Aquest divendres comença el judici que marcarà el futur polític de Laura Borràs i també el de Junts, partit del qual n'és presidenta. Després d'anys d'instrucció i més de sis mesos des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li obrís judici oral, aquest divendres Borràs s'asseurà al banc dels acusats per la causa que afronta per un suposat fraccionament contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Segons ha avançat El Periódico, un altre dels acusats de la causa, Isaías H.F, hauria pactat amb la Fiscalia una confessió de culpabilitat per rebaixar la seva pena, cosa que inculparia Borràs. La seva defensa, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, ha justificat amb això la petició de declarar al final del judici. Aquest mateix dijous, Borràs ha anunciat a través d'un vídeo un "parèntesi" en la seva activitat pública i a les xarxes socials mentre duri el judici, per centrar-se en la seva defensa. 

 Aquesta causa ja ha tingut moltes conseqüències polítiques abans d'arribar a judici. La suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament n'és la principal. Més de sis mesos després, la cadira segueix buida en una interinitat indefinida que es podria acabar si és inhabilitada. Sota cert efecte dominó s'hi pot atribuir també el trencament del Govern d'ERC i Junts, promogut pel sector del partit que encapçala la presidenta de Junts i amb el suport del 55% de la militància.

Bona part de les polèmiques que han envoltat la presidenta de Junts en els últims mesos es deuen a aquest cas. La contractació, per la seva defensa, d'un pèrit d'ultradreta condemnat per assassinat i tortura n'és una d'elles, així com l'esbroncada del seu assessor i diputat Francesc de Dalmases a una periodista del FAQS per una entrevista que no va agradar a l'equip. Dalmases es va veure obligat a dimitir com a vicepresident de Junts quan Borràs es va quedar sola en la seva defensa.

Tot plegat va anar laminant les confiances amb el llavors soci de Govern. ERC ja ha anunciat que no acudirà a les portes del tribunal a fer-li suport perquè no es tracta d'un cas de repressió a l'independentisme, com ella sosté. La CUP també se n'ha desmarcat. De manera menys visible, el cas i la gestió que Borràs n'ha fet també ha anat disminuint els suports dins del seu propi partit, i figures destacables com l'alcaldable Xavier Trias tampoc hi assistiran.

Les claus del cas

El judici s'inicia aquest divendres i s'allargarà fins a l'1 de març en diverses sessions. Borràs s'enfronta a una petició de sis anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació quan dirigia la ILC, entre 2013 i 2017. La Fiscalia també li demana una multa de 144.000 euros. Si la inhabiliten es truncaria la seva carrera política, iniciada meteòricament el 2017.

Aquell any es va presentar per primer cop a les llistes de JxCat per les eleccions del Parlament com a independent. Un cop elegida diputada, el llavors president Quim Torra la va nomenar consellera de Cultura, tot i que va ser un mandat fugaç (2018-2019). Ho va deixar per anar a Madrid, on va ser diputada al Congrés i portaveu del grup de JxCat fins el dia abans de l'inici de la XIII legislatura del Parlament, el març de 2021, quan va ser nomenada presidenta de la Cambra.

Els delictes de què l'acusa a la Fiscalia es remunten a l'etapa prèvia a entrar en política. Borràs s'enfronta a l'acusació d'haver adjudicat directament i de forma irregular a un amic seu informàtic -Isaías H. F.- 18 contractes menors per valor de més de 300.000 euros. No l'acusa de malversació de fons públics perquè no hi detecta sobrepreu. A l'informàtic, també acusat juntament amb una tercera persona, li demana la mateixa pena de presó i d'inhabilitació i la meitat de multa. Si confessa, tal com està negociant amb la Fiscalia, això suposaria una reducció de la pena. També complicaria la defensa de Borràs.

"Per tal d'oferir una aparença fingida de respecte pels principis de publicitat i pública concurrència, i d'ocultar la seva actuació il·lícita, Borràs i Isaías H.F. van pactar que en cadascun d'aquests expedients aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos 'comparsa' elaborats fal·laçment pels acusats Isaías H.F., Laura Borràs i Andreu P.M., amb el propòsit de simular que l'adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l'adjudicatari real de tots ells era Isaías H.F. i emmascarar el fraccionament il·legal d'aquests contractes", sosté l'escrit de l'acusació.

Aquests "trapis", com el propi acusat s'hi referia en una trucada intervinguda pels Mossos, són el motiu del processament a Borràs. La seva defensa, però, ha impugnat l'ús de diverses proves, com correus electrònics i àudios de Whatsapp en què es parla d'aquesta operativa, sota l'argument que es van obtenir sense aval judicial. Serà el jutge qui decidirà si es poden utilitzar.

Borràs ho atribueix a la repressió

La persecució de l'independentisme és el motiu pel qual se la jutja, segons Borràs, que sempre ha defensat la seva innocència. En això va basar la seva decisió de no apartar-se voluntàriament de la presidència de la Mesa del Parlament, com dicta el reglament en cas d'obertura de judici per delictes vinculats a la corrupció. "No he fet res punible penalment i no em penso rendir", va afirmar.

La negativa de Borràs a elegir un successor va sumir en la interinitat la presidència del Parlament, una situació que encara dura, més de sis mesos més tard. Si és inhabilitada, encara que no hi hagi pena de presó, tocaria escollir nova presidenta. ERC es decanta perquè l'ocupi algú de Junts, tal com van pactar en l'acord d'investidura.

Els suports interns i externs, a la baixa

Tot i que encara no hi ha una resolució, els suports a Borràs han anat minvant arran de la reiteració que el cas es deu a la repressió de l'independentisme i la negativa a fer qualsevol pas al costat, encara que fos temporal. El posicionament dels altres partits independentistes, ERC i la CUP, ha quedat novament definit aquests dies, quan s'han desmarcat de la concentració de suport davant del TSJC que hi haurà abans de l'inici del judici.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha argumentat que no té "res a veure amb la repressió": "És un cas de mala praxi i mala gestió de recursos públics". La CUP, per la seva banda, ha dit que "barrejar les coses és un flac favor a la repressió política".

Els partits ja van deixar clar aquest posicionament quan van votar a favor de la seva suspensió del càrrec i com a diputada, el juliol. Una qüestió que estava definida al reglament però que Borràs va intentar que no s'apliqués, sense èxit.
Un cop suspesa, amb els vots de PSC, ERC i la CUP, Borràs va fer una compareixença molt dura, sobretot en referència als partits independentistes, a qui va acusar de vestir-se de "jutges hipòcrites" i actuar "en sincronització" amb el poder judicial per apartar-la del càrrec.

Borràs considera que l'article del reglament pel qual se la va suspendre és una "anomalia democràtica", aprovat sense convalidació jurídica, que vulnera la presumpció d'innocència. "Però jo no renuncio, no em doblego, no m'han vençut", va declarar. Actualment Borràs assisteix a les sessions parlamentàries, però des de la llotja de convidats.

La gestió del cas també ha laminat els suports dins de Junts, tot i que de forma més subtil i de portes endins. A la formació hi conviuen diversos sectors, principalment el liderat per Borràs i el liderat pel secretari general, Jordi Turull. Això ha provocat discrepàncies importants en qüestions clau com la sortida del Govern, promoguda pel sector de Borràs. El malestar amb la presidenta ja es va fer evident després del protagonisme que va prendre a l'homenatge de les víctimes del 17-A.

Ara sembla que s'imposa el sector més convergent, d'ordre, cristal·litzat al voltant de la candidatura de Xavier Trias per l'alcaldia de Barcelona. Guanyar la ciutat és ara mateix un dels principals objectius de Junts per no caure en la irrellevància política, i una de les condicions de l'exalcalde és evitar les "picabaralles" internes. L'equip de Trias ha comunicat que no assistirà a l'acte de suport convocat a les portes del TSJC, al·legant motius d'agenda.

Sí que hi assistiran altres pesos pesants del partit, com Turull i els vicepresidents Anna Erra, Josep Rius i Aurora Madaula, el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la portaveu, Mònica Sales.