"L’amistat, com l’amor, també neix d’una necessitat", escriu Marta Buchaca a Sis mesos d’hivern. Es tracta de la primera novel·la d’aquesta guionista i dramaturga, i qui la publica és Navona, una editorial que acaba de renéixer amb l’editor i periodista Ernest Folch al capdavant. La nova Navona s’ha presentat aquest dimecres a la nit amb un acte on hi eren presents bona part dels autors i traductors de les novetats del segell. I entre el públic hi havia llibreters (Guillem Terribas de la 22 de Girona, Lluís Morral de la Laie, Iolanda Batallé de les llibreries Ona), agents literàries (Sandra i Berta Bruna, Anna Soler Pont), periodistes (Mònica Terribas, Llúcia Ramis, Àlex Salmon), polítics com el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent o el tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i un bon grapat d’amics que no es volien perdre el bateig del projecte.

Aquesta nova Navona neix amb la vocació de tenir la qualitat de les petites editorials, però amb el múscul de les grans. Reeditarà en català i castellà un catàleg dividit en quatre grans línies, i publicarà uns 60 llibres l’any. Però aquesta Navona també neix "d’una cadena de casualitats com tantes coses a la vida", explica Ernest Folch, que després de patir un infart quan era el director del diari Sport va decidir tornar cap al món editorial.

"En una conversa amb en Jaume Roures i en Tatxo Benet, veiem que ells tenien ganes d’entrar al món editorial i jo tenia ganes de tornar-hi, i en aquell moment sabem que Navona està passant dificultats i el que fem és mirar la situació, veiem que entren en concurs de creditors i tots tres com a socis accionistes i col·laboradors decidim veure si podem començar aquest projecte. Entrem al concurs de creditors, el guanyem i llavors és bàsicament quan prenem una decisió molt important que és que no farem un projecte des de zero sinó que l’edificarem sobre un projecte que ja existia i que creiem que el que ens aporta és un fons interessant, uns clàssics de referència i una marca reconeguda per la comunitat lectora i pels llibreters", argumenta Folch.

Els socis d’Ernest Folch a Navona, més coneguts pels projectes que desenvolupen a Mediapro, no són aliens al món del llibre. L’empresari i periodista Tatxo Benet, és l’impulsor de la llibreria Ona de Pau Clarís i un lector àvid. Per la seva banda Jaume Roures, com va recordar en el seu discurs a l’acte de presentació de la nova Navona, va començar a treballar als 14 anys a l’Edicions 62 de Josep Maria Castellet fent de noi dels encàrrecs (li va tocar portar proves a casa de la Montserrat Roig més d’una vegada), una experiència que el va fer enamorar del món dels llibres. Malgrat que es va arrencar a explicar aquests records, també va dir que no té cap intenció de fer les seves memòries.

Aposta per la qualitat

La nova Navona, malgrat no renegar del catàleg anterior, té la ferma voluntat de ser un projecte nou, amb unes característiques determinades, una unitat tipogràfica i de format, i està dividida en quatre grans línies: tres de ficció, i una de no-ficció. Entre les de ficció, hi ha la dedicada als clàssics universals indiscutibles i arrenca amb Dime mi nombre, la poesia completa de Sylvia Plath en una edició revisada i ampliada de Xoán Abeleira. La segona línia de ficció publicarà ficció moderna i debuta amb La llibretera de París de Kerri Maher.

"És una biografia novel·lada de la Sylvia Beach, la fundadora de Shakespeare and Company i l’editora de l’Ulisses, i era una mica un llibre que ens permetia explicar la vella Navona a través de la nova Navona, per això vam triar aquest llibre. A més ja s’estava subhastant a molts països d’Europa, de fet el traiem simultàniament amb altres països i és una història deliciosa", avança Folch. La tercera línia de ficció s’ocupa de les recuperacions, i aquí trobem a Saramago, Hrabal, Simenon… la majoria són llibres de la segona meitat del segle XX que havien quedat descatalogats. I entre ells, un dels clàssics de Vázquez Montalbán l’Autobiografía del General Franco.

La no-ficció, medicina i ciència i Pablo Iglesias

Pel que fa a la no-ficció, la col·lecció comença amb Baselga, el metge que volia canviar el món escrit per Josep Corbella. "És una història molt impactant. En Baselga és un personatge que va acabar salvant milions de vides i que va acabar morint enmig de la pandèmia, per cert. I el publiquem ara perquè farà un any just de la seva mort. I també publicarem un llibre d’en Pablo Iglesias on explica tot el que li ha passat aquest temps i per què està on està, i què li ha passat i què van voler fer amb ell i què ha suposat per ell aquesta persecució", detalla Folch. El llibre de Pablo Iglesias es titula Verdades a la cara, l’edició és del periodista Aitor Riveiro i es publicarà a l’abril.

Una petita gran editorial

A la pregunta de com encaixa una editorial mitjana a l’ecosistema editorial actual, Ernest Folch ho té clar: "Nosaltres tenim una vocació de tenir una certa dimensió, bàsicament perquè la lectura que fem d’aquest ecosistema és que hi ha dos grans grups que fan molt bé les coses i tenen molt bons autors i molt bons editors, però que són molt grans, i després hi ha una sèrie d’editorials petites que editen superbé i que són extraordinàries; però enmig d’aquests dos blocs, hi ha un espai molt gran. Llavors nosaltres estem convençuts que si fem les coses amb independència i qualitat serem capaços d’anar ocupant aquest espai de mica en mica. Això sí, ho haurem de fer amb un missatge unitari i on tot tingui sentit. Això és un projecte a mitjà termini, això necessita temps".

La voluntat de l’equip de Navona és continuar creixent, veure quines oportunitats hi ha de fer nous segells o d’adquirir-ne de nous, i oferir una edició electrònica de tot el que publiquin. Mentre repassa el catàleg Ernest Folch encomana il·lusió: "El que he intentat reflectir en aquest projecte de Navona són les coses bones que he anat aprenent en tots els llocs on he estat treballant. Des de Quaderns Crema al principi, a Empúries, Ara Llibres, RBA, Ediciones B, i evidentment al grup 62. El que no tenia ganes de fer era un projecte dispers, he estat a llocs on es feien massa coses de manera massa dispersa, i em venia de gust concentrar el missatge, crear un ecosistema coherent, una imatge sòlida, i bàsicament això és el resultat del que no he volgut fer i de tot el que he après". Segurament per això, per agrair de qui a après moltes coses de l’ofici, Ernest Folch, per acabar l’acte de presentació de Navona, va demanar un aplaudiment pel seu pare, l’editor Xavier Folch. Un aplaudiment que va ser de veritat, llarg i sentit.