Condemna unànime de l'independentisme a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha inhabilitat durant un any el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, pel seu rol com a alcalde d'Agramunt durant l'1-O. Partits i entitats s'han pronunciat en contra d'una resolució que consideren que és un "nou acte de venjança" i la demostració que la repressió contra l'independentisme "no s'atura". 
​
Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han expressat el seu suport a Solé. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha afirmat a Twitter que "no es pot formar part d'un Estat on són els jutges i fiscals els qui escullen els consellers". A més, ha reiterat el clam per l'amnistia de tots els represaliats. 

L'ANC, per la seva banda, ha afirmat també en un tuit que "l'Estat no paeix la derrota en el referèndum" i que la resolució és una més "en la causa general contra l'independentisme que acabarà anul·lada als tribunals internacionals". La seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha constatat que l'Estat "necessitava un alcalde inhabilitat per fer por al món municipal". "Utilitzem la seva repressió com un boomerang que acabi condemnant l'Estat als tribunals internacionals i reforçant la causa", ha afegit.

Des del Govern, la portaveu Meritxell Budó ha piulat: "Permetre que la gent voti mai hauria de ser delicte. En aquest país la repressió no s’atura i es pensen que es pot decidir tot a cop de sentència judicial. Tot el suport". Altres membres de l'Executiu també s'han pronunciat en contra de la sentència. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha criticat que s'insisteixi en la "repressió i la venjança". "Els tornarem a derrotar a les urnes. Ens trobaran dempeus defensant la democràcia i la llibertat", ha dit a Twitter.

El president del Parlament, Roger Torrent, veu la condemna d'un any d'inhabilitació com un "nou acte de venjança per l'1-O". "A cop de sentència no acabaran amb les aspiracions democràtiques de la majoria d'aquest poble. Tot el suport, Solé. Amnistia i autodeterminació", ha piulat.

Des del seu partit, ERC, han lamentat "de nou, repressió" i "de nou, judicialització de la política" i han afirmat que faran que "la democràcia guanyi". En una roda de premsa telemàtica, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha lamentat que la sentència "interfereix" i "condiciona" l'organització de les properes eleccions al Parlament i actua com a "venjança" contra la candidatura d'ERC per Lleida. Vilalta ha explicat que ERC recorrerà la sentència i que Solé podrà continuar com a conseller perquè aquesta encara no és ferma però que no podrà ser "elegible" en una llista electoral. ERC ha lamentat que Solé sigui el primer alcalde condemnat per l'1-O, ha denunciat que la "repressió continua" i la "nova ingerència de la justícia en la política".

Des de Junts per Catalunya, Jordi Turull ha titllat d'"aberrant" la condemna i ha afirmat: "La set de venjança de la justícia espanyola no té aturador". La presidenciable a les properes eleccions, Laura Borràs, s'ha sumat a la condemna i ha afegit: "La justícia espanyola no pot decidir qui és o no és president o qui és o no és conseller". L'expresident Carles Puigdemont ha afirmat que la sentència "no fa res més que confirmar que la repressió continua intacta" i que, tres anys després de l'1-O, "l’Estat continua reprimint, sense fre".

La CUP també ha mostrat el seu suport al conseller. La número tres de la formació a la llista per Barcelona de les eleccions del Parlament, Eulàlia Reguant, ha criticat la condemna: "Presidents, eleccions i consellers. La funcionalitat del TSJC", ha escrit en un missatge a Twitter.

El TSJC ha condemnat Solé per desobediència arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 com a alcalde d'Agramunt, quan també era diputat al Parlament. La sentència, però, no és ferma, ja que Solé encara pot recórrer i elevar la decisió al Tribunal Suprem.

La condemna és d'un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa, ja que constata que Solé tenia coneixement directe de les advertències del Tribunal Constitucional sobre les conseqüències judicials que es derivarien d'aplicar les lleis aprovades el setembre de 2017 al Parlament, pensades per celebrar el referèndum. El conseller també haurà d'assumir les despeses del procés judicial.