El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha deixat vist per a sentència aquest dimecres el judici sobre les presumptes irregularitats en algunes contractacions que es van produir a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) durant la direcció de l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, actualment suspesa de les seves funcions per aquest procediment judicial.

Borràs ha intentat emmarcar el judici al terreny polític amb acusacions de lawfare –persecució judicial- per ser una destacada dirigent independentista. Però més enllà d'estratègies defensives, la sentència tindrà impacte sens dubte en la política catalana i en les institucions. Tant si Borràs és absolta com sobretot si és condemnada i inhabilitada.

Quan se sabrà la sentència?

Tots els partits tenen en ment les repercussions polítiques del cas encara que demanen esperar a què el TSJC dicti sentència. Una resolució que, segons fonts judicials, podria trigar entre quatre i sis setmanes, tot i que els temps judicials sempre són incerts. Segons les mateixes fonts, només una demora imprevista podria deixar la sentència per després de les eleccions municipals ja que, en estar encausada un càrrec polític, la tendència dels jutges és a no dictar sentències que puguin impactar en plena campanya electoral. Però si no hi ha novetats, se n'espera la resolució per a principis d'abril. I encara que faltaran prop de dos mesos per als comicis, és palpable la preocupació a Junts per la possible afectació a les seves aspiracions electorals.

Què passarà si Laura Borràs és absolta?

Hi ha una certa unanimitat que el desenvolupament del judici no ha anat bé per a Borràs. D'entrada, pel pacte dels altres dos acusats amb la fiscalia que els ha fet confessar unes pràctiques irregulars de falsificació de documents que la incriminen. I també per la declaració acusatòria d'alguns funcionaris que han exercit de testimonis. Però és evident que la presumpció d'innocència ha de prevaler i l'absolució és una possibilitat que cal contemplar.

En aquest cas la repercussió institucional és clara i automàtica: Laura Borràs recuperaria totes les funcions i les capacitats com a presidenta del Parlament i diputada, de les quals va ser suspesa el 28 de juliol passat després de fixar-se l'obertura del judici oral. Borràs ha mantingut durant aquests mesos l'acta de diputada i el càrrec de presidenta del Parlament, però sense funcions -que ha assumit provisionalment la vicepresidenta Alba Vergès, d'ERC- i sense sou. Per tant, en cas d'absolució no hi hauria cap problema per a la restitució.

La suspensió va ser aprovada per la Mesa del Parlament en aplicació del reglament de la cambra catalana que preveu la suspensió de funcions en tots els càrrecs -i del sou- a qualsevol diputat o diputada que estigui encausat per delictes lligats a la corrupció, en el moment d'obertura del judici oral. La decisió va ser aprovada pels dos membres de la Mesa d'ERC, els dos del PSC i el de la CUP. Només la representant de Junts va votar en contra -Borràs no va poder votar en ser part de la causa-. La suspensió va generar una forta polèmica i un dur enfrontament entre ERC i Junts que va desembocar en la ruptura del Govern de coalició.

Quins passos es faran en cas de ser condemnada?

El judici a Laura Borràs ha quedat vist per a sentència amb una petició fiscal de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació. La fiscal Teresa Duerto ha assegurat que Borràs és autora d'un delicte de prevaricació en concurs amb falsedat documental per haver adjudicat 18 contractes menors a l'informàtic Isaías Herrero, quan va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 a 2017, i per uns 335.000 euros. En cas de condemna caldrà veure si comporta entrada a la presó o no –caldria superar els dos anys de presó en cadascun dels delictes que se li imputen–, però la inhabilitació suposaria apartar Borràs ja de forma total del càrrec de presidenta del Parlament i retirar-li lacta de diputada.

Tot i que la sentència del TSJC no serà ferma i la defensa de Laura Borràs té l'opció a recurs davant del Tribunal Suprem –que amb tota seguretat presentarà si no hi ha absolució- la Junta Electoral Central retirarà l'acta de diputada a Borràs amb caràcter general immediatament sense esperar la resolució del recurs. Al Parlament ja hi ha diversos precedents d'aquesta actuació de la JEC desposseint de les seves atribucions a un càrrec electe malgrat no existir sentència ferma. El primer va ser l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i el darrer el diputat de la CUP, Pau Juvillà. Junts critica aquest mecanisme, ja que considera que caldria esperar a la sentència definitiva. Però en el cas de Juvillà es dóna la circumstància que la retirada de l'escó i l'acceptació de l'ordre de la JEC es va fer sota presidència de Borràs.

Borràs cobrarà un sou vitalici?

Tot i que menor –però d'importància personal per a Borràs– un altre tema que la condemna obligarà a tractar és que per primera vegada s'haurà d'interpretar la disposició per a la retribució de prestacions dels expresidents del Parlament. Ja que requereix haver complert dos anys al càrrec. Perquè Borràs compleixi aquest període, la sentència i la posterior destitució de la JEC s'hauria de produir després del 12 de març. I fins i tot si és així, després caldrà valorar si els mesos suspesa de funcions i sou comptabilitzen al càrrec o no. Probablement la Mesa del Parlament haurà d'encarregar un informe jurídic als lletrats de la cambra. En cas de concloure i donar per bons els dos anys de presidència, Borràs tindria dret a cobrar el 80% del sou que correspongui a la presidència del Parlament durant quatre anys i podrà percebre una pensió vitalícia del 60% de la retribució de la Presidència, però a partir dels 65 anys.

Com afectarà a la presidència del Parlament una condemna d'inhabilitació?

El nus gordià de l'embolic polític que suposa el cas Borràs està sens dubte en un càrrec de tanta rellevància a Catalunya com la presidència del Parlament. Ni més ni menys que la segona autoritat del país, després del president de la Generalitat. I fa set mesos que està vacant, almenys pel que fa a l'exercici de les funcions, cosa que ha provocat dures crítiques d'alguns grups parlamentaris. La sentència permetrà acabar amb aquesta interinitat a la institució del Parlament però en cas de condemna de Borràs obrirà la pugna per la presidència.

Una sentència condemnatòria de Borràs obliga a l'elecció d'un nou president o presidenta al ple del Parlament. El mètode d'elecció permet més sorpreses que la majoria de votacions ja que tots els grups poden presentar candidatura i no es requereix majoria absoluta a la segona votació entre les dues candidatures més ben posicionades de la primera ronda. Guanya la presidència la més votada de les dues. A l'elecció de Borràs va passar a segona ronda la candidata de Junts i Eva Granados del PSC. Borràs va obtenir 64 vots de Junts i Esquerra. Granados es va quedar amb 50 vots (els del PSC, i els d'En Comú Podem, PP i Ciutadans). La CUP i Vox van optar per votar en blanc.

Però les coses han canviat molt des de l'inici de la legislatura després de les eleccions del 14 de febrer del 2021. L'acord per al Govern de coalició entre ERC i Junts ha saltat pels aires i fonts de la direcció del grup parlamentari republicà adverteixen que "les bases de l'acord que va donar la presidència del Parlament a Junts amb els nostres vots han desaparegut, per tant caldrà forjar-ne un altre de diferent". A Esquerra demanen prudència i esperar a la sentència però, en cas de plantejar-se el relleu a la presidència, es mostren disposats a obrir converses amb Junts i amb la CUP i asseguren que "nosaltres volem que la presidència del Parlament l'ostenti una persona independentista, perquè l'independentisme suposa la majoria de la cambra". Però adverteixen que "cal negociar i arribar a un acord. Seria un greu error que algú –en al·lusió a Junts- doni per fet que tindrà els nostres vots si arriba el cas".

I des del partit d'Oriol Junqueras són molt contundents: "Esquerra no votarà una candidatura del PSC, però o els independentistes arribem a un acord o la presidència del Parlament serà per als socialistes". I és que si ERC votés en blanc al no arribar a un acord, els 32 vots que tenen assegurats els de Junts queden molt lluny dels 50 que podria tornar a obtenir una candidata socialista.

Per part seva, el PSC deixa clar que optarà a la presidència de la cambra catalana. En aquest cas molt probablement amb la veterana Assumpta Escarp com a candidata, ja que Granados ja no forma part de la Mesa i ha estat designada senadora. Els socialistes reivindiquen la presidència del Parlament: "Ens correspon perquè vam ser la primera força a les eleccions i a més la majoria independentista ja no existeix, s'ha trencat. El més lògic és que el PSC presideixi el Parlament", assegura un diputat socialista. Des del PSC, el primer secretari, Salvador Illa, deixa molt clar que "mentre que no hi hagi sentència respectem la presumpció d'innocència de Laura Borràs, igual que respectarem la sentència sigui quina sigui". Però també alerten que aquest és un tema que cal tancar amb celeritat: "la llarga interinitat a què s'ha sotmès al Parlament no és bona per a la institució, i cal procurar que recuperi una presidència efectiva i la normalitat el més aviat possible".

Des de Junts no es vol obrir aquest meló fins a veure què passa amb el judici de Borràs. Defensen la innocència de la també presidenta del partit i atribueixen el judici a una persecució política. Tot i això, en privat no tanquen la porta a optar a la substitució de Borràs si hi ha condemna i s'apunta a noms com el de la diputada Aurora Madaula, membre ja de la Mesa, o el diputat Jaume Alonso-Cuevillas. A Junts coincideixen amb Esquerra que la presidència del Parlament ha de ser independentista i recorden que Pere Aragonès és president de la Generalitat gràcies als seus vots a la investidura. Però continuen disparant als republicans assegurant que "és ERC qui ha fracturat la unitat de l'independentisme amb el canvi d'estratègia i són ells els que l'han de refer".

Esquerra espera i prepara la negociació: "Per nosaltres no quedarà que la presidència del Parlament sigui independentista", asseguren. Els republicans no concreten les bases per refer l'acord amb Junts i la CUP -o almenys amb els primers, que ja n'hi hauria prou per desencallar la qüestió-, però els republicans buscaran que Junts s'obri a una posició més dialogant en determinats temes parlamentaris i el seu reflex en les votacions, després que el partit de Borràs hagi rebutjat de ple els pressupostos d'Aragonès en sortir del Govern. ERC té l'opció de presentar candidatura a la presidència i competir amb Junts i el PSC, però fonts de la direcció republicana asseguren que aquesta operació no està sobre la taula, perquè dividiria el vot independentista i dubten molt que ERC pugui sumar més suports que els que el PSC sembla tenir garantits. "Aquesta estratègia ens porta a una presidència del Parlament socialista amb molta seguretat", argumenta aquesta mateixa font.

Quines repercussions tindrà a la pugna interna dins de Junts?

La sentència del judici a Laura Borràs tindrà conseqüències internes a Junts passi el que passi. I el més probable és que serveixi per obrir en canal la pugna interna que des de fa mesos viu el partit. Entre els sectors més retòricament radicals i més oposats als acords amb ERC que lidera Laura Borràs, i els més pragmàtics que beuen de l'herència de l'antiga Convergència, amb l'alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, al capdavant, i el gruix dels exconsellers i exconsellers del Govern capitanejats per Jaume Giró. Borràs va guanyar la consulta entre les bases per a la ruptura del Govern, però les bones expectatives de Trias i el judici a la presidenta del partit per presumptes irregularitats han enfortit aquest darrer sector. De fet, cap de les seves cares més visibles ha volgut acompanyar Borràs al jutjat malgrat que el partit va demanar a la militància de Junts que hi fossin.

En el cas d'una absolució, Laura Borràs recuperaria sens dubte molta força de cara a l'opinió pública i les bases del partit, i les tensions amb l'altre sector s'aguditzaran ja que Xavier Trias no vol que la campanya s'impregni de l'independentisme radical que representa l'anomenat borrasisme. De fet, la sentència impactarà molt probablement a la campanya electoral de Junts i hi ha el temor que pugui afectar les aspiracions de Trias de recuperar l'alcaldia, amb totes les enquestes apuntant ara a la seva victòria electoral el 28 de maig.

Però en el cas de la condemna, la tensió no seria menor. Tot apunta que s'obrirà un cru debat intern sobre la sortida de Borràs de la presidència de Junts. Per no desgastar el partit, però també perquè caldrà interpretar els estatuts de Junts que no permeten seguir a la presidència algú condemnada per corrupció, excepte casos de lawfare, justament el que denuncia Borràs que és el seu cas. Si és lawfare o corrupció és una valoració subjectiva que haurà de dictaminar la comissió de disciplina interna amb la qual Borràs ja ha tingut alguna topada per la sanció a un dels seus homes de confiança, el diputat Francesc de Dalmases, per agressió a una periodista.

A Junts hi ha molta reticència a parlar d'aquest futur escenari, però ningú no dubta que Laura Borràs no abandonarà la presidència del partit sense plantejar una lluita ferotge. "Va amb el seu caràcter de no rendir-se mai" afirma un dirigent de Junts. Si manté la presidència després d'una condemna pocs dubten que la tensió amb el sector pragmàtic s'aguditzarà, i a més no podrà ser candidata a la presidència de la Generalitat. Però hi ha incertesa sobre què passarà si és evacuada de la presidència de Junts per força.

Borràs ha negat sempre que s'hagi plantejat deixar el partit, però a Junts no és difícil trobar veus que apunten Borràs deixant la formació en cas de perdre alguna votació interna fonamental i liderant un transvasament de militants afins a altres projectes independentistes. Per exemple, el de la llista cívica que vol impulsar la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i que també fractura l'entitat. Una llista que tindria més afinitat ideològica amb el projecte que defensa Borràs per a Junts que amb el sector pragmàtic del partit. I que amb ella al capdavant -tot i que no podria presentar-se si és inhabilitada- reforçaria considerablement les febles expectatives que ara mateix té la candidatura de l'anomenat quart espai independentista, si és que s'arriba a materialitzar.