Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) encapçala la llista de Junts per Catalunya a les eleccions generals del dia 23. Molt crítica amb l'estratègia negociadora amb l'Estat d'ERC, el seu principal partit competidor, afirma que la seva és l'única formació que ha defensat els interessos de Catalunya al Congrés aquesta legislatura. "Ens hem trobat molt sols", apunta Nogueras, diputada des de 2015.

Davant la desmobilització de l'independentisme que va quedar plasmada a les urnes en les passades eleccions municipals, Nogueras explica que entén el descontentament i proposa revertir-lo amb "fets". "Quan alguns decideixen fer de crossa del govern del PSOE, el que aconsegueixen és que Catalunya hagi retrocedit en tots els aspectes i que s'hagi intentat anestesiar un moviment impecable". També defuig el marc PSOE-Sumar i PP-Vox: "Això no és un debat de dretes i esquerres. Aquí les eleccions van de Catalunya i Espanya".

Com valora la feina feta per Junts en aquesta legislatura?

Hem presentat més de 13.000 iniciatives, hem fet molta feina parlamentària. Proporcionalment som dels partits que més ha treballat. Allò que hem seguit defensant, que ha estat sempre Catalunya, ho hem fet tant com hem pogut. Però ens hem trobat molt sols en la defensa dels interessos de Catalunya. En pràcticament totes les lleis que s'han aprovat a Madrid hem perdut recursos, competències... La valoració pròpia, bona; hem intentat que totes aquelles lleis que perjudicaven Catalunya no sortissin. Però ens hagués agradat que aquesta legislatura hagués servit per Catalunya.

En quin sentit?

Érem 23 diputats independentistes i haguéssim pogut canviar-ho tot, però malauradament una part va decidir que escollia les suposades esquerres espanyoles enlloc de Catalunya. Quan alguns decideixen fer de crossa del govern del PSOE, el que aconsegueixen és que Catalunya hagi retrocedit en tots els aspectes i que s'hagi intentat anestesiar un moviment impecable i que havia aconseguit molt. El balanç d'aquesta legislatura és nefast.

És una legislatura perduda?

Absolutament. Pels interessos i aspiracions nacionals, i a nivell de recursos i competències també. En tenim moltes menys de les que teníem fa 4 anys. L'estratègia d'una part de l'independentisme ha estat un absolut fracàs.

El seu grup parlamentari es va trencar pràcticament a l'inici de mandat. Com ha afectat això la tasca parlamentària?

En el moment que ets vuit és una cosa i en el moment que ets la meitat és més complicat. Hem tingut molta més feina. Però no és aquest el problema. Estem satisfets de la feina que hem fet i esperem en aquesta legislatura ser més i ser determinants i decisius per fer allò que haguéssim pogut fer molts anys enrere.

Les municipals van mostrar un independentisme desmobilitzat. Com hi vol fer front Junts?

No ve de les municipals, ja fa temps... El nostre "Ja n'hi ha prou" [lema de la campanya] és també això. Som conscients que la gent està cansada d'escoltar discursos i que no es tradueixin en accions i en fets. Ho compartim. No estem aquí per arreglar o salvar el reino de España. Estem aquí per altres coses i la gent ens ha votat per això. El 14 de febrer del 2021 el 52% de votants ens van fer confiança als partits independentistes per poder executar un mandat clar, que és que el nostre país esdevingui un Estat independent d'Europa. I no ho hem fet. Des de la part de responsabilitat que tenim a Madrid ho vam intentar, però és evident que amb els diputats que som nosaltres, sols, no podem canviar-ho tot. Ens hagués agradat molt que en aquesta defensa de Catalunya, no només a nivell parlamentari, sinó també d'actitud, i judicial, hi haguéssim estat tots.

I quines perspectives tenen per aquestes eleccions, en aquest context de desmobilització?

Ens presentem per anar a guanyar. Per poder fer tot això que s'hauria d'haver fet.

La pèrdua de la unitat és el que ha generat aquesta desmobilització?

No és que anem cadascú a la seva. Hi havia un acord, des de l'acord de Govern, i fins a situar-nos a l'1-O, i l'estratègia era clara. Era: ens han votat per fer la independència, la nostra responsabilitat és portar el nostre país a esdevenir un Estat. En el moment en què part de l'independentisme decideix que es rendeix i que s'alia amb el PSOE, nosaltres no hem trencat res. Han estat uns que han marxat, i que esperem que ara tornin. Els estem esperant. No pots canviar les regles del joc a mitja partida. Part de l'independentisme, que ha prioritzat partit a país, ho ha fet. Des de les europees, que [Carles] Puigdemont li proposa a [Oriol] Junqueras anar de número u, fins a l'inici de cada comtesa, on Junts proposa fer una llista unitària de país i la resposta ha estat que no, sempre. No és que cadascú haguem anat pel nostre compte, és que hi ha hagut uns que no han volgut, que han marxat.

El resultat de les municipals ha canviat alguna cosa?

Les municipals han estat un bany de realitat per tots i espero que això serveixi perquè alguns tornin. Que l'independentisme hagi agafat altres vies sense previ avís ha fet que la gent es pugui descol·locar i tot això acaba desmotivant. Quan hem estat forts, quan hem aconseguit coses importants, ha estat perquè ho hem fet plegats. [Gabriel] Rufián a Madrid no ha aconseguit absolutament res: la taula de diàleg ha estat un fracàs, Catalunya no està millor que fa quatre anys... Aquesta taula de diàleg falsa ha servit a [Pedro] Sánchez perquè vagi per Europa a explicar que el conflicte amb Catalunya s'ha acabat. Aquesta estratègia ha estat un absolut fracàs. Nosaltres seguirem amb l'estratègia que tenim fins ara i els esperarem. Si hi som tots els resultats són molt diferents.

Des d'alguns sectors independentistes s'està promovent l'abstenció. Els preocupa?

Que la gent pensi que no val la pena votar ens preocupa, però alhora entenem el descontentament i el cansament. El vot és una cosa molt personal i només faltaria que criminalitzéssim aquells que decideixen què fan amb el seu vot. Els dies que queden el nostre objectiu és intentar convèncer aquesta gent que està cansada que nosaltres no hem fet el que han fet els altres. I que si nosaltres guanyem i tenim la clau res serà com ha estat fins ara. A vegades sembla que ens oblidem del que ha passat, que no fa tant. Tenim un president a l'exili. En un país democràtic no hi ha polítics exiliats. Tot això ha passat i està passant, i això esgota, però nosaltres intentarem convèncer aquests votants que val la pena [votar].

Amb quina estratègia?

Som un partit que molesta i que ha estat molt invisibilitzat. Ens hem trobat molt sols en l'estratègia de confrontació i això ha fet que tot l'aparell mediàtic i polític espanyol s'hagi esforçat molt, amb col·laboració d'alguns d'aquí malauradament, per invisibilitzar-nos. Som conscients que el nostre missatge no ha arribat a tothom. El nostre objectiu ara durant la campanya és explicar molt què hem fet i què fem. Que és no passar-ne ni una. No hem regalat ni un sol vot dels nostres a canvi de res. Ni un vot nostre servirà perquè segueixin sense pagar-nos a Catalunya, perquè seguim tenint uns serveis nefastos de Rodalies, sense tenir infraestructures adequades al segle XXI, perquè tenint una despesa de 15.000 milions d'euros en sanitat haguem de celebrar que tenim un pressupost d'11.000...

Què proposen per revertir-ho?

Amb els nostres vots això no ha passat ni passarà. Fins avui, el catalanisme sempre ha intentat que això no passés i no se n'ha sortit. Perquè han confiat en un Estat que sempre, governi qui governi, ha trencat els acords amb Catalunya. Sempre. Aquest infrafinaçament no ve d'aquest govern de [Pedro] Sánchez i Podemos, en els anteriors les xifres són similars. En alguns temes són pitjors en aquesta legislatura, en d'altres són pitjors en d'altres. Però sempre s'ha incomplert. Quan dels vots de Junts depèn que s'aprovi una llei o no, Catalunya no hi ha perdut absolutament res.

En pot posar un exemple?

Ho hem fet amb la ley de Equidad, de la sanitat a nivell espanyol. El Govern [espanyol] la va presentar al Consejo de Ministros. Era una llei que dinamitava el sistema de salut a Catalunya. Tot el sector ens va demanar que aquesta llei no sortís. Vam presentar una esmena a la totalitat que podia tirar endavant i com que el Govern [espanyol] ho sabia, van començar les negociacions. Vam acabar signant amb la ministra que aquesta llei no veuria mai la llum. I que si l'Estat volia fer una llei per arreglar el problema que ells tenen, nosaltres hi seríem però sense tocar ni una coma del sistema de Catalunya i cobrant tot el que ens deuen. I així és com hem negociat quan els nostres vots han estat determinants.

Junts no ha participat a la taula de diàleg.

Ens han exclòs. Les persones que va proposar Junts, una de les quals era jo, vam estar vetades. No ens hi van voler. Aquesta taula va començar fatal des del primer dia. Aquests coses s'han de recordar perquè han passat. No és una taula de diàleg, és una taula entre PSOE i ERC, que han demostrat que són incapaços de tirar endavant una solució al conflicte. I és més, ha estat un benefici absolut per Sánchez.

Per a Junts, no s'hauria de negociar?

Com he explicat, negociem, però negociem diferent. Amb la ley de Equidad ho vam fer, amb altres també. Els que no tenen ganes de parlar del que hem de parlar són els que estan a l'altre costat, per això nosaltres diem que la pilota està a la teulada del reino de España. L'Estat espanyol té claríssim el que volem els partits catalans, especialment Junts, i per tant la pilota està a la seva teulada.

Hi ha marge per aquesta negociació?

Això se li haurà de preguntar al reino de España. De moment no han mostrat ni una sola intenció de solucionar aquest conflicte. I solucionar-lo no vol dir resoldre els temes judicials a nivell personal. No és això. És donar resposta a que el 52% de ciutadans de Catalunya han votat.

Com s'hauria d'arribar fins aquí?

Amb la confrontació, és evident. L'única manera en què hem aconseguit fer passos endavant és creure'ns que som una nació. És el primer que hem de fer, no actuar com a autonomies, que és el que estan fent alguns. Creure'ns que la gent ens ha votat i que la gent hi és, i que ara ens toca a nosaltres. Tenir una actitud desacomplexada. No estem demanant res que no sigui possible ni extraordinari, sinó que la gent decideixi el futur polític del seu país.

S'hauria de tornar a fer un referèndum?

El nostre referèndum vàlid és el de l'1-O. Si mai hi hagués d'haver un substitut, la única cosa que ho canviaria seria un referèndum pactat, cosa que és molt poc probable amb aquest Estat espanyol. El primer que fa un Govern [espanyol] quan es constitueix és convocar la comissió delegada d'Intel·ligència. El 2012 [Mariano] Rajoy va crear aquestes ordres, una directiva d'intel·ligència, i en el punt número dos, la ordre era neutralitzar l'independentisme català. El primer era acabar amb el terrorisme gihadista. En el moment en què Sánchez entra a la Moncloa ho manté. Si algú es pensa que en algun moment hi haurà una taula de diàleg on l'Estat farà res per facilitar que nosaltres siguem un Estat independent, és que no sap on està. 

El relat de la campanya s'està centrant en la dicotomia PSOE-Sumar i PP-Vox. Això on col·loca Junts?

Això no és un debat de dretes i esquerres. Aquí a Catalunya les eleccions van de Catalunya i Espanya. Governi qui governi, Catalunya hi ha perdut sempre. Per tant, és igual, aquest és un debat que deuen tenir al reino. El PSOE que ens diu que hem de frenar a la dreta, el 2016 va facilitar un govern del PP. Això va passar ahir i ens n'oblidem. Els mateixos que diuen que frenaran a la dreta, porten cinc anys governant i no només no l'han frenat, sinó que ha crescut. I hi han col·laborat. El reial decret dels fons europeus el tira endavant Sánchez perquè negocia amb Vox [aprovat el 2020 amb els vots de PSOE, Podemos, PNV, Bildu, Compromís, Más País, Coalición Canaria, Nueva Canarias, Teruel Existe i el Partido Regionalista de Cantabria, així com l'abstenció de Vox].

Votar Junts és vot útil contra la ultradreta?

És l'únic vot útil contra la ultradreta. El vot a Junts és per dos: Per acabar amb PP i Vox i per Catalunya. És l'únic vot per Catalunya, i ho hem demostrat. Aquests últims quatre anys a Madrid som l'únic partit que ha vetllat pels interessos a Catalunya. Per totes les lleis per defensar drets fonamentals sempre hi hem estat, nosaltres i molts partits espanyols; però per defensar Catalunya només hi som nosaltres. Per defensar els ciutadans i els treballadors de Catalunya. Mantenir aquesta coherència té aquest preu, que és que t'invisibilitzin. En aquesta suposada batalla pels drets fonamentals [a Catalunya], les esquerres espanyoles no hi han estat. 

En quin sentit?

Les suposades esquerres espanyoles han estat cinc anys governant i els ciutadans de Catalunya que som independentistes i estem processats hem hagut d'anar a Europa a buscar justícia perquè aquí no l'hem trobat. I no només no han fet res per acabar amb aquest poder judicial feixista, sinó que han aplaudit les seves sentències. Quan va passar l'1-O, la tesi que nosaltres havíem fet un cop d'Estat surt de la ultradreta. I aquesta tesi que acaba fent que es justifiqui que nosaltres anem a l'exili o a la presó, que se'ns pugui dir terroristes... Aquesta tesi els primers que la compren són el PSOE i el PP. Vox és l'acusació popular al judici del Procés. I quan surt la sentència d'aquest judici els primers que aplaudeixen són els socialistes. Que no ens enganyin.

Investiria Pedro Sánchez sota alguna condició?

Si nosaltres som la clau, res serà com ha estat fins ara. No regalarem ni un sol vot a cap president que pretengui seguir fent el que s'ha fet fins ara.

El líder de Junts a Barcelona, Xavier Trias, no va tancar la porta a un pacte amb el PP per investir Alberto Núñez Feijóo. Què n'opina?

Hi ha un partit que es diu Junts per Catalunya que té una direcció executiva i decideix. Si de tots els partits hem d'agafar totes les opinions, doncs... Casualment, només es fa amb Junts això. Nosaltres hem deixat claríssim que no investirem mai a un partit de dretes feixista espanyol. Ens molesta que ho hàgim d'anar repetint. Lliçons de frenar la dreta no ens les pot donar ningú. Puigdemont està a l'exili perquè hi ha un feixisme espanyol a les institucions i l'estem patint els independentistes. Portem anys avisant al Congrés: avui ens toca a nosaltres i mireu cap a un altre costat. Quan us toqui a vosaltres estareu sols perquè hauran eliminat a tots els que molesten.

Jaume Giró volia ser cap de llista al Congrés però finalment va fer marxa enrere. Hi ha una pugna de lideratges a Junts?

Amb tots els respectes al Jaume, i a més n'hem parlat, estem al mateix partit, i a més és fantàstic que els partits puguin donar l'opció a la militància d'escollir qui volen que siguin els seus representants. En aquest cas malgrat no es va acabar presentant ningú les primàries es van fer igualment. Tan de bo passés a altres partits. A Junts estem tranquils i contents de com funcionem.

Quines línies han de marcar la propera legislatura?

Que ja n'hi ha prou. Quan ens el van ensenyar per primer cop, va ser: on s'ha de firmar? És que és això. I depèn de nosaltres que s'acabi.