Elsa Artadi (Barcelona, 1976) és portaveu i vicepresidenta de Junts per Catalunya, i n'encapçala també el grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona, on ha focalitzat la seva tasca després de descartar la seva entrada al govern de Pere Aragonès el passat mes de maig. Fa poques setmanes ha començat la cursa per a les municipals de 2023, on es perfila com "l'alternativa" al govern d'Ada Colau amb un discurs contra algunes de les propostes estrella de l'actual consistori, com les superilles i els canvis en la mobilitat de la ciutat, i posa èmfasi en la manca de seguretat que, afirma, viu Barcelona. Artadi pilota, per ara, la candidatura municipal més definida a un any i mig vista dels comicis. 

En el pla nacional, Artadi apunta a la necessitat que els pressupostos de la Generalitat s'aprovin amb el suport de la CUP per "donar recorregut" a la majoria independentista que va obtenir un 52% dels vots a les eleccions al Parlament, i pel que fa a la unitat entre JxCat i ERC assenyala la repressió de l'Estat com a principal causa de la diferència d'estratègies. Defensa l'ampliació de l'aeroport, tot i que no amb el projecte proposat per AENA, que assegura que s'ha tractat d'una "farsa" per poder beneficiar l'aeroport de Barajas. La vicepresidenta de JxCat, que va liderar l'organització de la campanya per a les eleccions del 14-F, es mostra satisfeta del desplegament del partit poc més d'un any després de la seva creació i assegura que, de cara a les municipals, la voluntat és que els alcaldes del PDeCAT que encara no s'hi han sumat ho facin -sempre a títol personal- per convertir-se "en la primera força municipalista del país".

La CUP sembla més aprop del 'no' que del 'sí' als pressupostos, que el Govern va presentar abans d'arribar a un acord. Tenen en ment un altre soci?

Ho hem explicat des del primer dia, no només nosaltres: som a la legislatura del 52%, per tant, l'aproximació del Govern és donar recorregut a aquest 52%. De fet, Pere Aragonès arriba a un acord amb la CUP fins i tot abans que amb JxCat per aquesta legislatura que ve marcada per aquest resultat, que és històric i que s'ha de materialitzar en com s'avança en aquest govern. Entenem que l'únic camí que hi ha passa per seguir treballant amb la CUP, seguir treballant en les distàncies que hi hagi, i buscar uns punts comuns, que si ja van existir per la investidura, poden seguir pels pressupostos.

Si finalment el PSC donés suport als comptes del conseller Giró, es veurien obligats a canviar la seva posició respecte els pressupostos de Pedro Sánchez?

El Govern va ser molt clar en la seva investidura. Pere Aragonès va ser claríssim, mai va buscar el suport del PSC, i no fa ni un any d'aquesta investidura. Entenem que el full de ruta que porta la Generalitat és el mateix que a la investidura, la mateixa majoria que el va fer president, i aquest és el camí que s'ha de treballar. Clar que no és fàcil, però mai ho és, arribar a acords en la política. Ho sabem i és part de la feina. El que cal fer és seguir treballant-ho.

S’han mostrat crítics amb el suport d’ERC als comptes estatals a canvi de blindar el català a la llei de l’audiovisual, que també defensaven. No ho considera un pas endavant?

No hi ha cap blindatge. Ha sortit el ministre Bolaños a explicar-ho. Hem vist el ministre de Cultura, que és català i catalanista, Miquel Iceta, que imposa quotes de castellà a les biblioteques catalanes per rebre fons europeus... No hi ha res de tot això. Nosaltres necessitaríem que fossin uns bons pressupostos per a Catalunya, i no ho són. Així com l'esforç que fa el conseller Giró per fer uns bons pressupostos pel 100% dels catalans, votin a qui votin, els pressupostos de l'Estat són dolents pel 100% de catalans. No hi ha els fons covid, no hi ha la gestió dels fons europeus, cap garantia que les inversions promeses per Catalunya s'executaran, no hi ha cap compensació de tots els incompliments anteriors, cap projecte per Rodalies seriós per resoldre el problema de mobilitat a l'Àrea Metropolitana... Per tant, són uns pressupostos que objectivament no es pot dir que siguin bons per a Catalunya. Són dolents per a tots els catalans. Aquí és on tenim el punt d'exigència, i aquí és on crèiem que una posició comuna dels partits independentistes a Madrid ens ajudaria a tenir més força perquè hi ha aspectes que estem demanant que són molt coherents, sensats, racionals, i que beneficien a tots els catalans. I no ha pogut ser.

La CUP, quan es parla de la majoria del 52%, rebutja que se li carregui aquesta responsabilitat sobre la unitat quan JxCat i ERC tampoc no l'acaben de practicar.

La responsabilitat és de tothom. Quan parlo del 52%, ni ens traiem responsabilitat ni li donem en exclusiva a cap partit. La unitat l'hem de practicar entre els tres partits, amb les entitats quan toca, amb el Consell per la República, amb la societat civil... És evident que la unitat ens involucra a tots, sinó, no seria unitat. Intento fer pedagogia, buscar l'empatia, ser el màxim de curós quan parlem, perquè sinó, també amb la manera amb què ens expressem ens allunya de les confiances i complicitats que hem de crear entre nosaltres. Però no és una cosa d'un, és de tots.

Creu que s'està fent un esforç suficient per aquesta unitat?

Crec que és molt difícil en una situació repressiva. Històricament la repressió es fa servir amb tres objectius: castigar, generar por i evitar que aquells que venen al darrere hi arribin amb la mateixa contundència, i generar divisió. I ho hem vist, la repressió ha estat una font de discrepàncies entre nosaltres en la manera com gestionar-ho. Però és que serveix per això i crec que és una de les lliçons que hem après. Entre tots hem de superar aquest atac de l'Estat espanyol per dividir-nos. Crec que entre tots hem après que realment és així.

Junts no participa de la taula de diàleg. Creu que es pot arribar a solucions pel conflicte polític amb aquesta absència?

Junts no hi és perquè l'han vetat, no perquè hagi decidit no ser-hi. Quan fem l'acord de legislatura amb ERC per investir el president Aragonès acceptem ser-hi perquè fem una lectura dels resultats del 14-F en què no hi ha hegemonia dins de l'independentisme, i que precisament el missatge que ens envia la ciutadania és: "Tots tres us heu d'entendre". Una CUP que puja en resultats i un empat tècnic en què ERC treu un diputat més que nosaltres. En aquest context llegim així el resultat. I en aquest espai decidim posar elements de tots, treballar conjuntament.

Nosaltres hem estat molt escèptics amb aquesta taula per la manera com neix, on no hi ha cap garantia de la interlocució per la part catalana que això servirà per alguna cosa, o que si hi anirà d'una manera lleial. Som escèptics, però diem "d'acord, el resultat és el que és, us acompanyem". També per fer de testimonis del que està passant. Quan hi portem una delegació de màxim nivell, amb el secretari general del partit, Jordi Sànchez, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, un vicepresident del partit, Jordi Turull, i la portaveu del partit a Madrid, Míriam Nogueras, se'ns veta l'entrada. És una mica inexplicable. Tant insistir i al final no se'ns hi vol. Potser perquè som més incòmodes, no ho sé, però no se'ns hi vol. Som escèptics en l'instrument, sí, i la prova està que quan en teoria s'ha de reunir la propera vegada, sense cap èxit de moment, hauran passat dos anys des de la investidura de Pedro Sánchez. La lectura no és gaire optimista. Desitjaríem que ho fos. Però la realitat desmenteix que ho estigui sent.

Un dels temes candents dels últims mesos ha estat el debat entorn de l’ampliació de l’aeroport, en el qual Junts s’hi ha situat a favor. Creu que és el model que necessita Barcelona?

Hem donat suport a vàries coses: la primera, anar canviant la mixtura de vols que té l'aeroport de Barcelona. Tenim molt vol de curt i mig radi, Barcelona està hiperconnectada, però són una tipologia de vols que mica en mica s'aniran substituint per trens, que és més eficient i més sostenible. En canvi, el Prat està infraconnectat en vols intercontinentals, i això ho hem d'anar canviant. El segon element és que hem de reforçar el transport de càrrega de mercaderies, que està a uns nivells baixíssims i que ara mateix amb la crisi logística que tenim a nivell internacional no s'ha aprofitat i es podria haver fet. Però sobretot, per poder fer tot això, necessitem tenir la gestió de l'aeroport. No que el gestioni un govern metropolità, de la ciutat o de la Generalitat, no: que hi hagi una autonomia de gestió. Perquè la centralització de les polítiques aeroportuàries, que és una anomalia a nivell europeu perquè és molt ineficient, ens està perjudicant l'aeroport a nivell inversor, de rutes, dels acords d'exclusivitat que fa Barajas... I està perjudicant també amb la gestió de personal, neteja, etc.

Hi ha un consens a la societat catalana que l'aeroport es pugui gestionar autònomament i separat d'un sistema centralitzat que només serveix per beneficiar Barajas. Dins de tot aquest debat, va aparèixer Aena dient: "O feu el meu projecte o aquí no es fa res". Com si fos l'únic projecte. Això no és veritat. És una farsa que han construït els socialistes per entrar en un debat enverinat en què l'únic objectiu ha estat poder invertir 2.000 milions a Barajas i que no hi hagi debat sobre aquest tema. Ha de tenir un recorregut diferent l'aeroport del Prat? Absolutament. És important estar millor connectats del que estem, o de manera diferent, per atraure talent, evitar viatges que no es facin perquè cal fer escala? Absolutament. Això vol dir fer el projecte d'Aena? En absolut. Això vol dir prendre's seriosament l'aeroport del Prat.

Queda any i mig per les properes eleccions municipals. En l’últim baròmetre municipal de Barcelona hi havia una lleugera millora en la intenció de vot a JxCat. Quins seran els eixos de la seva campanya?

El baròmetre, si el corregeixes per record de vot, millora ostensiblement, i en alguns districtes, per exemple Gràcia, Sant Andreu, Sants, ens situem molt millor del que estàvem. La trajectòria és positiva, ho vam veure també el 14-F. Veiem com hi ha aquest increment, aquesta percepció. Si [la campanya] s'ha de centrar en un missatge o paraula en concret, és alternativa: hi ha una alternativa tant política, amb un govern de facto, que és de comuns, socialistes i ERC, que els hi dona suport, que és legítim, però que és la realitat; i també hi ha una alternativa a tenir una ciutat molt millor de la que tenim ara, amb problemes de seguretat, mobilitat, neteja, convivència... També cal destacar que estem tenint uns debats que potser ja no correspondrien, molt bàsics. Potser hauríem d'estar debatent com ens projectem en el món, com innovem, com aconseguim una ciutat resilient, lluitadora en el canvi climàtic... I en canvi, hem hagut de tornar als bàsics perquè la gestió municipal és tan dolenta que tenim problemes des d'obertura de negocis i tenir llicència, que no t'entrin a robar a la botiga o que puguis anar caminant pel carrer.

Es mostra molt crítica amb el model de les superilles i de mobilitat a la ciutat, que, tanmateix, ha estat reconegut internacionalment. Què és el que no comparteix?

Nosaltres sempre hem estat a favor de pacificar els carrers allà on hi ha consens i on té sentit fer-ho. Quan s'ha fet una pacificació parlant amb comerciants, veïns, tots els agents implicats. Quan estem en contra? Quan algú des de l'ajuntament agafa un mapa i un boli sens cap mena de criteri ni estudi previ. N'hem demanat i no els volen fer. Em sembla un contrasentit tocar un element tan delicat com sofisticat com l'Eixample de Barcelona, el pla Cerdà. És un projecte internacionalment conegut i reconegut, i que es toqui amb aquesta frivolitat... Tenim exemples d'on no ha funcionat [el model], com el Poblenou.

Abans d'implementar les superilles han començat a fer aquests talls de carrers que veiem ara i ja tenim un col·lapse. Si preguntes a qualsevol persona de la ciutat de Barcelona, que hi visqui o treballi o vingui puntualment, la primera cosa que t'explica tothom és com d'horrible està el trànsit. La mateixa manera d'actuar la volen aplicar a l'Eixample. Aquesta congestió està provocant més contaminació que la que tindríem amb fluïdesa del trànsit. Altres mesures compensatòries, com la Zona de Baixes Emissions, s'han quedat en no-res pel col·lapse de trànsit que s'ha provocat a base de pintar carrers i posar-hi blocs de formigó.

Creu que s’ha desaprofitat una oportunitat, amb la pandèmia, per replantejar el model turístic a la ciutat?

Durant la pandèmia hi ha molta gent que ha estat treballant. És un debat que ha estat present des de fa molt de temps. Quan l'alcalde [Xavier] Trias decideix tallar el tema dels apartaments turístics, ja hi ha un punt d'inflexió i des d'aleshores que s'està treballant. És la voluntat de tothom, també de gran part del sector implantat a Barcelona, que el que vol és millorar la qualitat, apostar potser per més qualitat i menys quantitat. Apostar per redireccionar el turisme de Barcelona cap a esdeveniments culturals, esportius, gastronòmics... tot això no s'ha fet, s'ha decidit que no es feia promoció turística perquè ens pensàvem, o algú ho ha pensat, que sense fer promoció vindria menys gent, i enlloc d'això, ha vingut un turisme que ha degradat la ciutat, de drogues, de borratxera, de comiat de solter. Anant precisament en direcció contrària. Sense promoció turística deixes de ser l'amo del teu missatge.

Fa unes setmanes es va lliurar als grups municipals la proposta de Pressupost pel 2022. Hi donaran suport?

Estem molt lluny. Per exemple, trobem a faltar inversions que fa molts anys que estan pendents, com la cobertura de la Ronda de Dalt. Com a concepte també de cap a on enviem la ciutat: parlem molt de renaturalitzar-la però mantenim una frontera que l'aparta del parc de Collserola, d'aquest gran pulmó que té Barcelona, i evitem que entri aquest verd cap a la ciutat. En la part inversora no hi estem d'acord. Tampoc amb l'aproximació que s'està fent després d'un any i mig de pandèmia. Ara és el moment d'acompanyar els sectors econòmics, les famílies, les entitats. A sortir d'aquesta crisi social i econòmica. I no hi ha res en aquests pressupostos que fa pensar que hem passat una pandèmia: ni per la part de les ordenances fiscals, ni per part de les injeccions a nivell de subvencions o projectes. No hi ha un pla de xoc per veure com superem l'hivern amb l'emergència energètica que tenim. Són uns pressupostos per a 2022 com si s'estigués entrant al 2019, sense cap connexió amb tot el que està passant. Estem fent un recull de mesures, però la realitat és que ara mateix estem molt lluny.

Hi ha ciutats catalanes importants en mans del PDeCAT, com Tortosa, Igualada i Lloret de Mar. Creu que se sumaran a Junts per les municipals?

JxCat ja ens vam posicionar, vam dir que no hi hauria un acord general amb cap altre partit. Ens presentem com a JxCat, igual que vam fer al Parlament i ens va anar molt bé. Per tant ens seguirem presentant així arreu del territori. La nostra voluntat és tenir llistes a tots els municipis, i convertir-nos en la primera força municipalista del país. Aquí és on som. Ara, JxCat, ho hem dit sempre, és una formació oberta i que vol acollir a tothom que vulgui participar del nostre projecte. Estem parlant amb tothom com hem fet des del primer dia, quan vam començar amb 3.000 afiliats i ara en tenim el doble. Anem fent un partit que es va construint territorialment, es va vertebrant sectorialment, i mica en mica anem musculant-nos i agafant més força.

El partit és recent, té poc més d’un any de vida i a les anteriors eleccions municipals, per exemple, no existia. Què li falta per arribar a la consolidació?

No fa ni un any i mig que estem constituïts. Hi ha una part molt forta, sobretot a Barcelona ciutat, que es va vertebrar molt ràpidament. Les agrupacions dels districtes ja un any que funcionen, ara s'ha reforçat molt amb tot l'àmbit sectorial, hem començat a fer presentacions arreu del país. La voluntat és aquesta.

El Consell per la República va celebrar eleccions fa pocs dies. Després del paper que va jugar en les negociacions per la investidura i uns mesos sense aparicions mediàtiques, quin rol preveu que tingui?

El mateix que crèiem al principi. Ha de ser l'espai per on passi l'estratègia unitària. Com a única institució republicana realment que tenim, fora de la legalitat espanyola, fora d'aquest estat que oprimeix i que ens reprimeix, ha de ser la casa on ens hi puguem veure, reconèixer i treballar de manera discreta. La voluntat és seguir treballant fora de focus i malentesos i picabaralles. És per on ha de passar una estratègia unitària, un debat que ens correspon a tots els agents de l'independentisme per realment seguir el camí i culminar la independència del nostre país després de l'1-O.

Dins de la majoria independentista del 52% que comentàvem abans, la participació  a les eleccions del CxR va ser molt inferior. Creu que la ciutadania s'hi sent representada?

La participació va ser molt més gran que qualsevol procés participatiu de tots els partits independentistes junts. Que hi participin 25.000 persones és inèdit al nostre país. Que la participació sigui baixa ho poso en qüestió.