Després d'escollir els consellers de la Generalitat i celebrar la primera reunió del Consell Executiu, que va servir per fixar les infraestructures i la mobilitat (Rodalies) i els serveis públics (llei de barris) com algunes de les prioritats de la seva actuació, les properes setmanes Salvador Illa haurà de completar l'estructura del seu Govern.

Sumant secretaris generals, directors generals, secretaris sectorials, directors d'empreses i agències públiques o personal eventual, com els caps de gabinet o de comunicació, el sottogoverno està integrat per mig miler de càrrecs. La seva configuració, però, no serà immediata, perquè el proper Consell Executiu s'ha convocat pel dia 27 i bona part dels nomenaments els ha d'aprovar el Govern.

Fins ara, tot just se n'han confirmat mitja dotzena, que tenen en comú una profunda experiència política i, excepte un cas, ser dirigents del PSC. Ara bé, és molt probable que una part dels alts càrrecs del Govern de Pere Aragonès continuïn amb Illa. D'aquesta mantenir li seria més fàcil la continuïtat d'algunes de les polítiques de l'executiu republicà -un dels punts de l'acord d'investidura- i, alhora, evitaria desmantellar l'estructura socialista en determinades institucions.

Cal recordar que la formació ostenta ara mateix un poder gairebé inèdit a Catalunya, ja que a la Generalitat s'hi sumen bona part dels principals ajuntaments -començant pel de Barcelona-, la Diputació de Barcelona -i la presència als governs de les de Tarragona i Lleida-, l'AMB i la participació al Govern espanyol. I tot la greixada maquinària de càrrecs socialistes -el partit té uns 15.000 militants, més que cap altre a Catalunya- la presència d'independents s'entreveu significativa.

I, precisament, són alguns dels independents nomenats per Aragonès els que podrien continuar. Segons informa Nació Digital, ERC hauria donat la consigna als seus militants de no acceptar cap proposta del nou Govern, però això no afecta els independents, com exemplifiquen els consellers Francesc Xavier Vila (Política Lingüística) i Sònia Hernández (Cultura), ja que ambdós eren alts càrrecs del Departament de Cultura durant el passat mandat. Un tercer cas és el de Pere Macias, que dimarts va ser confirmat com a comissionat per al traspàs de Rodalies.

Nomenat pel càrrec pel Govern d'Aragonès el novembre de l'any passat, té una amplíssima trajectòria política i ha treballat per administracions convergents, dels Comuns, socialistes i republicanes, abans de tornar a fer-ho sota les ordres del PSC. Provinent de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va ser alcalde d'Olot entre 1984 i 1996, anys en què també va exercir de president de la Diputació de Girona (1994-1996). Després faria el salt a la política nacional, com a diputat al Parlament (1996-2006) i conseller del Govern (de Medi Ambient, 1996-1997; i de Política Territorial i Obres Públiques, 1997-2001), per passar posteriorment a l'àmbit estatal, com a senador primer i diputat al Congrés després (2008-2016).

Ja sense ser càrrec electe, el 2016 va ser el sorprenent fitxatge d'Ada Colau per exercir de director tècnic del projecte d'unir els dos tramvies de la ciutat, on s'estaria fins el 2018, quan s'incorporaria al Govern espanyol, primer com a coordinador de les actuacions que Renfe i Adif havien de fer per millorar Rodalies i, posteriorment, com a coordinador del Pla de Rodalies (2020-2023). Justament la seva expertesa en infraestructures i, en concret, en aquest servei ferroviari explica perquè el va fitxar Aragonès i ara Illa n'ha decidit la continuïtat al Govern.

Veterans del partit

Precisament l'àmplia trajectòria política i un profund coneixement institucional són trets compartits per la resta d'alts càrrecs ja confirmatS del Govern de Salvador Illa. Que, aquests sí, són tots pesos pesants del PSC. Es tracta d'Eduard Rivas, Jordi Terrades, Pol Gibert, Raúl Moreno i Carles Martí.

Rivas ha estat nomenat cap de gabinet del president. De 40 anys, ha estat alcalde d'Esparreguera des del 2015 i s'havia estrenat com a regidor quatre anys abans. A nivell polític, les seves primeres feines les va fer al Parlament Europeu, com a assessor dels parlamentaris socialistes Raimon Obiols i Javi López. Actualment també presidia la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Més veterà és Terrades, que té 67 anys i és el nou secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que lidera Sílvia Paneque i que serà un dels més poderosos de l'executiu, segurament al costat d'Economia i Finances i de Presidència. Terrades va ser regidor durant més de tres dècades, primer a Canovelles (1983-1995) i després a Granollers (1995-2015), on arribaria a ser tinent d'alcaldia, però sobretot és conegut per haver estat diputat al Parlament durant vuit legislatures i 23 anys consecutius (2001-2024).

Secretari nacional del PSC de Territori, Infraestructures, Energia i Medi Ambient, també va exercir de portaveu del partit en la comissió de Territori del Parlament de la passada legislatura, el que explica que se l'hagi situat en una cartera clau del nou Govern.

El secretari general d'Empresa i Ocupació serà Pol Gibert, mentre que el de Drets Socials i Inclusió serà Raúl Moreno, els dos amb una dilatada experiència parlamentària. Gibert, que tindrà com a cap l'exconvergent Miquel Sàmper, és militant del partit des de ben jove i, de fet, va ser el primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) entre 2015 i 2018. Com a diputat va estrenar-se el 2015, també és el primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Sabadell i a nivell orgànic és el secretari de Treball i Transició Justa de l'executiva socialista.

Moreno, al seu torn, serà el número dos de Mónica Martínez Bravo a Drets Socials i Inclusió. També diputat des del 2015, com Gibert va liderar les joventuts del partit, la JSC, en el seu cas entre 2006 i 2009, i durant més d'una dècada (2003-2015) va ser regidor i tinent d'alcaldia a l'ajuntament del seu municipi, Santa Coloma de Gramenet. A l'executiva socialista és el secretari de Polítiques Socials. Actualment també exercia de portaveu adjunt del grup parlamentari, càrrec que haurà de deixar.

De fet, refer el grup serà una altra de les tasques del PSC les properes setmanes, perquè a la marxa de Moreno i Gibert s'hi poden unir altres futurs alts càrrecs i potser alguns dels consellers que, de moment, mantenen l'acta al Parlament, com Alícia Romero, Esther Niubó, Sílvia Paneque, Òscar Ordeig o Ramon Espadaler, aquest darrer del conservador partit Units per Avançar.

El darrer nom que ha confirmat Salvador Illa és el de Carles Martí, qui portava uns quants anys apartat de la primera línia política, però és un autèntic veterà del partit. Martí ha estat nomenat comissionat de barris, amb l'encàrrec d'impulsar la nova llei d'aquest àmbit que pretén reduir l'exclusió urbana i millorar les condicions dels barris més vulnerables. Acumula quatre dècades de militància al PSC, on s'hi va afiliar als 18 anys, el 1984.

És conegut sobretot pel seu pas per l'Ajuntament de Barcelona, on va ser regidor entre 1999 i 2010 i, entre d'altres responsabilitats, primer tinent d'alcaldia els darrers anys -amb l'ara ministre Jordi Hereu d'alcalde- i regidor de Ciutat Vella o Sarrià – Sant Gervasi. També va dirigir la federació local de la formació. Senador entre 2011 i 2015, els últims anys ha estat a l'àrea de gerència de la Universitat de Barcelona, d'on l'ha recuperat Illa.

Un llistat de noms que, de ben segur, augmentarà significativament a partir del proper Consell Executiu, que ha de servir per comprovar si el nou president manté l'aposta per càrrecs experimentats i veure quins noms vinculats a ERC continuen.