L'escolarització dels zero als tres anys és una oportunitat educativa, però també una eina per lluitar contra les desigualtats socioeconòmiques en la infància i la discriminació contra les mares en el mercat de treball. Així ho assenyalen els estudis en aquesta matèria i les experiències locals d'escoles bressol públiques, sustentades majoritàriament pels municipis. Malgrat això, els recursos són escassos, gran part de les actuals llars d'infants estan externalitzades, les educadores denuncien precarietat i falten places en els barris més vulnerables. Aquesta qüestió ha arribat fins a les negociacions per a formar Govern, amb els pactes entre ERC i la CUP que es proposen aconseguir la gratuïtat de l'educació 0-3.

Mateixes oportunitats educatives

"Sabem que l'educació 0-3 té un enorme benefici en els infants de famílies més empobrides", explica Sheila González, investigadora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). González assegura que l'"estimulació educativa" en una etapa tan primerenca és molt de menor quan no estan escolaritzats, a diferència d'aquelles famílies que tenen recursos, que poden accedir a una llar d'infants privada, a una altra mena de serveis d'atenció a la infància o, simplement, tenen temps per a la criança. En el cas de les famílies que no dominen la llengua catalana o la castellana, una escolarització a aquesta edat permet que això no es converteixi en una barrera en el seu procés d'aprenentatge: "L'educació 0-3 fa que els nens i les nenes s'incorporin a P3 coneixent la llengua".

Així mateix, també permet esquivar un abús de les pantalles, com explica González: "Per molt que els progenitors estiguin a casa, moltes vegades estan ocupats, clar. Això fa que es delegui part del temps de criança a les pantalles", la qual cosa provoca un "procés cognitiu més lent". "Als jardins d'infància es posa en el centre la tradició oral, la pràctica, els espais oberts, l'experimentació o la psicomotricitat fina", explica González, subvertint així les funcions del que tradicionalment s'entenia per guarderia i igualant l'accés a eines educatives entre famílies pobres i riques.

Una mirada feminista

L'aposta per fer accessibles les escoles bressol també suma pel que fa a la lluita contra la desigualtat i la precarització de les dones, ja que són elles les que s'ocupen majoritàriament de la criança, rebent les conseqüències en l'àmbit laboral. "Quan no hi ha lloc on deixar als fills, són les mares les que es releguen a la llar. Fins i tot en els contextos més igualitaris econòmicament, com els països nòrdics, són elles les que s'acullen a permisos i reducció de jornades", quelcom que, com explica González, limita econòmicament a les dones al llarg de les seves vides.

Encara que, com apunta la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, la xarxa d'escoles bressol no ha de ser l'única política d'infància dirigida a la conciliació: "Hi ha qui pensa que no és bo que els seus fills estiguin institucionalitzats tant de temps i cerca una criança de més proximitat, estar amb els seus fills". Una de les possibles experiències complementàries s'ha desenvolupat a Barcelona, amb els Espais Familiars, espais amb eines educatives, jocs i educadors on les famílies accedeixen juntes, tal com explica la comissionada d'Educació de l'ajuntament, María Truñó: "Sobretot, volíem potenciar la dimensió comunitària generant llocs de trobada per trencar amb l'aïllament social que sobretot viuen les mares", explica.

Tot i això, la gran limitació en l'àmbit de la conciliació continua sent el permís de maternitat de quatre mesos, ja que les expertes coincideixen que és massa curt per compensar qui s'encarreguen de la criança. En aquesta línia, que les escoles infantils s'ajustin als horaris escolars també genera un problema, com afegeix González: "No tens extraescolars o ‘casals’ d'estiu. Quan les mares fan jornades laborals molt llargues o treballen en període vacacional, no tenen on deixar als seus fills".

Més places per a les rendes més altes

Malgrat els beneficis socials que implicaria universalitzar l'escolarització durant l'etapa 0-3, el model català encara arrossega les retallades posteriors a la crisi de 2008 practicades per l'exconsellera de CDC, Irene Rigau. "Durant les negociacions de pressupostos anteriors es va aconseguir que la Generalitat tornés a cobrir part del cost de les places en escoles d'infància, però encara queda lluny de la inversió passada", explica Truñó. Això va provocar un augment dels preus per accedir a una plaça d'escola bressol, quelcom que des de Barcelona es compensa amb la tarifació social, aprovada el 2017: "Gràcies a aquest sistema de preu públic adaptem el preu i s'ha incrementat la matriculació de famílies amb rendes baixes", explica la comissionada.

Malgrat això, la tònica a Catalunya és que la implantació de les escoles infantils té molta més trajectòria en aquells municipis i barris on viuen famílies sense dificultats de recursos, quelcom que no es correspon amb la lògica d'utilitzar l'escolarització 0-3 com una eina de canvi social. Segons els estudis de l'IGOP, com més altes són les taxes d'atur i menors les d'instrucció en un municipi, menys oferta d'escoles infantils es troben. Una completa recerca de la Fundació Bofill assenyalava que el 2016 la cobertura de l'escola infantil es movia en un 21% a Santa Coloma de Gramenet, mentre que a Esplugues de Llobregat, amb una renda molt major, la cobertura era d'un 66%.

Consens entre ERC i la CUP

Davant aquesta realitat, el pacte entre la CUP i ERC per a investir com a president el republicà Pere Aragonès inclou el compromís de "garantir el finançament de les escoles bressol" i avaluar les polítiques de maternitat, paternitat i repartiment del temps. El text no concreta més enllà, encara que durant la campanya electoral tots dos partits van expressar el seu desig d'arribar a la gratuïtat de l'escola bressol generant una xarxa pública, quelcom que recalca el president de la sectorial d'educació de Erc, Carles Martínez: "Existeix el compromís d'Aragonès de garantir la gratuïtat". Martínez explica que tenen el focus posat en els fons europeus, amb els quals es proposen crear 10.000 places noves, així com impulsar l'escolarització als 2 anys a les escoles de primària.

Els republicans no veuen grans discrepàncies en aquesta línia amb la CUP, una impresió que és recíproca, tal com explica la diputada Basha Changuerra: "Hi ha predisposició". Preocupa més la posició dels possibles socis de Govern, JxCat, que defensen la titularitat públic-privada que xoca contra la proposta dels anticapitalistes de "desprivatitzar la xarxa", com també estan fent els Comuns a Barcelona. La CUP també prioritzarà l'accés a beques menjador i l'estabilització de les interines d'educació infantil, quelcom que Chaguerra assegura que ja està acordat: "L'escola bressol és una política feminista i antiracista".