El copagament sanitari pren força però manté un intens rebuig social

La crisi i la necessitat de reduir el dèficit públic han fet renéixer el vell i problemàtic debat sobre l'impuls d'un possible copagament sanitari i aquesta vegada qui lidera la proposta és la Generalitat.

Els serveis públics són deficitaris per naturalesa i l'usuari final en paga de manera directa tan sols una part, si això arriba a ocórrer. La qüestió gira en quin és el percentatge o quins elements cal finançar a través dels impostos i quins cal carregar en una factura final en funció de l'ús que se'n fa. En aquest sentit, ja fa anys fins i tot dècades que la sanitat es troba en el punt de mira de qui vol reformar-ne el funcionament per establir fórmules de copagament, a través d'impostos o d'algun tipus de taxa. La novetat és que, mentre que fins ara les propostes en aquest sentit eren monopoli gairebé exclusiu de la dreta, cada cop més dirigents progressistes s'estan acostant a aquestes tesis.

El primer informe oficial que proposa el copagament data de l'any 1991

El primer informe que va plantejar la necessitat d'aplicar algun tipus de copagament va ser elaborat l'any 1991 per una comissió d'experts liderada per Abril Martorell per al Govern de Felipe González, però el moment d'agitació social i la impopularitat de la mesura va obligar a apartar-la.

Des de fa sis anys, la consellera catalana de Salut, Marina Geli, és qui ha reflotat el debat. El 2004, va proposar un pagament "simbòlic" d'aproximadament un euro per cada visita a urgències, per evitar un "ús excessiu" del servei. L'any següent, arran de la publicació del primer Informe Vilardell, va insistir en la necessitat de modificar el sistema de pagament de medicaments, actualment gratuïts per als jubilats i subvencionats en un 60% per a la resta de la població.

El passat 20 de juliol, la comissió d'experts liderada per Miquel Vilardell, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, va lliurar a Geli i al conseller d'Economia, Antoni Castells, el segon informe "per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària", també conegut com a segon Informe Vilardell. Els profes­sionals de la salut, els economistes i altres experts que componien el grup de treball no es van posar d'acord en la necessitat i la idoneïtat de proposar mesures de copagament i així ho van fer constar. Tanmateix, l'endemà de rebre'l, la consellera va presentar l'informe als seus homòlegs de les altres autonomies al Consell Interterritorial de Salut, per encarar un debat incòmode i ple de matisos que es preveu afrontar a la tardor.

La consellera de Salut, Marina Geli, lidera el debat en l'àmbit estatal

Objectius i fórmules diverses

En parlar de copagament, els seus objectius i les fórmules per atènyer-los són molt va­riats i diversos i això en complica la discussió. Aquest concepte engloba elements ja explicats, com un pagament simbòlic per cada visita al metge o una reformulació del finançament dels medicaments, però també fa referència a afrontar part del cost dels tractaments més cars, abonar una quantitat per cada dia d'hospitalització en concepte d'allotjament i àpats o establir beneficis fiscals per a les persones que fan ús de la sanitat privada com a manera d'incentivar-la i descongestionar la pública.

Els defensors del copagament, com els consellers Geli i Castells, en defensen la necessitat en base a un increment continuat que consideren "insostenible" de la despesa sanitària bàsica­­ment a causa de l'envelliment de la població i de l'elevat cost de les noves tecnologies aplicades a la salut i dels nous medicaments. Asseguren que les seves fórmules no són "antisocials" precisa­­ment perquè anirien encami­­nades a garantir la viabilitat d'un servei públic i també universal.

Així mateix, parlen d'un teòric "ús excessiu i injustificat" de la sanitat pública, ja que Espanya és un dels estats de la UE on hi ha més visites mèdiques per habitant. Així, una petita taxa, "en funció de la renda", actuaria com a fre i com a filtre per realitzar un "ús més racional" del servei.

Per contra, nombroses organitzacions socials, sindicals, de professionals i d'usuaris s'estan aplegant per evitar que s'imposi qualsevol fórmula en aquest sentit. El passat 10 de juny, l'entitat Dempeus per la salut pública va liderar una jornada contra el copagament en què diversos experts van aportar raons per oposar-se a aquesta mesura.

Generarà desigualtats socials

Al final de la trobada, els assistents i les organitzacions presents van aprovar la Declaració de Barcelona contra el copagament. Entre altres arguments, assegura que la fórmula pot "generar dificultats d'accés econòmic que acaben determinant desigualtats socials en salut" i suposa "una discriminació addicional i injusta per a les persones amb més problemes de salut", com la gent gran, els malalts crònics o els discapacitats.

Igualment, recorden "la insuficient pressió fiscal a Espanya en relació als països de la UE" i que "la mateixa OMS [l'Organització Mundial de la Salut] subministra abundant evidència científica en el sentit que el copagament és un instrument feble i no efectiu per millorar l'eficiència i contenir els costos sanitaris". En definitiva, critiquen que la mesura responsabilitza "la ciutadania i no les autoritats sanitàries de les deficiències existents". UGT i CCOO de Catalunya, ICV i EUiA han secundat aquestposicionament.

Àngels Martínez, presidenta de Dempeus, afirma que el copagament és una "agressiva mesura per a les capes socials més desfavorides" i critica per enganyosa qualsevol mesura lligada al nivell de renda, ja que recorda que amb el frau fiscal que hi ha a Espanya "aquí els empresaris declaren cobrar menys que els treballadors". De la mateixa manera, apunta que la burocràcia que implicaria la proposta "pot costar més que allò que es recapti" recorda que païsoscom Austràlia o el Canadà ja van retirar per aquest motiu la mesura un cop implementada i que la majoria de visites es realitzen a instàncies d'altres metges i avança que posar traves a la prevenció pot incrementar les hospitalitzacions, més cares.

"No es pot culpar la gent perquè vagi al metge", sentencia Martínez, i aposta per promocionar els medicaments genèrics, augmentar impostos a les rendes altes i gravar el tabac o l'alcohol. Subratlla també que Catalunya es troba a la cua d'Europa quant a despesa sanitària en relació al PIB.

Per la seva banda, Josep Maria Simeon, cirurgià i cap de secció de l'Hospital de Bellvitge, es mostra obert al debat i defensa que "tots ens hem de comprometre a mantenir el sistema", tot i que "hauria de pagar més qui més té, no qui més l'usa". Igualment, recorda que el dèficit fiscal impedeix finançar correctament els serveis públics catalans i que aquí ja es paga el "cèntim sanitari" en la benzina.

Sigui com sigui, el Govern català no preveu aplicar la mesura en solitari i l'Executiu central no vol assumir una altra iniciativa impopular i es traslladen mútuament la responsabilitat, així que el debat encara es preveu llarg. Sense anar més lluny, el Congrés va aprovar el passat 20 de ju­liol a instàncies del BNG i amb l'oposició del PSOE una resolució que, entre altres qüestions, censurava el copagament. D