El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, és l’encarregat de signar la nota de premsa emesa aquest dilluns al migdia pel ministeri públic en què s’acusa els nou independentistes detinguts al matí al Vallès i a Osona dels delictes de “rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius”. No és precisament un nouvingut a l’hora de demanar mesures repressives contra persones vinculades a l’independentisme i de criminalitzar el moviment. El comunicat [el podeu llegir al final de la peça] assegura tenir la “certesa” que es “perpetrarien accions” per part d’activistes dels CDR entre l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i la sentència del Suprem sobre el judici al Procés.

Nomenat pel càrrec actual l’abril de 2017, Carballo pertany a l’Associació de Fiscals, de caràcter conservador. Des d’aleshores, entre d’altres actuacions, ha demanat presó incondicional per a l’activista del CDR de Viladecans Tamara Carrasco, s’ha negat a què Jordi Cuixart i Jordi Sànchez surtin de la presó, ha acusat els Mossos d’Esquadra de “connivència” amb les entitats independentistes i de formar part del pla de “ruptura” amb l’Estat i, sobretot, és qui va posar la primera denúncia al Procés per sedició, just després dels fets del 20 de setembre de 2017, dels que s’acaben de commemorar dos anys.

Anem per ordre. El 22 de setembre de 2017, Miguel Ángel Carballo va interposar una denúncia a la Fiscalia Nacional per investigar per “sedició” les protestes que dos dies abans s’havien produït a Catalunya -fonamentalment a Barcelona- contra l’operatiu policial que va registrar durant diverses hores la seu del Departament d’Economia i, sense èxit, va intentar entrar a la seu nacional de la CUP. La denúncia, que citava explícitament Jordi Cuixart -president d’Òmnium Cultural- i Jordi Sànchez -aleshores al capdavant de l’ANC-, assegurava que s’havien impulsat "mobilitzacions generalitzades o moviments populars per imposar el referèndum independentista inconstitucional [de l’1-O] per la força de la intimidació”.

Era la primera acusació de sedició vinculada al Procés, un delicte que encara avui manté l’advocacia de l’Estat, mentre que la Fiscalia del Tribunal Suprem acusa als principals encausats en el judici del Procés, de rebel·lió. Un mes després, el 26 d'octubre, el fiscal va oposar-se a les peticions de Cuixart i Sànchez de sortir en llibertat. Aleshores feia deu dies que estaven empresonats, per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i se'ls investigava per sedició. 

Defensor de la tesi que els Mossos van posar-se al servei del Procés

El febrer de 2018, Carballo va tornar a generar notícies vinculades a la repressió al Procés. En aquella ocasió va demanar a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela que imputés, també per sedició, l’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior César Puig. La imputació arribaria una setmana més tard. Segons la tesi del fiscal, la “inacció” dels Mossos durant el referèndum de l’1 d’octubre “seguia la pauta anunciada prèvia i públicament pels responsables polítics Joaquim Forn, Pere Soler i César Puig”, tenint també el suport de l’aleshores major del cos policial, Josep Lluís Trapero.

Segons Carballo va haver-hi una “actuació policial coordinada i subjecte a prèvies instruccions dels caps dels Mossos i dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, en última instància responsables de la convocatòria del referèndum il·legal, com el director dels Mossos i el secretari d’Interior”. Dit amb altres paraules, el fiscal és dels creadors de la tesi que sosté que la policia catalana va posar-se al servei del Procés independentista, afirmació negada manta vegades per Trapero.

Finalment, el tinent fiscal de l’Audiència Nacional també va tenir un paper important en el cas de Tamara Carrasco. Detinguda el 10 d’abril de l’any passat, en una operació executada per la Guàrdia Civil a instàncies de l’AN, va sortir en llibertat amb càrrecs dos dies després. Doncs bé, Miguel Ángel Carballo havia demanat presó incondicional per a l’activista de Viladecans, a la que acusa dels delictes de rebel·lió i terrorisme. No se’n va sortir, però un parell de mesos després faria un segon intent, però el jutge Diego de Egea el va desautoritzar. Al cap d’un temps es confirmaria que queia la investigació per aquests delictes. Carrasco, però, va patir unes mesures cautelars inèdites, ja que durant més d’un any -fins al maig d’enguany- va tenir prohibit sortir del seu municipi, Viladecans.