Més enllà dels líders de l'1-O, els polítics que estaven al capdavant de la Generalitat quan es va celebrar el referèndum, la llei d'amnistia també beneficia centenars de persones encausades per manifestar-se. El gruix de casos es concentra al voltant de les protestes quan va sortir la sentència del Procés, l'octubre de 2019. Però també hi va haver encausats pels aldarulls de la investidura fallida de Puigdemont el 2018 amb l'article 155 vigent. Un d'ells va ser el Sergi V., condemnat a cinc mesos de presó i un dels primers amnistiats per la secció d'apel·lacions de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el primer tribunal que aplica l'amnistia.

Durant l'entrevista telefònica que va mantenir amb Públic hores després de ser amnistiat, el Sergi V. repeteix en diverses ocasions que l'amnistia és "una victòria popular, de la gent, i no d'un partit". Celebra que s'hagi pogut "tirar endavant" una llei com la de l'amnistia per acabar amb la repressió "en un moment en què costa que consensos socials s'articulin en una mateixa representació institucional": "És una bona notícia", assegura. 

Malgrat això, també ho veu com una victòria "agredolça", ja que "la repressió per part de l'Estat continua a través de mètodes com l'espionatge". El Sergi també recorda que encara hi ha exiliats i molts procediments oberts i lamenta que l'amnistia no arribi de la mà de l'autodeterminació, l'altre gran consens social.

Preguntat per les maniobres judicials dels darrers dies per evitar aplicar la llei d'amnistia, el Sergi reconeix que ho ha viscut amb molta incertesa. "S'ha vist com un deep state dins del deep state, amb fiscals oposant-se al fiscal general de l'Estat, jutges dient que no aplicarien l'amnistia...", explica.

En el seu cas, no tenia una pena que li comportés entrar a la presó, però destaca la importància de l'amnistia en els casos de Verdejo i Oleksander o els coneguts tres de Granollers, que sí que tenien condemnes que comporten presó. Així mateix, creu que la llei li manquen més garanties de no repetició i reparació per als represaliats.

El Sergi demana no revelar la seva identitat per la "mediatització" que van fer sindicats dels Mossos d'Esquadra del seu cas. "El primer que surt a Google quan poses el meu nom és un comunicat dels sindicat de Mossos amb els nostres noms, i això m'ha causat problemes a nivell personal", explica.

Precisament, sobre el procediment judicial, l'activista lamenta que ha viscut el procés "amb molta incertesa", "una pena de banqueta" -el judici es va suspendre durant un any sencer- i "amb una exposició pública" que no ha "triat". "Els Mossos van mediatitzar molt el nostre cas i el van utilitzar per a la seva batalla interna dins del cos", afirma. 

El Sergi denuncia que ha estat un procés "ple d'irregularitats per part dels Mossos d'Esquadra". "Ens van posar a la causa a la tardor de 2018, gairebé un any després dels fets. A mi em van identificar un dia pel carrer perquè així ho va decidir un antiavalot", detalla l'activista, que critica que durant el judici sempre hagi prevalgut "la paraula dels mossos". "Aquesta és la raó per la qual som condemnats, perquè la sentència diu que no hi ha motiu per qüestionar la paraula dels mossos malgrat que no es van poder provar les agressions. Això és una cosa que durant sis anys ha estat present en cada etapa del procediment judicial", afirma.

Preguntat per les conseqüències personals que ha tingut tot el procediment, el Sergi reconeix que l'ha condicionat. "Dir que no he tingut por seria mentir, però he intentat que sigui una por que no em limités en els meus compromisos polítics. Dir que després d'això he sortit al carrer com si res seria fer-me trampes al solitari, no tant pels anys que ha durat el procediment, sinó per com ha anat tot plegat". Malgrat això, diu que ara "tornaria a manifestar-se pels mateixos motius que ho va fer el 2018". 

Autocrítica i una agenda social forta

Sis anys després de l'inici del calvari del Sergi, com el de desenes d'activistes i manifestants independentistes, el moviment independentista es troba en un punt ben diferent, tal com han reflectit els resultats de les últimes eleccions catalanes, on l'independentisme no suma majoria al Parlament.

El Sergi, com a independentista, creu que "hi ha símptomes d'esgotament estratègic dels dos partits majoritaris, i un desinterès i desmotivació que s'ha traslladat al carrer". "Els últims anys de governs independentistes ens han portat a una frustració de la qual hem de sortir". Creu que cal "recuperar la iniciativa política independentista i una agenda social forta, que ara està més crítica que mai per l'amenaça de l'extrema dreta".

També anima als principals partits independentistes a fer una lectura crítica dels últims anys: "Ni Junts ni ERC no l'estan fent". "Fins que no facin una autocrítica sincera que les seves últimes línies estratègiques han comportat només el benefici del PSC més espanyolista i més de dretes que mai, l'independentisme no recuperarà la majoria".