El president del Parlament, Roger Torrent, els seus predecessors en el càrrec Ernest Benach i Joan Rigol, diputats dels grups de JxCat i ERC i treballadors de la cambra han guardat aquest dimarts 10 minuts de silenci per demanar l'alliberament de l'anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, processada per rebel·lió i en presó preventiva per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. 

La protesta ha tingut lloc a l'escala principal del Parlament, organitzada pels treballadors de la cambra i coincidint amb "els 38 anys de la restauració de la institució", segons fons del Parlament. Per JxCat hi han participat els seus diputats Elsa Artadi, Eduard Pujol, Josep Costa, Quim Torra i Marta Madrenas, entre d'altres, i per ERC hi han pres part Alba Vergés, Ernest Maragall o Magda Casamitjana.

Sànchez demana al Suprem poder assistir al ple

També aquest dimarts, la defensa de Jordi Sànchez ha presentat un escrit al Tribunal Suprem en què demana que adopti les "mesures necessàries" perquè aquest pugui defensar el seu programa en el seu propi ple d'investidura, convocat per a aquest divendres. En concret, Sànchez demana ser posat en llibertat o, alternativament, gaudir d'un permís per assistir al ple o poder prendre-hi part per videoconferència.

En l'escrit, la defensa de Sànchez cita el requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU a l'Estat espanyol perquè garanteixi que Sànchez "pot exercir els seus drets polítics", i demana al Suprem "l'adopció de mesures que facin possible l'exercici d'aquests drets".

Sobre la possibilitat de participar en el ple per videoconferència, l'escrit reconeix que el Tribunal Constitucional va excloure aquesta opció en les mesures cautelars que va dictar per al ple d'investidura -posteriorment desconvocat- de Carles Puigdemont. Però argumenta que el TC l'excloïa "en el cas de persones que no es trobaven a disposició de la justícia espanyola", i que "res no impedeix acceptar-la en el suposat dels que no poden, per estar presos, acudir físicament al Parlament".

El mes passat, Jordi Sànchez ja va demanar al Suprem i al Constitucional que adoptessin mesures per garantir que pogués participar en l'anterior ple convocat per a la seva investidura. Les seves peticions van ser desoïdes, i el ple es va suspendre finalment el 9 de març. Posteriorment, el propi Sànchez va renunciar a la seva investidura, per tornar-se a postular arran del requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU.