La substitució de Xavier Domènech al capdavant de les organitzacions de l'àmbit dels comuns havia de tenir necessàriament un desenllaç complex.

Una dirigent de Podem Catalunya, Jessica Albiach, es va fer càrrec de la presidència del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem; un grup de tres persones, entre elles la pròpia Ada Colau, ha assumit col·legiadament la responsabilitat de la Coordinació General de Catalunya en Comú, i ara, aquest cap de setmana, els inscrits de Podem Catalunya trien la persona que ha d'ocupar la seva Secretaria General.

Voten com sempre de forma telemàtica, entre 6 candidats i candidates i, formalment, tenen dret a fer-ho 60.080 persones, tot i que la xifra d’inscrits i inscrites actives (les que han participat d’algun procés de votació en el darrer any) és de 33.435. Poden fer-ho fins la mitja nit de diumenge. En les passades eleccions internes, en les que Domènech va ser elegit secretari general, van votar 6.809 inscrits.

Jaume Durall és l'actual secretari d'organització i compta amb el suport de la direcció estatal de Podemos. És, per tant, un dels candidats amb més possibilitats de resultar elegit.

Noelia Bail s'ha perfilat també com a aspirant amb expectatives d'aconseguir la secretaria general. Ja es va presentar durant la passada primavera com alternativa a la candidatura de Xavier Domènech i va quedar en segona posició, amb el 9 per cent dels vots.

Durall, de 41 anys, és sociòleg, regidor a l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i treballava com a consultor informàtic fins que va optar per dedicar-se plenament a l'activitat política com a dirigent de Podem Catalunya.

Jaume Durall en sessió de treball / Arxiu

Bail té 40 anys, és llicenciada en Ciències Polítiques. Es va especialitzar en polítiques de gènere i treballa com a tècnica d'igualtat a l'ajuntament de Castelldefels.

Noelia Bail en reunió de Podem / Arxiu

Tots dos afirmen haver estat implicats en el moviment del 15-M. Ni un ni l'altre van ser presents a la manifestació de l'onze de setembre passat a la Diagonal de Barcelona, però tots dos van anar a votar el dia 1 d'octubre (1-O). Durall com a vot de protesta quan va veure les càrregues policials, i Bail perquè va considerar que calia defensar "la democràcia".

"El 15-M i l'1-O no són comparables", admet Noelia Bail, que explica que la mobilització en favor de la independència cal interpretar-la també com una resposta social "d'indignació". No obstant això, afirma que "hi ha una altra indignació que no té res a veure amb el sobiranisme" i que sí està relacionada amb les condicions de vida de la població. "El sobiranisme -precisa- ha donat expressió a molta gent que no se sentia interpel·lada pel processisme".

Jaume Durall considera que "el substrat" del 15-M i de l'1-O és el mateix. El primer, segons ell, representa una impugnació del règim del 78 que apunta contra els poders econòmics", que essent responsables de la crisi econòmica no han volgut pagar les conseqüències,  i el segon "canalitza" la disconformitat de la gent amb "les actuals relacions de Catalunya amb l'Estat" i que veu la independència com la solució "per millorar les condicions de vida de les persones".

L'1 d'octubre i els presos

Durall apunta que dins de Podem Catalunya conviuen diferents sensibilitats en relació al que va significar 1'1 d'octubre i el que cal fer en aquest aniversari, però que en qualsevol cas tenen molt clar que han d'estar al costat de qui defensa "el dret a la mobilització". Ara bé, al mateix temps acusa el "sobiranisme independentista de fer una utilització irresponsable" d'aquella crida a les urnes, que consideren només com una mobilització. "De l'1 d'octubre no emana cap mandat democràtic", assegura.

En quant a les properes mobilitzacions diu que donen "llibertat a la gent per a que participi o no" en les mateixes.

No dubta en qualificar de "presos polítics" els dirigents independentistes empresonats, i que aquest fet "dificulta molt la resolució del conflicte" entre Catalunya i l'Estat, però a la pregunta de què cal fer quan arribin els judicis i les condemnes respon que cal buscar "formules per desencallar", "respectant la independència del poder judicial". "Hi ha solucions -assegura- però no és el moment de dir-les".

Bail també critica des d'un altre punt de vista el que han fet els partits independentistes. "No comparteixo el que s'està fent", "des del moment que tensen tot això fins la DUI [declaració unilateral d'independència]. Demostren que no tenien voluntat de fer el que deien que farien".

Defensa, de la mateixa manera que Durall i gairebé tots els dirigents dels 'comuns', la convocatòria d'un "referèndum acordat". "Si el Govern català decideix que vol la independència, l'única via és la negociació", afirma. "Una altra cosa és que davant seu no tingui amb qui negociar", admet.

Critica però el menysteniment de necessitats bàsiques de la ciutadania. "Mentre parlem de l'1 d'octubre deixem de costat el tema dels pressupostos, que no estan clars". "No cal la independència per millorar les condicions de vida de la població catalana", assegura. "Catalunya és mestissa, està formada per molta gent, que el que vol és viure dignament", insisteix.

En relació als presos, però, manifesta que "una democràcia real no es pot permetre tenir polítics a la presó". "No podem permetre que la judicatura sigui política", afirma, i diu que Podem "hauria de debatre de manera coral què farà en cas que hi hagi sentència condemnatòria, independentment del que faria individualment" cadascú si es convoquen manifestacions.

Reivindicació del feminisme

Jaume Durall considera que "la necessitat de promoure polítiques feministes és avui més necessària que mai en una organització" com Podem. Així ho afirma en un recent article, que signa conjuntament amb la diputada Mar García Puig, en el qual parlen de la "despatriarcalització dels espais polítics" com a clau per afavorir la democratització de la societat i la descentralització.
 
Noelia Bail explica que es va implicar en l'activitat política com a conseqüència de la seva relació amb el moviment feminista. Valora "la llavor" que van posar fa dècades les organitzacions feministes però pensa que ara s'ha produït "un punt d'inflexió". "De vegades no es reconeix el treball que van fer altres feministes", diu, però també afirma que ara "hi ha un altre feminisme", que "no és blanc", per exemple.

Bail celebra que ara "a ningú li molesti dir que és feminista". Al mateix temps, no obstant això, lamenta que "s'instrumentalitzi" aquest moviment de la mateixa manera que es fa, segons ella, amb altres "lluites socials".

Relació amb els sindicats

En el discurs de Podem sovint es contraposa la qüestió nacional amb la qüestió social, la reivindicació de Catalunya com a subjecte polític sobirà a la reclamació de sobirania en tots els àmbits, també en el del treball, per atendre els interessos quotidians i elementals de la ciutadania. Preguntem a tots dos candidats sobre les relacions de Podem amb les centrals sindicals, els comitès d'empresa... 
 
Noelia Bail assenyala que entre els militants de Podem hi ha "històrics sindicalistes", presents a les diferents organitzacions, i que en canvi, a Catalunya en Comú, hi ha "més gent de l'acadèmia", que han realitzat una "construcció política-teòrica sobre les classes populars".

Jaume Durall també certifica que dins de Podem Catalunya hi ha molts militants que treballen "obertament" amb els sindicats, però que no tenen cap ambició de situar-se "al davant" d'aquestes organitzacions, "sinó al costat", "recolzant" la seva activitat".

Podem, Podemos i Catalunya en Comú

"Hem de construir un Podem fort, que reclami el seu espai dins d'un Podemos descentralitzat", afirma Jaume Durall. "La proposta que jo encapçalo es la de la confirmació del treball que feia Xavier Domènech", assegura.

La bona relació amb Catalunya en Comú, segons ell, ha de venir donada pel "treball conjunt", "colze a colze".

"La fragmentació de tots els qui veiem la necessitat d'un canvi no és positiva". "Tenim l'obligació d'entendre'ns", assegura, i recorda que l'espai "En Comú-Podem" ha estat guanyador en dues ocasions a Catalunya, en eleccions de diputats al Congrés.

 "Hi ha un únic espai", insisteix, i explica com paral·lelament a la irrupció de Podemos, l'any 2014, van sorgir diferents moviments, candidatures municipalistes, "que orbiten sobre un mateix objectiu". "A Catalunya, diferents organitzacions [Podem, ICV, BComú, EUiA...], van voler organitzar un espai comú de trobada" "l'espai del comú" i tenen, segons ell, "un diagnòstic".

Noelia Bail formula severes crítiques contra la secretaria d'organització de Podemos i les relacions que manté amb l'espai dels comuns. "[Pablo] Echenique va venir aquí i va decidir qui havia de ser el secretari general. Va repartir el pastís". "Jo no crec que la gent d'aquí vulgui que Podem Catalunya sigui una oficina d'interessos d'Echenique", afirma i es queixa de que "no hi ha respecte per l'organització de Podem a Catalunya".

"Alguna cosa passa per a que les organitzacions de l'espai dels comuns no acabin de consolidar-se". "Podem Catalunya tenia força", recorda i li sap greu la baixa participació que pensa que hi ha en l'actual procés d'elecció per a la secretaria general.

Bail assenyala que hi ha diferents maneres d'entendre l'espai dels 'comuns', la que tenia el Xavier Domènech, la que té l'Ada Colau, la d'ICV..., i que de la mateixa manera que "cal fer entendre a Madrid que hem de tenir autonomia per fer créixer aquesta organització [Podem]", cal que entre els 'comuns' "es respectin els diferents espais polítics".

"Les persones inscrites a Podem van decidir anar en coalició". "La confluència és un concepte polític i la coalició és un concepte jurídic", insisteix per deixar clara l'autonomia de cada espai.​

Aposta per la continuïtat

Durant aquest procés d'elecció, un centenar de dirigents i militants de Podem Catalunya han volgut manifestar el seu suport a la candidatura de Jaume Durall amb un escrit en el qual afirmen que al llarg d'aquests mesos el seu paper al capdavant de la Secretaria d'Organització i Municipalisme ha estat decisiu "per tornar l'estabilitat a Podem",. Valoren que per aquest motiu la seva elecció donaria "continuïtat al projecte iniciat per Xavier Domènech i el seu equip".

Els partidaris de Durall expressen a més la seva confiança en les seves "capacitats" per "construir un Podem des del diàleg i des del consens.