Òmnium Cultural, Irídia i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat un escrit al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona exigint la no aplicació de l'amnistia pel mig centenar de policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Almenys una desena dels policies encausats ja van anunciar que la demanarien.

La Fiscalia ha demanat l'amnistia en considerar que l'actuació dels agents per impedir el referèndum com a molt suposarien delictes de lesions, lesions lleus o maltractament d'obra lleu. En canvi, no considera, com sí creuen les acusacions, que algunes càrregues suposessin un delicte contra la integritat moral. 

Delictes de tortures o tractes inhumans o degradants

Les acusacions reiteren que la llei d'amnistia no pot beneficiar els responsables de la "brutalitat policial" exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. De fet, argumenten que els actes investigats haurien de quedar exempts de l'aplicació de la llei perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i per tant, són actes exclosos a l'article 2 de la llei d'amnistia.

En aquest sentit, les organitzacions personades contradiuen els arguments principals de la Fiscalia encarregada d'aquest procediment, que ja s'ha posicionat a favor de l'aplicació de l'amnistia pels agents de policia investigats, i al·leguen, a més, que els fets no són subsumibles dins l'àmbit d'aplicació de l'article 1 de la llei, ja que aquestes actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives.

La petició del ministeri fiscal a favor de la impunitat no sorprèn a les acusacions, ja que ha demanat el sobreseïment del procediment des del seu inici, l'any 2017.

Lentitud dels procediments judicials contra els policies

A més, denuncien la lentitud dels procediments judicials contra els agents policials per la vulneració de drets fonamentals i critiquen, que set anys després dels fets, no s'hagi celebrat cap judici i les víctimes de violència policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació. Finalment, les entitats afirmen que continuaran exercint el seu rol d'acusació popular i anuncien que, en cas que se'ls apliqui la llei d'amnistia acudiran a les instàncies necessàries per a no deixar impune la violència policial.