Les fileres de clients fent cua als supermercats per aprovisionar-se d’aliments, que van coincidir amb l’inici de les restriccions a l’activitat i l’estat d’alarma, s’han traduït en un record històric de vendes en aquests establiments, que durant la tercera setmana de març van créixer un 71% a l’Estat espanyol. Llegums, arròs, pasta, conserves, olis i productes per la llar, amb el paper higiènic com a protagonista, han sigut els responsables d’aquestes xifres, aportades per la consultora Nielsen. Però més enllà del sector alimentari, altres àmbits econòmics estan sortint beneficiats de la crisi del coronavirus. A conseqüència del confinament, ha augmentat un 40% l’ús de dades d’internet sobretot pel teletreball i la utilització de plataformes tecnològiques que ofereixen continguts audiovisuals en línia. En la mateixa línia, el comerç electrònic i la logística que el fa possible també travessen un moment dolç.

En el cas dels aliments, Nielsen subratlla que són unes estadístiques històriques que "hem d’emmarcar dins de les mesures adoptades per combatre la propagació del coronavirus i que superen la compra d’aliments prèvia a la primera Guerra del Golf". De l’onada de visites als supermercats, s’ha passat a una allau de comandes en línia. D’aquesta forma, les principals cadenes de distribució, com Mercadona, Carrefour i Caprabo i Bonpreu a Catalunya han decidit suprimir els seus serveis de venda online, o limitar-los al màxim, per l’acumulació de comandes de les darreres setmanes.

Des d’una de les patronals de les grans superfícies d’alimentació, l’Associació Espanyola de Distribuïdors d’Autoservei i Supermercats (Asedas), s’admet que la demanda s’ha incrementat i han registrat un pic de vendes que encara no poden quantificar. El secretari general d’Asedas, Felipe Medina, explica que "hem realitzat un gran esforç logístic per la recepció de productes i la reposició de lineals amb major celeritat possible per garantir el subministrament de la cadena alimentària". En aquest sentit, Medina recorda que la distribució té la capacitat de "repartir de forma equilibrada per tot l’Estat en menys de 24 hores a més de 24.000 supermercats i hipermercats i 30.000 comerços tradicionals".

Més enllà de l’alimentació

"El boom de l’alimentació és un fenomen puntual, que s’ha produït per la necessitat d’aprovisionament, però els sectors que més es beneficien d’aquesta situació seran els tecnològics". Aquesta anàlisi la realitza el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño Becerra. Més enllà d’aquest increment intens de les vendes de les grans superfícies alimentàries, Niño Becerra assenyala que "entrem en la fase de Netflix, HBO, Amazon i de les plataformes tecnològiques que ofereixen eines pel teletreball i desenvolupin software" per convertir en interactius els processos productius.

El catedràtic preveu que el teixit econòmic que sorgirà després de la crisi de coronavirus "serà molt diferent del de fa un any". Concentració empresarial i de capital, pujades d’impostos i més atur són alguns dels elements que portarà com a cua aquesta aturada econòmica. De fet, en els 10 dies de confinament, les aplicacions que permeten comprar medicaments a les farmàcies on-line, consultar la ubicació de l’establiment o l’estoc d’un producte determinat han crescut gairebé un 60% durant la setmana del 9 al 15 de març.

La dada serveix per exemplificar la tendència a l’alça d’un dels sectors més beneficiats de la crisi del coronavirus: el comerç electrònic i la logística que el facilita. En pocs dies, les comandes on-line per abastir-se de productes s’han incrementat un 12%, fet que està tensant els terminis d’entrega, l’activitat i els llocs de treball de les plataformes logístics. Per aquesta raó, la patronal UNO demana en un comunicat que les administracions "aprofundeixin en un paquet de mesures extraordinàries que faciliten l’adaptació real de les empreses a aquesta nova conjuntura". Malgrat aquesta realitat, la crisi del coronavirus està atacant els sectors que més ingressen amb el comerç electrònic a Catalunya, com són el turisme i les agències de viatges, el transport aeri i els hotels i allotjaments. És el diagnòstic d’un estudi previ a aquesta situació, elaborat pel Clúster Logístic de Catalunya.

Davant de l’augment del consum de dades mòbils, el Departament de Polítiques Digitals, dirigit per Jordi Puigneró, ha anunciat un acord amb les cinc principals operadores de telefonia mòbil (Telefónica, Vodafone, Orange, MasMovil i Euskaltel) per ampliar gratuïtament el subministrament del servei. El teletreball i el confinament a la llar són les raons principals que justifiquen aquesta decisió. El tràfic de dades ha pujat un 40%, l’ús del mòbil ha augmentat un 50% i el de WhatsApp s’ha multiplicat per cinc. Skype, Webex, Slack i Trello són les eines per treballar en remot que més estan ascendint.

El dia u després del confinament

El confinament social i econòmic per combatre la pandèmia del coronavirus durarà com a mínim fins a l’11 d’abril. Però que passarà quan s’aixequi? Santiago Niño Becerra es pregunta "quants treballadors afectats per ERTO tornaran als seus llocs de feina?" Darrere aquesta interrogació es dibuixa un nou escenari econòmic, que "en realitat és una altra fase de la crisi de 2007, que el virus ha accelerat".

Tal com i exigeixen alguns governs autonòmics a l’Executiu estatal, Niño Becerra creu que en l’actual emergència sanitària, la prioritat ha de ser aturar tota l’economia productiva per eradicar el virus. Fins al moment, "totes les mesures globals han sigut pal·liatives i destinades a oferir crèdits i avals. Algú acabarà pagant una factura, que a hores d’ara ja ha sumat més de 5.000 milions d’euros només al deute de l’Estat espanyol".

En unes economies com la catalana i l’espanyola, dependents del turisme i amb uns comptes públics precaris, Niño Becerra estima que "un Pla Marshall per la Unió Europea, tal com ha proposat el president Sánchez, no ha de consistir només a imprimir bitllets per dotar de liquiditat els mercats".

L’economista recorda que l’actual situació d’aturada econòmica gairebé general no s’ha donat en el context europeu des del segle XVI. Així, algunes empreses externes, davant de la incapacitat dels fabricants de material mèdic, mascaretes i guants d’afrontar la demanda, han centrat la seva producció per ajudar en el combat contra el coronavirus. Una fórmula per reorientar les seves estratègies en un temps rècord i adaptar-les a noves formes de treball que el coronavirus ens deixarà com a herència.