El Govern ha presentat aquest dimarts els pressupostos per a 2022 al Parlament enmig de la incertesa sobre si podran tirar endavant, ja que no està garantit el suport de la CUP. Tot i això, aquest dimarts el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, els ha lliurat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, després que fossin aprovats al Consell Executiu. El Govern no dona per tancada la negociació amb la CUP i no es planteja pactar amb d'altres partits com el PSC o els Comuns, però fonts de la formació anticapitalista expressen els seus dubtes sobre l'avenç de la qüestió. La CUP consultarà aquest cap de setmana la militància per exposar la situació i decidir si dona suport a la tramitació dels comptes i segueix negociant o no.

El Govern planteja el pressupost com el "més elevat i expansiu de la història", amb un increment de la despesa social i especialment als àmbits de la salut, l'educació i l'habitatge. Són els pressupostos "de la reactivació", en paraules del conseller Giró durant l'acte de presentació al Parlament.

Hi ha un augment de la despesa de 5.618 milions d’euros respecte els comptes de 2020, un 17,3% més. D’aquests, 2.142 provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea. Es tracta del creixement anual relatiu més elevat des del 2007. Fonts de la CUP, tanmateix, matisen que bona part de l'augment de despesa va destinat a qüestions finalistes ja predeterminades per l'Estat o la Unió Europea -pel que fa als fons Next Generation-, la qual cosa deixa poc marge per abordar canvis estructurals. A més, també hi ha part que va a despesa ja compromesa. Per tot plegat, els anticapitalistes critiquen que hi ha molt poc marge, menys de 100 milions d'euros, per tirar endavant noves polítiques.

Pel que fa a Salut, un dels àmbits fonamentals, el Govern ha previst una dotació extraordinària de 500 milions d'euros per seguir fent front a la pandèmia, davant la desaparició del fons Covid estatal. Aquesta dotació ja no s'ingressarà el 2022 tot i que la Generalitat segueix reclamant-lo al Govern espanyol, igual que d'altres comunitats autònomes. D'altra banda, el pressupost de Salut destinat a l’atenció primària augmenta del 12% al 17%, tot i que se situa encara lluny del 25% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i una de les reclamacions dels moviments socials i la CUP.

Negociació en procés

Fonts de la Presidència asseguren a Públic que l'únic escenari plantejat és arribar a un acord amb la CUP, tot i que pels anticapitalistes aquest objectiu encara és llunyà i critiquen que el Govern hagi presentat els comptes abans de tenir un acord. Fonts de la formació expliquen que el seu suport seria el millor escenari perquè pactar amb el PSC o els Comuns allunyaria el Govern dels objectius pactats a l'acord d'investidura. Tot i això, lamenten no veure concrecions en alguns temes com l'impuls d'una energètica pública, la internalització del 061, l'enfortiment de l'atenció primària o la priorització del tanteig i retracte com a forma d'ampliar el parc públic enlloc de la construcció en mans de promotors privats, entre d'altres.

Pel que fa a l'energètica pública, els comptes destinen una partida de 500.000 euros a la seva posada en marxa el primer trimestre de 2022. Aquesta qüestió, recollida en l'acord d'investidura, sorprèn dins la formació anticapitalista, que ho veu totalment insuficient. D’altra banda, pel que fa al 061, el Govern preveu que la internalització és assumible, tot i que no ha concretat de quant seria.

Els anticapitalistes parlen d'avenços en alguns aspectes, encara que amb lentitud i lluny de l'acord d'investidura, i de "paret" en d'altres sense que es doni cap explicació. Més enllà d'això, afirmen que aprovar els pressupostos per la majoria de la investidura seria el millor pel país, i descarten posar línies vermelles en la negociació.

Aquest cap de setmana la formació consultarà la militància en una sèrie d'assemblees territorials que duraran tres dies, i els resultats de les votacions, la pregunta de les quals encara està per tancar, se sabran probablement el 16. No se sotmetrà a votació si es dona suport o no als comptes, si no si se segueix negociant o si es presenta esmena a la totalitat. El termini per presentar-les és el dia 22.

Partides destacades

Els pressupostos destinen tres de cada quatre euros a despesa social. Algunes de les actuacions més destacades que preveuen són la gratuïtat de l’educació infantil de dos a tres anys (P2), pels quals es destinen 90 milions d’euros per al curs 2022-2023. La previsió és anar implementant la gratuïtat progressivament també als altres cursos. També es reduiran les ràtios de P3 de 25 a 20 alumnes per classe. L’habitatge també rep partides importants, amb un increment de 410 milions d’euros respecte els comptes anteriors i 141 milions d’euros destinats a ampliar el parc públic amb 3.300 habitatges de lloguer social a través de la compra per tanteig i retracte i la construcció.

Es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania i quatre al pla pilot per implementar la renda bàsica universal. 13 milions es destinen al combat de la pobresa energètica per assumir el deute de les famílies i per pagar factures.

Es recupera substancialment la inversió, molt castigada des de la crisi de 2008, en bona part degut a la destinació dels fons Next Generation. Les inversions principals seran en salut, habitatge (rehabilitació i construcció habitatge públic), educació (noves escoles i rehabilitació i manteniment de les existents), i en connectivitat del territori, entre d’altres.

Més enllà del fons extraordinari de 500 milions d'euros per salut, el Govern destina 205 milions d'euros per mantenir el personal contractat per la pandèmia i per la gestió dels fons Next Generation. Fora d'aquest fons, però en matèria de contractació de personal, es preveu augmentar el cos dels Mossos d'Esquadra amb 840 agents, així com la incorporació de 250 bombers i 97 agents rurals. Un altre fet destacat és que es redueix el deute sobre el PIB en 2,2 punts respecte el 2021 i passa a ser del 33,8%.