Dies enrere van començar a aparèixer cartells i tota mena d'anuncis de "Barcelona és imparable" als carrers de la ciutat i a les xarxes socials. Els cartells –bàsicament consignes sobre fons de colors bàsics– criden a manifestar-se contra les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona la tarda d'aquest dijous a la plaça Sant Jaume. La plataforma compta amb una senzilla pàgina web en la qual hi ha publicat un manifest i un formulari d’adhesions.

El manifest lamenta que la ciutat "viu un moment de desànim, grisor i aturada" per culpa "de la por i la manca de visió de futur" del seu govern, acusa el consistori d’haver deixat "escapar grans oportunitats" i exhorta als ciutadans a "defensar-la". Entre les entitats promotores i adherides hi ha des de diverses associacions de veïns, empresarials i comercials –entre les quals destaca prominentment el Gremi d’Hotels de Barcelona– fins a associacions més pintoresques, com ara el Club de Petanca de Sants i el Gremi Artesà de Xurrers de Catalunya.

Les coincidències amb el llenguatge ("la Barcelona del no") i fins i tot la similitud amb la tipografia de la cartelleria de Junts a Barcelona –que dies enrere va oficialitzar la candidatura d’Elsa Artadi per a les properes eleccions municipals– han portat als crítics a denunciar que al seu darrere s'hi amaguen en realitat els post-convergents en una típica maniobra del que en anglès es denomina astroturfing. És una pràctica de campanya política que té el seu origen als Estats Units i consisteix en què els partits interessats en promoure o beneficiar-se de determinats estats d’opinió creïn plataformes ciutadanes per tal d’afavorir els seus interessos. Així ho van fer el dilluns l’antropòleg José Mansilla amb un fil a Twitter i aquest dimarts hi va incidir una altra usuària de la mateixa xarxa social.

Acusacions creuades

Públic ha intentat posar-se en contacte amb Barcelona és imparable, però no ha rebut cap resposta de la plataforma. Des de Junts es defensen de les acusacions realitzades aquests dies des de les xarxes socials. "No ens consta cap acusació en aquest sentit i en tot cas seria ridícul", afirma Òscar Martínez, cap de premsa de Junts. Martínez assegura que el seu partit "dona la cara sempre" i que no li "cal amagar-se rere plataformes ni instrumentalitzar associacions, com sí fan altres, per cert".

A Junts "entenem perfectament l’aparició de plataformes com aquesta de rebuig al govern Colau-Collboni en resposta a la situació en què es troba avui la ciutat de Barcelona". "I més que en vindran, segurament", rebla. Martínez explica que davant d’aquesta situació, Junts ha presentat ja la seva "proposta alternativa" per "liderar un canvi a la ciutat de Barcelona a partir del 2023." "De fet, estem en contacte permanent amb moltes entitats adherides i moltes d’altres", continua, "perquè la nostra feina és saber què pensa i preocupa la societat barcelonina i el teixit associatiu".

Des de Barcelona en Comú (BeC) consideren que "els veïns i veïnes tenen tot el dret a tenir motius de queixa" i assenyalen que "a qualsevol gran ciutat hi ha elements de queixa i l'Ajuntament ha d'escoltar-los", però en aquest cas en concret indiquen que "que darrere d'aquesta plataforma sembla hi ha gent com els seus portaveus, com el Gerard Esteva [president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya], que tenen interessos partidistes". El PSC, l'altre soci de govern, no ha respost a les preguntes de Públic.

Per a ERC, "estem a poc més d'un any i mig de les eleccions municipals i és habitual que plataformes i persones es moguin amb la lògica també electoral." Els republicans creuen que "tothom té dret a plantejar la seva estratègia de campanya", i tot i que coincideixen en què "el govern de la ciutat es veu cada dia més erosionat", també veuen "que hi ha un interès de rescatar una espècie de sociovergència quan el PSC és qui porta actualment el timó de la ciutat i qui ens ha dut a aquesta situació de desencís". "Necessitem models i noves energies, no receptes caduques", remarquen davant l'aparició de la plataforma de Barcelona és imparable.

La CUP de Barcelona, que va presentar el dimarts la seva campanya i buscarà a tornar a estar representada al ple municipal després de les properes eleccions, titlla el manifest de "buit de contingut" fins al punt que "podria ser de qualsevol partit de la dreta espanyola pel seu contingut neoliberal." "Nosaltres hi llegim el discurs neoliberal de sempre", insisteixen, "el de la Marca Barcelona, el que busca l’adhesió de les barcelonines per vendre la ciutat a les grans inversions i perpetuar un model de ciutat basat en el turisme, l’especulació immobiliària i els grans esdeveniments." "És més, parla d’un clam per renovar el compromís de la ciutadania amb la ciutat, no de la ciutat amb ciutadania", afegeixen al preguntar-se: "Compromís amb quina ciutat? Amb els interessos de qui?"