"Cal exigir a l'Estat espanyol el compliment de les mesures de les Nacions Unides i preservar els drets del diputat Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya". Carles Puigdemont ha instat d'aquesta manera des de la presó alemanya de Neumünster a defensar de nou la investidura de Jordi Sànchez, que poca estona més tard ha donat a conèixer des de la presó de Soto del Real la seva disposició a assumir aquesta responsabilitat.

La resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU sobre Jordi Sànchez és, segons Puigdemont, un aval a la investidura. "Fer-ho és un acte de justícia per reparar el dany causat pels poders de l'Estat espanyol", afirma el president en una carta adreçada als seus companys de grup parlamentari.

"En el cas que l’Estat espanyol opti per ignorar el dret internacional i la petició del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, i perseveri en la seva persecució política i ideològica, demostrarà una vegada més que és capaç de qualsevol cosa per alterar el normal funcionament de la democràcia a Catalunya", explica Puigdemont en el seu escrit.

"El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides  va dictar unes mesures cautelars per les quals l’Estat espanyol ha de garantir al diputat Jordi Sànchez l’exercici en plenitud els seus drets polítics", recorda el president. Aquest comitè de l'ONU, insisteix, "és un organisme que vetlla pel compliment, per part dels Estats signants, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Tots els Estats que s’hi han adherit, entre els quals l’Estat espanyol, han de complir obligatòriament les resolucions que dicta".

JxCat proposarà Sànchez per a la investidura

Sobre aquest mateix punt ha insistit posteriorment el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, que ha confirmat que el seu grup tornarà a "proposar Jordi Sànchez per a la presidència de la Generalitat", tot i que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja va denegar al número 2 de JxCat poder assistir presencialment al ple per a la seva pròpia investidura. 

"Hi ha un camí per recórrer i l'hem de recórrer", ha afirmat Pujol, en declaracions després del ple del Parlament. "A veure si és capaç de tornar a dir 'no' al que li recomana l'ONU", ha exclamat, referint-se a Llarena. Pujol ha assegurat també que, en cas que el jutge del Suprem torni a impossibilitar la investidura de Sànchez, "tornaríem a rearmar les causes que estan obertes i que es poden obrir". Igualment, i tot i la seva intenció d'investir Sànchez, ha afirmat que JxCat no renuncia a "l'objectiu vital" d'investir Puigdemont en algun moment "d'aquesta legislatura".

Turull retira la seva candidatura

Jordi Turull, per la seva banda,  que fa dues setmanes es va sotmetre a la investidura, fallida en primera votació, i per a la qual que el Tribunal Suprem va impedir la segona votació, perquè va dictar el seu empresonament, ha enviat un escrit al president del Parlament, Roger Torrent, en el qual anuncia la retirada de la  seva candidatura i dona suport a la del seu company de grup Jordi Sànchez.

Des de la presó d'Estremera, Turull afirma que es troba "injustament reclòs" juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras, amb Joaquim Forn i Raül Romeva, i de la mateixa manera que Puigdemont recorda que la recent resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU sobre Jordi Sànchez és un aval per a que aquest es pugui sotmetre al debat d'investidura.

Considera que el pronunciament del Comitè de Drets Humans ha posat de manifest a nivell internacional "la falta de garanties polítiques de l'Estat espanyol i evidència que els drets polítics de les minories són vulnerats per una justícia absolutament polititzada i al servei del poder central".

En la mateixa carta, Turull també afirma que se sent "moralment i políticament" emparat per la mateixa resolució del Comitè de l'ONU, encara que aquesta no al·ludeixi explícitament a ell sinó exclusivament al diputat Jordi Sànchez.

També aquest dijous, Puigdemont ha pogut votar al ple del Parlament per primer cop en aquesta legislatura. Ho ha fet per delegació, com els altres cinc diputats independentistes presos -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull (JxCat), Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC)-. Els tribunals havien negat fins ara la delegació del vot del president cessat, mentre es trobava a Brussel·les. Una situació que va canviar després de la seva detenció la setmana passada a Alemanya.

Amb el vot delegat de Puigdemont, i amb les renúncies a l'acta d'altres diputats processats -la darrera, la de la número 2 d'ERC, Marta Rovira, a Suïssa-, només hi ha un representant independentista que no pot votar en els plens, el conseller cessat Toni Comín (ERC), a Brussel·les. Una eventual renúncia de Comín permetria JxCat i ERC investir un candidat fins i tot sense l'aval de la CUP.