La Unió Europea (UE) ha defensat la posició d'Espanya en la vista al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) per examinar les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont. Està previst que l'advocat general del TJUE emeti una opinió no vinculant el 14 de juliol que començarà a dissipar el futur de les euroordres. 

En l'audiència judicial d'aquest dimarts, el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero, ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha "deficiències sistèmiques" d'estat de dret. "No existeix un problema sistemàtic d'estat de dret a Espanya", ha dit. En canvi, els advocats dels exiliats consideren que no cal demostrar aquests problemes "generalitzats" de l'estat de dret a Espanya per denegar l'euroordre.

La gran sala del TJUE celebra aquest dimarts una audiència judicial per analitzar les set preguntes prejudicials que va enviar Llarena i que qüestionen el rebuig de Bèlgica a l'extradició de l'exconseller Lluís Puig per risc de vulneració de drets fonamentals. En concret, del dret a un judici just (presumpció d'innocència i accés al tribunal establert per la llei). En funció de la resposta de Luxemburg, Llarena decidirà si manté, retira o modifica les euroordres contra Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i contra la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

Està previst que l'Advocat General del TJUE Jean Richard de la Tour doni la seva opinió no vinculant sobre les prejudicials el 14 de juliol. La seva posició servirà per preparar la sentència final del tribunal, però no vincula en cap cas als magistrats, que respondran de forma definitiva a Llarena en els pròxims mesos.

Les defenses al·leguen "persecució"

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria "desproporcionat" exigir al seu client que demostri "deficiències sistèmiques" a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. "Prou d'aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s'ha d'acabar", s'ha queixat.

Per la seva banda, l'advocat de Marta Rovira, Andreu Van den Eynde, ha dit que la vista és important per la seva clienta per "assegurar que el dret de la Unió es respecti". "Les prejudicials semblen una impugnació de la decisió belga", ha observat. Així, ha criticat Llarena i l'Estat espanyol per "apartar-se dels organismes internacionals" amb el cas de l'1-O.

D'altra banda, el jutge ponent, que serà el magistrat danès i vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, ha afirmat que veu "una mica estrany" que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres. El jutge ha recordat a Bèlgica que els estats no tenen "llibertat" per afegir drets fonamentals a l'examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. "Això s'haurà d'analitzar", ha dit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica ha mantingut una posició ambigua durant la vista judicial.

Un total de quinze jutges del TJUE i l'advocat general Jean Richard de la Tour han interrogat les parts en el procediment. Espanya està representada per l'advocada de l'Estat davant la UE en cap, Andrea Gavela, mentre que la Fiscalia del Suprem ha enviat Fidel Cadena. Per part de l'acusació particular, ha assistit l'advocada de Vox Marta Castro. Polònia i Romania també s'han personat al cas, però no han enviat lletrats a la vista.