Público
Público

El PSC arrasa a les europees i completa el lideratge del cicle electoral a Catalunya

Els socialistes gairebé doblen en vots a la resta de partits amb un independentisme en davallada que situa Junts en segona posició i ERC es manté a la tercera, mentre el PP assoleix la quarta plaça en un frec a frec de tos tres. Els Comuns retrocedeixen fins la setena posició, superats per Vox en cinquè lloc i amb Podem a tocar com a sisena força

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb els candidats JAvi López i Laura Ballarín celebran la victòria a les eleccions europees del 9-J.
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb els candidats JAvi López i Laura Ballarín celebran la victòria a les eleccions europees del 9-J. Marta Sierra / ACN

Les eleccions europees han reafirmat al PSC com a primer partit de Catalunya després de l'actual cicle electoral. Els socialistes catalans han arrasat amb el 30,6% dels vots, la qual cosa gairebé dobla la segona força que ha quedat en mans de Junts però amb una davallada considerable respecte a fa 5 anys. Un segon lloc molt disputat que els postconvergents s'han emportat frec a frec amb ERC i el PP que quedarien tercers i quarts respectivament. L'independentisme certifica així clarament la davallada amb una forta desmobilització electoral. Ja a molta distància d'aquestes posicions, els Comuns retrocedeixen fortament fins la setena posició, superats per Vox en la cinquena, i amb Podem a tocar com a sisena força.

El PSC, primera força indiscutible

El PSC es consolida com la primera força política a Catalunya després d'aquestes eleccions europees que -sinó es que es produeix una repetició electoral al Parlament- tancaran el cicle electoral iniciat tot just ara fa un any. Els socialistes catalans, que tenien a l'eurodiputat Javi López com a candidat a la llista del PSOE, s'emporten en aquestes eleccions europees quasi una tercera part dels vots, amb un 30,6%, i un creixement del 8,5%.

El PSC ha guanyat d'aquesta forma totes les eleccions celebrades en l'últim any, començant per les municipals del maig de l'any passat. I també les eleccions generals posteriors en què van obtenir un resultat similar al d'aquest diumenge, amb un 34,5% dels sufragis en el comicis del 23 de juliol. Encara que amb una victòria més ajustada, el PSC també va guanyar les eleccions al Parlament del passat 12 de maig i amb les europees tanca un cercle virtuós de victòries.

La victòria dels socialistes catalans té diverses derivades. El partit recupera el primer lloc que ha estat habitual en els comicis europeus fins que el 2014 va ser ERC qui va guanyar i el 2019 ho va fer Junts. Uns resultats aquests últims en ple procés independentista que ara tornen a l'escenari anterior amb la victòria del PSC. D'altra banda, l'ampli resultat i la distància respecte els partits independentistes reafirma la victòria de Salvador Illa fa menys d'un mes i referma les seves aspiracions a la presidència de la Generalitat. La victòria també avala la política de Pedro Sánchez en relació a Catalunya amb temes polèmics com l'amnistia. I finalment, el resultat a Catalunya situa el PSC com a gran baluard del socialisme estatal, amb una contribució cabdal en la dura pugna electoral que manté el PSOE amb el PP.

Continua la caiguda lliure de l'independentisme

L'independentisme no atura la davallada que arrossega en el cicle electoral que tanquen aquest diumenge les eleccions europees amb una clara desmobilització de l'electorat partidari dels partits independentistes. Amb tot, ERC aconsegueix mantenir la tercera posició a Catalunya, això sí, amb una caiguda del 6,3% dels vots. Els republicans han aconseguit un 14,8% dels vots, un resultat que malgrat el descens suposa tot un baló d'oxigen després dels nefastos resultats obtinguts encara no fa un mes a les eleccions al Parlament. A més, en el resultat general, la patacada ha estat amortida per l'estratègia d'Esquerra de presentar-se en coalició amb forces com EH Bildu o el BNG amb Ara Repúbliques. Malgrat la davallada dels republicans la coalició ha aconseguit mantenir els tres escons de fa cinc anys que es repartiran entre les diverses forces que conformen Ara Repúbliques en funció dels preacords electorals establerts.

I dins de l'independentisme Junts seria una altra gran perjudicada de la nit electoral amb una caiguda de 10,6 punts respecte a cinc anys quan va guanyar les eleccions europees a Catalunya amb la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont. El seu segon, el també eurodiputat Toni Comín, ha agafat el relleu de l'expresident de la Generalitat però només ha obtingut un 18% del total, tot i que superant a l'etern rival d'ERC. I Junts s'ha quedat només amb l'escó de Comín, perdent dos dels tres diputats de què disposava al Parlament Europeu, els dos inicials i el que va sumar Clara Ponsatí amb el Brexit.

Els comuns perden pes i Podem resisteix

El Comuns serien també un dels perdedors de la nit electoral en aquestes eleccions, amb un descens del 4,1%. Amb Jaume Asens al capdavant han aconseguit un 4,3% dels sufragis. Els Comuns es presentaven formant part de la llista de Sumar i en la seva pugna particular a l'esquerra amb Podem, ham quedat per darrere d'ells en un frec a frec a Catalunya. Podem ha demostrat disposar encara d'un suport a tenir en compte a Catalunya i la llista encapçalada per Irene Montero ha obtingut un 4,6% dels sufragis.

El PP reafirma el creixement i Vox puja moderadament

I finalment, en el grup de la dreta espanyolista, el gran vencedor a Catalunya ha estat el Partit Popular, que portava a Dolors Montserrat com a cap de llista. Els populars queden a molta distància dels socialistes, però han reafirmat la recuperació electoral que van tenir el passat 12 de maig. El PP es queda amb una quarta posició, obtenint el 13,7% dels sufragis, amb un creixement del 8,6%. I per la seva banda, Vox assoleix un creixement a Catalunya, però moderat, especialment en plena onada de l'extrema dreta a tot Europa. Vox ha sumat el 6,1% del total, i amb un creixement del 4,1%.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?