La pugna definitiva entre la justícia espanyola i l'exili de l'independentisme català, liderat a Brussel·les per Carles Puigdemont, arrenca aquest dimarts al fòrum judicial de les institucions europees. I és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) examina les preguntes prejudicials que ha plantejat el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l'aplicació de les euroordres que afecten l'expresident de la Generalitat i els altres ex membres del Govern que resideixen també a Bèlgica com Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

L'anomenat Tribunal de Luxemburg iniciarà una deliberació que els propers mesos haurà d'aclarir si les demandes de la justícia espanyola, fins ara infructuoses, han de ser executades forçosament entre dos països membres o no. A diferència del cas de la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, o l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, que també són reclamades per la justícia espanyola, però en residir a Suïssa –on les euroordres no són aplicables–, depenen de un procés d'extradició convencional que sembla que el país helvètic no està disposat a dur a terme.

Des que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres líders independentistes van deixar Catalunya i per extensió l'Estat espanyol després de la Declaració d'Independència del Parlament de 27 d'octubre del 2017, la justícia espanyola va iniciar una fallida caça i captura de tots ells en allò que alguns anomenen el joc del gat i el ratolí, i d'altres la batalla internacional de l'independentisme català contra l'Estat espanyol.

Totes les euroordres tombades

El cert és que el principal actor de la persecució judicial -el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena (que va instruir la causa contra els dirigents independentistes del Procés que es van quedar en territori espanyol i que van ser sentenciats a prop de cent anys de presó)- no ha tingut la mateixa eficàcia fora de les fronteres judicials espanyoles. I en més de quatre anys, no ha aconseguit que prosperi ni una sola de les múltiples euroordres de captura i entrega contra Puigdemont i la resta de dirigents independentistes dictades a diversos països de la Unió Europea, malgrat que Puigdemont va patir detencions primer a Alemanya i després més recentment a la illa italiana de Sardenya. En tots dos casos va ser posat en llibertat.

Les euroordres han naufragat a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Escòcia –abans de la sortida del Regne Unit de la UE amb el Brexit–. Però és la justícia belga la que ha arribat més lluny en la desautorització de la justícia espanyola, negant-se al lliurament dels encausats pel referèndum de l'1-O, fent al·lusió al risc de vulneració de drets fonamentals. Va ser en el cas de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, acusat de malversació i desobediència per l'organització del referèndum. El seu periple judicial a Bèlgica va concloure el gener del 2021 quan el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va denegar el lliurament a Espanya perquè hi veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència. I aquest va ser el motiu que va treure de polleguera el jutge Llarena, que va decidir traslladar els seus dubtes –fins a set preguntes prejudicials- al TJUE sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres.

Les preguntes de Llarena

Entre les set qüestions prejudicials que Llarena demana al TJUE que aclareixi, hi ha el fet de si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels independentistes catalans i, si fos així, si es pot basar en l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU. "Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (...) la denegació del lliurament?", pregunta Llarena. En aquest sentit, el jutge demana saber quins són els "elements que exigeix ​​el dret de la UE perquè un Estat membre pugui concloure que a l'Estat membre d'emissió hi ha el risc de violació de drets fonamentals".

D'altra banda, Llarena vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència com a jutge del Tribunal Suprem. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar els implicats en el cas de l'1-O sense base jurídica. "Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no pot considerar-se com l'òrgan judicial establert per la llei", afirma la sentència belga, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis, ja que els fonaments judicials assenyalen l'aplicació del jutge natural, cosa que obligaria que els dirigents independentistes haguessin estat jutjats per un tribunal de Catalunya. La justícia belga qüestiona com una apropiació indeguda i injustificada la instrucció del cas, fet que vulneraria aquest dret fonamental al "jutge natural" dels acusats.

Un altre dels elements centrals de les prejudicials és l'examen dels drets fonamentals que poden fer els jutges per decidir si accepten o no una euroordre. La normativa europea permet aturar una extradició si els drets fonamentals estan en risc, però ho considera una excepció a la confiança habitual entre estats i en limita la capacitat per qüestionar-se mútuament.

Segons els criteris de la jurisprudència actual, es poden revisar "drets humans absoluts" com el dret a la vida. És a dir, si la persona lliurada podria patir tortures o un tracte inhumà per les condicions a les presons de l'estat que ho reclama. Més recentment, Luxemburg també va permetre als jutges examinar si l'acusat tindrà un judici just en un context de "deficiències sistèmiques" de l'estat de dret corroborades. És el cas de Polònia. Per contra, el TJUE encara no ha dit si aquest examen també es pot fer quan no hi ha un problema sistèmic d'estat de dret. És el que va argumentar Bèlgica en el cas de Lluís Puig.

El procediment a la vista del TJUE

Pel que fa al procediment d'aquest dimarts, la gran sala del Tribunal de Justícia de la UE celebrarà una vista a partir de les nou del matí per analitzar les prejudicials de Llarena i escoltar les parts. S'espera que la Comissió Europea també aporti la seva opinió sobre com s'ha d'interpretar la decisió marc que regula el sistema europeu d'extradició quant a l'anàlisi dels drets fonamentals, una de les preguntes principals del jutge Llarena.

Intervindran primer la Fiscalia i Vox com a acusació particular. Després serà el torn dels advocats defensors dels independentistes catalans i, finalment, parlarà Espanya -per defensar Llarena-, Bèlgica -per defensar les resolucions dels seus tribunals-, i Polònia i Romania -alineats amb les tesis espanyoles-. Tots els Estats membres tenen dret a participar en el procediment de les prejudicials si afecten la legislació europea del seu interès. Itàlia no s'ha personat malgrat que la justícia italiana té congelat el judici d'extradició contra Puigdemont per la detenció a Sardenya. El torn d'intervencions el tancarà la Comissió Europea.

Cada part pot parlar entre deu i quinze minuts, amb dret a rèpliques de cinc minuts, i tot això està previst que s'allargui unes dues hores i mitja. Un cop conclosa la vista s'obre el període de deliberació i el primer a pronunciar-se d'aquí a unes setmanes serà l'advocat general de la UE Jean Richard de la Tour. La seva posició no marca la decisió final, però habitualment resulta determinant.

A l'espera del cas de la immunitat

El cas que es veu a partir d'aquest dimarts a Luxemburg és una peça important del procés judicial contra Puigdemont, encara que no l'únic, i marcarà el futur de la seva extradició o no, si bé Bèlgica i Itàlia tindran l'última paraula. De fet, aquest procediment al TJUE de Luxemburg afectarà inicialment només Lluís Puig, l'únic dels quatre ex membres del Govern de l'1-O que no és eurodiputat. Perquè quedarà pendent la segona gran batalla que manté Puigdemont per evitar la seva extradició, que és la de la immunitat que reclama com a eurodiputat, juntament amb Ponsatí i Comín.

La justícia europea haurà de dictaminar també si la retirada de la immunitat que va efectuar el Parlament Europeu a instàncies de la justícia espanyola és acord al dret europeu i si es manté vigent en els tres casos o en valida la retirada, la qual cosa deixaria més indefensos els tres dirigents independentistes catalans. Encara que una vegada més, fins i tot si s'accepta la retirada de la immunitat parlamentària, la decisió final quedaria a les mans de la justícia belga, gens procliu a acceptar l'euroordre de Llarena. Per això, la deliberació que comença aquest dimarts al Tribunal de Luxemburg té una rellevància fonamental.

"El procediment en curs a Bèlgica està suspès en espera de la decisió final sobre la immunitat parlamentària del senyor Carles Puigdemont", asseguren fonts de la fiscalia belga esmentades per l'ACN. L'expresident, Comín i Ponsatí van interposar una demanda al tribunal de primera instància de Luxemburg, el Tribunal General de la UE, perquè considera que l'aixecament de la protecció europarlamentària es va fer de forma "irregular".

Segons el ministeri fiscal belga, el judici per l'extradició no es farà fins que es resolgui de manera definitiva aquesta demanda, per a la qual encara no hi ha vista programada. A més, es podria recórrer eventualment al TJUE. Tampoc Itàlia farà cap pas fins que Luxemburg es pronunciï de manera "irrevocable" sobre la immunitat respecte al procediment pendent després de la detenció de Puigdemont a Sardenya.

Boye augura el ràpid retorn de Puigdemont

En aquest sentit, l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, assegura que Carles Puigdemont podrà tornar a Catalunya "molt abans del que la gent es pensa". En declaracions a l'ACN, el lletrat preveu que la causa judicial per la seva extradició "quedarà resolta els mesos vinents", encara que evita pronosticar que el líder de JxCat pugui tornar abans de final d'any. Boye diu que afronten "tranquils" l'audiència judicial d'aquest dimarts davant del TJUE. "Llarena no vol assumir que la causa contra els exiliats és plena d'errors", critica l'advocat de Puigdemont. Segons ell, a Luxemburg s'està "jutjant si les euroordres es regeixen pels drets fonamentals". "La Comissió Europea no està gaire còmoda perquè navega entre dues aigües, entre el dret de la Unió i satisfer els interessos d'Espanya", opina Boye, que anticipa una posició poc favorable i "incoherent" de l'executiu comunitari.

Sigui quina sigui la decisió del TJUE sobre les euroordres, no es preveu una entrega immediata de cap dels quatre dirigents independentistes residents a Brussel·les. Una altra cosa és la repercussió política. Una interpretació favorable a Llarena, combinat amb la revocació definitiva de la immunitat, deixaria Puigdemont a les mans de la justícia belga. I limitaria la seva capacitat de moviment per Europa ja que l'activació de l'euroordre en països amb menys reticències al lliurament com França podria acabar finalment amb la resistència titànica que fins avui ha aconseguit mantenir davant de la justícia espanyola, provocant la frustració independentista consegüent. Mentre que una interpretació favorable als interessos de Puigdemont i la resta d'imputats serà vista per l'independentisme català com una nova i cabdal victòria sobre la justícia espanyola i un nou revés a l'Estat espanyol.