La política catalana viu una altra intensa setmana que tindrà al Parlament un focus destacat amb l'explicació que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, exposarà sobre la seva reunió a la Moncloa amb el president de Govern espanyol, Pedro Sánchez. Però la imatge més esperada, no només d'aquesta setmana sinó dels últims anys, no es donarà en terres catalanes. Serà a uns milers de quilòmetres, en territori belga i en un municipi residencial de toponímia bèl·lica. Parlem del retrobament cara a cara entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que es produirà aquest dimecres a Waterloo. Tres anys i una mica més de vuit mesos després de la Declaració d'Independència del 27 d'octubre de 2017, dia després del qual no s'han tornat a veure en persona una vegada que els seus destins van prendre camins diferents, l'exili en el cas de l'aleshores president de la Generalitat, i la presó per ordre del Tribunal Suprem en el cas de l'exvicepresident. Ara els indults han propiciat el retrobament, això sí fora de l'Estat espanyol, ja que Puigdemont té immunitat a tota la Unió Europea com a europarlamentari però no sembla que la justícia espanyola estigui disposada a respectar-la.

Junqueras viatjarà a Waterloo encapçalant una delegació d'expresos i expreses d'Esquerra: l'exconseller Raül Romeva i l'exconsellera Dolors Bassa, juntament a l'expresidenta de Parlament, Carme Forcadell. I se sumarà a ells l'exconsellera Meritxell Serret que ha passat els últims anys compartint l'exili belga amb Puigdemont fins a la seva recent tornada a Catalunya on ara exerceix de diputada al Parlament a l'espera de judici. Puigdemont rebrà la delegació republicana sobre dos quarts de dues de la tarda acompanyat d'altres membres de l'exili català a Bèlgica, els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Atenció als gestos entre Puigdemont i Junqueras

Però entre tots els assistents a la trobada les càmeres estaran pendents d'un sol objectiu: escodrinyar fins a l'últim gest i detall de la salutació entre Puigdemont i Junqueras. El líder d'ERC ha intentat esquivar aquest dimarts la polèmica sobre la relació amb el cap de files de Junts amb les seves declaracions a Estrasburg: "Sempre he tingut voluntat d'entesa amb Puigdemont", ha assegurat. Però a ningú se li escapa que el retrobament ve marcat per la tensió personal entre els dos màxims líders polítics de l'independentisme català i per la divergència en les estratègies i els conseqüents enfrontaments que mantenen Junts i ERC tot i governar plegats des de fa anys.

L'aspecte personal s'ha expressat amb les dures crítiques i retrets contra Junqueras que inclouen els dos últims llibres de Puigdemont, publicats mentre el seu exvicepresident encara era a la presó. El conflicte estratègic ve donat pels durs atacs de Junts a l'aposta d'Esquerra per la taula de diàleg a la qual Puigdemont confronta una inconcreta via unilateral. En aquests gairebé quatre anys els dos dirigents s'han creuat uns pocs missatges interposats a través de missatgers. No tots ells han arribat a destí. Altres ho han fet amb lentitud, amb la qual cosa el contingut quedava caducat. Tot i algun permís i l'efímer tercer grau de Junqueras les trobades eren inviables per la impossibilitat de creuar la frontera a cap dels dos. I només se'ls coneix una única videoconferència en què hagin parlat a soles, conversa el contingut de la qual no ha transcendit.

La posada en escena d'aquest dimecres a Waterloo es preveu de guant blanc. Somriures, cordialitat i fins i tot algun abraçada. La discussió política es deixarà per a un altre moment. Des de les files dels dos partits es recorda que més enllà de les friccions i discrepàncies polítiques "es trobaran dues persones que han patit i pateixen en carn pròpia la repressió de l'Estat després d'haver compartit la direcció d'un Govern que va haver de prendre decisions molt difícils i complexes en uns moments històrics ". Per tant, aquestes mateixes fonts descarten que aquest dimecres hi hagi ordre del dia polític en el retrobament. Tot i que no és gens descartable que probablement també tractin temes polítics, assenyalen fonts d'ERC, perquè "són dos animals polítics".

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que aquest dimecres es produirà "una abraçada que molta gent al nostre país està esperant". "Hi haurà un component personal i emotiu molt gran ", ha apuntat. No obstant això, ha demanat "no normalitzar la situació ", ja que el fet que ho facin a l'estranger és un recordatori que "la repressió continua ". En aquest mateix sentit s'ha expressat la portaveu de Junts, Elsa Artadi.

Tensió en els detalls de la trobada

Això no vol dir que la tensió no hagi sobrevolat l'organització de la trobada fins i tot en els detalls més petits. Començant per l'escenari, que ERC hagués volgut més neutral, i finalment serà l'autodenominada Casa de la República on resideix Puigdemont a Waterloo. Aquest tema ha provocat els seus més i els seus menys en l'organització de la trobada, que Esquerra havia previst en la visita d'aquest dimarts de Junqueras a Estrasburg coincidint amb el ple de Parlament europeu. Però Puigdemont s'ha quedat a Brussel·les al·legant que no té prevista cap intervenció i està activat el seguiment telemàtic. Finalment, els republicans han claudicat sobre la Casa de la República però incloent en el viatge a Brussel·les la delegació de la Generalitat davant de la UE. I a ningú se li escapa el tractament donat a Puigdemont, al qual se'l visita com a "president de Junts" i en cap moment se li atorga el tracte de "president legítim de la Generalitat" que utilitzen habitualment els juntistes.

Avenços en la comissió bilateral Generalitat-Estat

I encara que sense una agenda tan visible també l'activitat política d'aquesta setmana es mou entre bambolines amb els preparatius per a la reunió del plenari de la comissió bilateral Generalitat-Estat. Segons l'acord establert entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la reunió de la Moncloa l'objectiu és realitzar la primera reunió d'aquest ens abans d'acabar juliol. Per part de la Generalitat es vol distanciar aquesta negociació de la que s'iniciarà la tercera setmana de setembre amb la represa de la taula de diàleg sobre el conflicte polític. Per part de Govern espanyol es pretén arribar a setembre amb temes en marxa de calat competencial autonòmic que puguin condicionar la futura negociació amb el Govern per suavitzar la demanda dels aspectes més espinosos com l'autodeterminació i l'amnistia.

L'objectiu de la Moncloa és reactivar tots els òrgans de relació bilateral entre governs després de la primera reunió del plenari general, segons va publicar La Vanguardia. Una veritable ofensiva de negociació i diàleg sectorial que inclouria temes com les inversions en infraestructures dels propers pressupostos generals, la gestió dels fons europeus per a la reconstrucció, inversions en la xarxa de trens de rodalies, l'ampliació de l'aeroport del Prat a Barcelona o la interconnexió de la resta d'aeroports catalans de Girona i Reus amb la capital catalana. Temes que al Palau de la Generalitat consideren estratègics però que no volen barrejar de cap manera amb la taula de diàleg. I que Aragonès vol abordar des de la bilateralitat, subratllant aquesta relació. Per la qual cosa no té de moment pensat participar en la pròxima Conferència de Presidents Autonòmics convocada per Pedro Sánchez.