En uns comicis europeus marcats per una gran caiguda de la participació a Catalunya, l'independentisme ha aprofundit el seu retrocés electoral, ja que entre Junts i ERC tot just han sumat el 32,8% dels vots, 17 punts menys que el 2019, quan la suma va elevar-se al 49,8%.

La formació de Carles Puigdemont ha estat la segona força, a molta distància d'un PSC que ha arrasat amb el 30% dels sufragis, mientre que ERC ha quedat en tercera plaça. En concret, Junts ha aconseguit 430.000 sufragis a Catalunya -el 18%- i uns 10.000 més a la resta de l'Estat i ha baixat de tres a un sol eurodiputat, que serà Toni Comín, el seu cap de llista. ERC s'ha quedat en 354.000 paperetes, el 14,8%, i Ara Repúbliques, l'aliança que liderava al costat d'EH Bildu i el BNG, manté els tres eurodiputats de 2019

Com va passar en els recents comicis al Parlament del 12 de maig, Junts supera a Esquerra, encara que sense la presència de Puigdemont la distància s'escurça i, de fet, en termes relatius els republicans milloren en relació amb el 13,7% de suport rebut en les eleccions autonòmiques.

Si es compara amb les europees de 2019, els dos partits independentistes han perdut uns 930.000 vots -més de la meitat- i 17 punts de suport, mentre que si el focus es posa en les recents autonòmiques la baixada supera els 10,5 punts i els 580.000 sufragis. Amb tot just 785.000 sufragis, l'independentisme aconsegueix el seu pitjor resultat des de l'inici del Procés, si bé també és cert que la caiguda de participació -de 13 punts, del 56,5% al 43,5%- explica en part les xifres, que confirmen la desmobilització en les urnes del moviment.

Pèrdua de més de 900.000 vots

La baixada ha estat menor en el cas dels republicans, que en les anteriors europees van ser la tercera força amb el 21,2% dels vots, quan presentaven a Oriol Junqueras de cap de llista. Amb tot, la formació es deixa més de la meitat -370.000- dels suports obtinguts el 2019, mentre que en comparació amb les autonòmiques el nombre de vots perduts és molt més matisada i queda per sota dels 80.000. El resultat també és molt inferior al de 2014, quan ERC es va imposar en les europees a Catalunya.

Junts ha passat de ser la primera força a la segona i del 28,6% dels sufragis a tot just el 18,0%, mentre que en xifres absolutes la pèrdua s'eleva a 550.000 vots. També cau en relació amb les autonòmiques de fa quatre setmanes, quan va arribar al 21,6% de suport i a les 680.000 paperetes. El que constata que sense el factor Carles Puigdemont la formació perd atractiu electoral i capacitat de mobilització en les urnes. De fet, només en el llunyà 2004, quan es va quedar en el 17,4% dels vots, va obtenir un registre pitjor en les europees.

Des de la irrupció del Procés, els partits independentistes només havien caigut per sota del milió de vots en les generals de juliol de l'any passat, de manera que la xifra d'aquest diumenge és, amb molta diferència, la pitjor dels últims tres lustres i confirma la crisi del moviment, com a mínim a les urnes.

Tot això arriba a escasses hores del ple de constitució del nou Parlament, sorgit dels comicis del 12 de maig, i encara amb moltes incerteses per resoldre, com qui el presidirà i quina serà la composició de la Mesa.

Resta per veure si els pèssims resultats en les europees impactaran en les negociacions d'última hora i dificultaran una possible Mesa de majoria independentista. Posteriorment, caldrà comprovar si el nou triomf obtingut -el cinquè consecutiu sumant tots els comicis- facilita al PSC convèncer a ERC o a Junts les pròximes setmanes perquè permetin la investidura de Salvador Ila com a president de la Generalitat o Catalunya ha d'afrontar una repetició electoral a l'octubre.