L'amnistia, entre d'altres, va ser una de les condicions que els partits independentistes van posar al PSOE per investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Les negociacions van ser tenses i intenses des del primer moment. El punt que va generar més conflicte entre les parts era l'abast de la llei, que encara hi ha dubtes sobre quin serà. Caldrà estar pendents de les maniobres judicials que podrien tropedinar la seva aplicació, tal com han demostrat alguns jutges en els darrers mesos acusant de terrorisme les protestes del Tsunami Democràtic. 

El cert és que hi ha un ball de xifres sobre qui es podria beneficiar i qui no de l'amnistia. Òmnium Cultural va xifrar en un mínim de 1.432 les persones que s'haurien de beneficiar d'aquesta llei, afectades per diverses macrocauses al voltant de l'1-O i el 9-N i que s'estenen fins a dia d'avui. Alerta Solidària ha calculat que hauria d'aplicar-se a 419 activistes i manifestants independentistes, més enllà de polítics, càrrecs de confiança i funcionaris. Finalment, el Govern espanyol ha rebaixat la xifra i diu que beneficiarà directament 372 persones.

Més enllà de càrrecs públics, la immensa majoria d'encausats pel Procés són manifestants, per delictes d'aldarulls i atemptat contra l'autoritat en les diferents protestes. En la majoria dels casos, amb condemnes de presó baixes o encara amb causes pendents de judici.

Fem un repàs de les principals causes que quedaran cobertes per la llei d'amnistia que s'aprovarà aquest dijous al Congrés dels Diputats. Ho farà set anys després del referèndum de l'1 d'octubre, més de 4.000 represaliats, polítics i activistes exiliats i una repressió judicial contra el moviment que lluny d'acabar-se, es reactiva per seguir perseguint l'independentisme.

Condemnats per la consulta del 9-N de 2014

El perímetre temporal que abarca va des de l'1 de gener del 2012 fins avui. Per tant, els condemnats per la consulta del 9-N de 2014 també es veurien beneficiats per la llei d'amnistia. Els principals condemnats per aquesta consulta van ser l'expresident Artur Mas, així com les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, per desobediència. A més, el Tribunal de Comptes els va condemnar a pagar 4,9 milions, la suma que va considerar que havia costat la iniciativa.

A Mas, se'l responsabilitza del total de la suma, mentre que a la resta de condemnats se'ls atribueix una part proporcional a les responsabilitats atribuides.

Líders de l’1-O: des dels condemnats als exiliats

Alguns dels beneficiats per la llei d'amnistia tenen noms i cognoms. Es tracta dels líders més coneguts del Procés, els polítics que estaven al capdavant de la Generalitat quan es va celebrar el referèndum, juntament amb els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que van ser condemnats a 9 anys de presó per sedició, un delicte que ja no existeix en el Codi Penal espanyol amb la seva derogació.

En aquest grup trobem, per una banda, els que van ser empresonats i posteriorment indultats de manera parcial, i de l'altra, els exiliats. En el primer grup hi ha els coneguts com a Jordis, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tots ells van estar a la presó quatre anys i van ser indultats el juny del 2021. 

Cal recordar que van ser indultats parcialment, ja que l'indult només els va cancel·lar la pena de presó i no la inhabilitació. Així doncs, l'amnistia els beneficiaria igualment, ja que podrien tornar a ser càrrecs electes. 

El segon grup, el dels exiliats, que no han estat jutjats però que tenen ordre de detenció per part del Tribunal Suprem, hi ha l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, encausada també per l'organització de l'1-O. L'ara consellera en funcions d'Exterior Meritxell Serret, que també ho era el 2017, va marxar a l'exili i en tornar, el 2021, va ser jutjada i condemnada pel Suprem a un any d'inhabilitació, tot i que la sentència no és ferma. Amb l'amnistia, tots podrien tornar en llibertat a Catalunya. 

La mesura de gràcia també aturarà la causa oberta contra els dirigents d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga pels preparatius de l'1-O, o el cas de la trentena de persones -alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics- encausades al jutjat d'instrucció número 13.

Alguns noms són: Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Joaquim Nin, ex-secretari general de Presidència; Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; Aleix Villatoro, ex-secretari general del Departament d'Exteriors; Amadeu Altafaj, exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, o Albert Royo, exsecretari general del Diplocat.

També ha de beneficiar l'exconseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 anys d'inhabilitació per malversació de fons públics i prevaricació per haver posat escorta policial a Carles Puigdemont quan aquest va marxar a l'exili l'any 2017.  

Mesa del Parlament i Sindicatura Electoral de l'1-O

Amb l'amnistia, quedaran absolts definitivament els membres independentistes de la mesa de Carme Forcadell, i els de Roger Torrent, pendents de sentència ferma, i tampoc no hauria de repetir-se el judici als cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1 d'Octubre, entre els quals hi ha la consellera en funcions de Feminisme Tania Verge.

La macrocausa de Tsunami Democràtic 

A banda dels processos judicials en què hi ha hagut càrrecs públics imputats o acusats, la justícia espanyola també ha perseguit activistes i manifestants de la causa independentista imputats per desordres públics. És el cas de les causes obertes a partir de les de les manifestacions postsentència del Procés, sota el nom de Tsunami Democràtic, en què hi van haver aldarulls a l'entorn de la plaça Urquinaona de Barcelona, a l'aeroport i la Jonquera. Els principals afectats són els CDR, però també d'altres.

Segons Alerta Solidària, entre les protestes de les sentència, l'octubre del 2019, i just abans de l'inici de la pandèmia, el març del 2020, més de 600 persones van ser encausades per manifestar-se. Només dels talls a La Jonquera promoguts per Tsunami Democràtic, es van arribar a citar a declarar 211 persones, com Juli Cuéllar, conegut militant de l'Esquerra Independentista de Mataró. També hi ha encausats per les protestes del consell de ministres a Barcelona, la visita del Rei o la detenció de Puigdemont a Alemanya el 2018.

Alguns dels casos coneguts són el de Carla Costa, condemnada a l'agost a un any de presó per participar en el tall de les vies del tren a Girona, el de Marcel Vivet, condemnat per lesionar un mosso d'esquadra a la manifestació Holi contra Jusapol el 2018 i el d'Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès condemnat a tres anys i mig de presó per haver colpejat un policia durant les manifestacions del primer aniversari de l'1-O.

Un dels altres beneficiats de l'amnistia seria Dani Gallardo, a qui el Tribunal Suprem va condemnar a quatre anys de presó per la protesta contra la sentència del Procés al centre de Madrid. Al manifestant se l'imputen delictes de desordres públics i d'atemptat contra agents de l'autoritat i lesions a un policia, per uns fets del 16 d'octubre de 2019. El jove va estar empresonat més d'un any i, després, posat en llibertat. Actualment està en cerca i captura.

De la causa Tsunami Democràtic en surt una altra derivada. El jutge García-Castellón ha imputat l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme. També ho ha estat el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, l'activista d'Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l'empresari Josep Campmajó. Tots ells viuen ara a Suïssa, ja que no confien en la justícia espanyola.  

També estan investigant el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, l'empresari Xavier Vendrell, l'empresari Oriol Soler i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.

Recentment, la secretària de moviments socials d'ERC, Marta Molina, investigada en la causa de Tsunami Democràtic per terrorisme, va declarar telemàticament davant del magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón. La republicana va quedar en llibertat. 

Operació Judes

També es veurien beneficiats els 12 membres de CDR de l'Operació Judes, a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana entre 8 i 27 anys per pertinença a organització terrorista. A vuit d'ells els atribueix també suposats delictes de tinença, dipòsit i fabricació explosius -malgrat que en cap dels registres efectuats se'n van trobar.

L'operació Judes es va desenvolupar inicialment el 23 de setembre de 2019, amb diversos escorcolls i nou detencions a cases de municipis del Vallès Occidental, Vallès Oriental i Osona. Finament, el volum de detinguts van ser 13, però un dels casos ja va ser arxivat fa un any i mig. Dels primers detinguts, set van ser empresonats preventivament durant tres mesos a Soto del Real, centre del quan van sortir en llibertat sota fiança.

Alcaldes 1-O

També queden amnistiats la desena d'alcaldes amb causes pendents per l'1 d'Octubre i els 35 encausats pel Tribunal de Comptes per les despeses del referèndum i de la promoció del procés a l'estranger. Aquest cas inclou els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i membres dels seus governs.

'Operació Volhov'

L'amnistia també afecta el cas Volhov de possible finançament del referèndum -conegut com la trama russa del procés per suposades connexions entre el Govern i el Kremlin- per delictes de malversació i prevaricació, en què hi ha imputat, entre d'altres, l'exconseller Xavier Vendrell, d'ERC. 

També beneficiaria l'empresari Oriol Soler, l'antic alt càrrec de CDC David Madí, l'excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, els directius d'Events Roc Aguilera i Toni Fusté, l'exregidora d'ERC Marta Molina, el regidor de Cabrera Jordi Mir i Jordi Serra, interventor de la conselleria d'Esports de la Generalitat. 

La violència policial quedarà impune?

Un dels temes que més escou entre alguns sectors del moviment independentista és que aquesta amnistia inclogui els policies investigats i encausats per ús excessiu de la violència durant l'1-O. Segons el Govern espanyol, són 73 policies.

La llei, però, contempla una excepció: els cinc agents responsables de ferir a l'ull Roger Español, perquè es considera greu la pèrdua d'un òrgan vital.