

La convivència de dos models

En el sector logístic català conviuen dos models clarament diferenciats. D'una banda, l'utilitzat bàsicament pel sector agraolimentari, caracteritzat per circuits de comercialització curt i amb una alta rotació del producte. De l'altra, el seguit per les grans distribuïdores de comerç electrònic, centrades en la sobreocupació de l'espai, l'automatització de les activitats i els problemes amb les condicions laborals dels seus treballadors.

En el primer cas, representat pel mercat majorista de Mercabarna, la logística serveix com a punt de connexió entre els productors i els venedors. En la instal·lació, s'ha posat en marxa un marketplace logístic, en el qual ja s'han inscrit sis empreses del sector de la fruita i del peix, acompanyades de companyies del transport. Les companyies de Mercabarna exporten un 35% de la seva producció. Anualment, el mercat barceloní gestiona més d'un milió de tones de fruita.

El segon model, simbolitzat per empreses com Amazon, suposa una sobreocupació de l'espai que deixa un escàs retorn directe a l'economia local. A finals de març, la multinacional anunciava l'adquisició de dos terrenys a Mollet de Vallès (Vallès Oriental) i al Far d'Empordà (Alt Empordà), on la firma s'ha reservat 85.000 metres quadrats. La intenció és que el centre serveixi com a punt de subministrament d'el sud de França.

Nous aires a la logística

En un context on la demanda logística creix per l'increment del comerç internacional i l'online serà necessària la col·laboració per satisfer aquestes necessitats. És el pronòstic d'Oriol Montanyà, responsable de l'àrea d'operacions i logística de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management (UPF-BSM). Montanyà, que durant sis anys va ser director logístic de Mercadona, reivindica la transformació del sector. "Ha passat de ser una palanca de reducció de costos a una generadora de valor afegit".

Montanyà divisa que la pandèmia portarà nous aires d'alentiment industrial. L'últim exemple que ho demostra, segons precisa, és l'incident del vaixell Even Given, en què "hem comprovat com les garanties de servei en les cadenes de subministrament llargues, especialment de productes estratègics, cada vegada són menys fiables". La tendència que s'entreveu està marcada per una possible relocalització de la producció i un hipotètic retorn a l'activitat industrial.

Com a mostra de la fortalesa de les cadenes curtes de comercialització, Montanyà recorda que el sector agroalimentari va resistir amb nota durant el primer confinament. L'expert al·ludeix als recents informes de consultores i empreses de logística en el qual s'albiren que les cadenes de subministrament s'encaminen a una regionalització ràpida i àgil per aconseguir resiliència. Imaginant el futur més proper, Oriol Montanyà assegura que "no està clar que el model de distribució del comerç electrònic sigui sostenible econòmica, social i mediambientalment". En aquest sentit, afegeix que es produiran canvis pels impactes ambientals en la mobilitat o per les condicions laborals. "El comerç en línia no pot créixer indefinidament sobre la falsa gratuïtat dels lliuraments i el transport".

Per donar resposta a la pressió del comerç internacional sobre la demanda logística, Montanyà creu que no s'ha de refusar el debat sobre les cadenes de subministrament o la relocalització. "Han de canviar les regles de joc, ja que no podem seguir banalitzant el cost de l'última milla", indica. Així mateix, alerta d'una altra necessitat inajornable. "Si la logística creix, necessita el desenvolupament de noves infraestructures". Per això, planteja la urgència d'avançar en projectes com el del Corredor Mediterrani o les connexions ferro-portuàries. Els agents del sector coincideixen que la logística és el primer ingredient de la recepta de la competitivitat. Per cuinar el plat, la col·laboració dels actors i la reflexió sobre les cadenes de subministrament, la sostenibilitat i les condicions laborals són imprescindibles.