Nou obres han estat seleccionades com a candidates a guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2023. A més del prestigi, destaca per ser un dels guardons més ben dotats a obra publicada, amb 25.000 euros de premi. "Donem prestigi a les lletres catalanes perquè per garantir el futur de la llengua cal més creació, cal més lectura i calen més referents literaris en català", defensa el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.

Les obres seleccionades han estat publicades entre el novembre de 2022 i l'octubre de 2023, i les ha seleccionat per un comitè d'experts. A partir de la llista, un jurat independent i de prestigi donaran a conèixer els tres finalistes el pròxim mes de desembre i el premi es lliurarà a finals de gener.

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any va néixer l'any 2017, amb la voluntat i ambició d'igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial, com el Premi Goncourt francès o el Booker anglès. I també l'objectiu de fer prevaldre les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector. Aquest són els candidats d'enguany i els resums de les seves sinopsis.

📙Llista de candidates al #PremiÒmnium 2023:

- A casa teníem un himne
- Casada i callada
- Contra el món
- El dia de la balena
- Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres
- La dona més pintada
- La mestra i la Bèstia
- Triomfador
- Una vegada va ser estiu una nit sencera pic.twitter.com/i44OzQ9iUy

— Òmnium Cultural (@omnium) November 16, 2023

'A casa teníem un himne' (L'Altra Editorial), de Maria Climent

La Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions. Un relat de tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, que hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, aquest llibre explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. 

'Casada i callada' (Empúries), d'Emma Zafón

Com les altres noies del poble, la narradora d'aquesta història té una fita meravellosa, ineludible: casar-se i tenir fills. Apareix Ximo i ella se sent la dona més afortunada de la Terra. Es casen amb la idea de tenir un niu d'amor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades, els nius d'amor es transformen en gàbies de solitud.

'Contra el món' (Empúries), de Pere Antoni Pons

Un cataclisme inconcebible fa desaparèixer la serra de Tramuntana de Mallorca i l'illa afronta una reconstrucció tant salvatge com quimèrica. Tres amics (un pintor, un exdirectiu del sector hoteler i un activista ecologista) veuran com la catàstrofe també porta al límit les seves vides i contradiccions. Una història de vides trasbalsades que bull de vitalitat, i també un retrat poderós del nostre temps.

'El dia de la balena' (Univers), de Melcior Come

El dia que va sortir a la platja una balena morta, tot va canviar en la vida d'en Martí, un nen de catorze anys, que durant aquell estiu ha de començar a pensar-se a si mateix després que els seus pares se separin. L'infant treballarà d'amagat dels seus pares en un supermercat, mentre tot plegat s'anirà complicant en una història d'ambicions secretes, traumes soterrats i mentides que es van fent grosses. 

'Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres' (Anagrama), d'Irene Solà

L'editorial la defineix com una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps. En algun lloc remot de les Guilleries, el mas Clavell és una casa, sobretot, habitada per dones que preparen una festa. L'obra explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

'La dona més pintada' (Proa), de Màrius Serra

El pintor Palau Ferré va decidir cremar els seus propis quadres als anys setanta del segle xx. Després d'una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llançar al foc tot allò que pintava. Què hi havia darrere de la pulsió autodestructiva? Amb l'ajut de la documentació, dels testimonis i la imaginació, la novel·la parteix de la vida d'un pintor assenyalat per Picasso com a possible successor seu.

'La mestra i la Bèstia' (Anagrama), d'Imma Monsó

El subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país, l'any 1962. Una particular jove mestra arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant.

'Triomfador' (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles

L'obra qüestiona els valors depredadors sobre els quals es fonamenta l'esport d'elit, i bona part de la nostra societat. L'Ulisses té 13 anys, acaba de fitxar pel Barça i s'instal·la a La Masia, es transforma en un malson. S'ubica a principis dels anys 90, a l'ambient viciat d'un centre de formació per a joves esportistes on les pallisses, la humiliació constant i l'anul·lació de la personalitat són la norma. 

'Una vegada va ser estiu la nit sencera' (Males Herbes), d'Elisabet Riera

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu, la novel·la és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals, el viatge de transformació de la mateixa narradora, i un homenatge als caminants solitaris.