El nou Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ja ha pres possessió al complet aquest dilluns al matí i dimarts celebra el primer consell executiu, que servirà per aprovar les primeres mesures de la nova etapa política que enceta Catalunya. El també primer secretari del PSC -partit que feia 14 anys que no estava al capdavant de la Generalitat- ha fixat la millora dels serveis públics i la consecució del nou finançament, que ha de ser "singular", com a prioritats del mandat. Ara bé, tot apunta que encetarà la seva gestió aprovant iniciatives vinculades a àmbits com la gestió de la sequera, l'habitatge o la reforma de l'administració.

El nou finançament, la pota clau de l'acord d'investidura segellat amb ERC, hauria d'aparèixer ben aviat a l'agenda, ja que la voluntat de l'executiu és que durant el primer mes es convoqui la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que ha de servir per iniciar la negociació per assolir el canvi de model. La previsió és que implicarà una negociació complexa per complir allò acordat amb Esquerra, perquè entre d'altres qüestions requerirà d'una majoria absoluta al Congrés i, per tant, del vot de Junts per aprovar la reforma de la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i la sortida de Catalunya del règim comú.

La tria dels consellers dona les primeres claus polítiques del Govern d'Illa, que neix amb la voluntat de ser transversal i, per tant, incorpora persones de fora del PSC, però que deixa les principals carteres en dirigents de la formació de l'estricta confiança del president. Segurament amb l'excepció dels antics alts càrrecs de l'executiu d'ERC, els fitxatges no orgànics s'escoren clarament cap al centredreta, mentre no hi ha noms propers als Comuns, probablement per deixar espai a una possible, tot i que no segura, incorporació del partit a la Generalitat a mitjà termini. Repassem les claus de la composició del nou Govern, que tindrà 16 departaments, amb nou dones i set homes, Illa a banda.

Paneque i Romero, els puntals

El retorn al capdavant de la Generalitat del PSC 14 anys després del final del segon Govern tripartit, que presidia José Montilla, implica que els principals departaments i les àrees claus de l'executiu recaiguin en dirigents de pes del partit, bregats a l'àmbit municipal o al Parlament i de la màxima confiança d'Illa. Així, segurament, les dues puntals del nou executiu seran Sílvia Paneque i Alícia Romero, per davant d'altres càrrecs destacats, com Albert Dalmau (Presidència) o Núria Parlon (Interior). En un executiu sense vicepresidència, Paneque i Romero es poden considerar les conselleres de més pes.

Contrària al 155, Paneque és la líder socialista a Girona i el darrer any ha exercit de cap de l'oposició del govern liderat pel cupaire Lluc Salellas. També bregada al Parlament, dirigirà el Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, una macroconselleria de la qual dependrà medi ambient, la transició energètica i l'impuls a les renovables, el traspàs de Rodalies, el futur de l'aeroport del Prat o l'habitatge públic. A més a més, exercirà de portaveu del Govern, el que li donarà una notable visibilitat mediàtica.

Amb el seu nomenament, Illa premia una dirigent que ha reconstruït el PSC a Girona, després que es quedés com a única regidora a l'Ajuntament arran de les escissions sobiranistes patides en els moments més intensos del Procés. A les municipals de l'any passat ja va aconseguir ser la primera força, empatada a vuit regidors amb Guanyem, la formació que va aconseguir l'alcaldia després de pactar amb ERC i Junts.

Romero, al seu torn, serà la consellera d'Economia i Finances, una àrea que serà fonamental en aquest mandat ja que en ella recaurà la negociació per aconseguir el nou model de finançament "singular". Mà dreta d'Illa al Parlament el darrer mandat i número dos a les eleccions el 12-M, la mataronina és una política molt experimentada després de més d'una dècada com a regidora a l'Ajuntament de la seva ciutat i, posteriorment, 12 anys com a diputada autonòmica a l'oposició.

Els darrers anys ha estat la principal negociadora del partit a la cambra i, per exemple, ha tancat acords de pressupostos amb ERC i també els pactes d'investidura amb els republicans i els Comuns. Ben connectada amb el món sindical i, també, amb les patronals, se la situa entre els sectors més catalanistes de l'actual PSC.

Una altra pota negra del partit que tindrà pes a l'executiu és Núria Parlon, de 50 anys i que els darrers 15 ha estat alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la novena ciutat més poblada de Catalunya -amb 119.000 habitants-. Dirigirà Interior i, de fet, el seu era l'únic nom del seu Govern que Illa havia anunciat en campanya. També contrària al 155 el 2017, Parlon va estar a punt de liderar la formació, però va ser derrotada per Miquel Iceta el 2016. Però d'aquell congrés va sortir-ne el nomenament per consens de Salvador Illa com a secretari d'Organització dels socialistes catalans, un fet cabdal en el seu ascens posterior a ministre, primer secretari i, finalment, president del Govern. Parlon situarà l'antic major dels Mossos Josep Lluís Trapero al capdavant de la policia catalana.

També són de la total confiança d'Illa els nous consellers d'Educació, Esther Niubó, i Agricultura, Òscar Ordeig. Molt bregats al Parlament -Ordeig és diputat des de fa una dècada i Niubó des de fa nou anys-, ambdós havien assumit els darrers anys responsabilitats en les àrees que ara dirigiran i on hauran d'afrontar reptes respectius com el malestar del sector educatiu i la profunda crisi de la pagesia, que va culminar amb la revolta pagesa de fa uns mesos.

En el seu moment, Niubó va defensar que s'havien de complir les sentències judicials que imposaven el 25% de castellà a l'escola, un fet que li ha valgut crítiques del sindicat USTEC -majoritari a l'ensenyament- i justament ara li tocarà defensar el compliment de la llei -votada també pel PSC- per garantir el compliment de la immersió lingüística en català, un dels aspectes sensibles de l'acord d'investidura d'ERC.

L'empremta municipal

La petjada municipalista no podia faltar en un govern socialista, tenint en compte l'ampli poder local que té el partit i, sobretot, que els ajuntaments són les administracions que li van permetre resistir en els pitjors moments de la formació. A més de Parlon veiem com d'un perfil més tècnic hi ha Albert Dalmau, el nou conseller de la Presidència, que exercia de gerent a l'Ajuntament de Barcelona i és un ferm partidari de la col·laboració público-privada. Entre d'altres qüestions, és una de les persones que va tenir un paper decisiu en l'arribada de la Copa Amèrica de Vela a la capital catalana, un esdeveniment celebrat per hotelers i grans sectors econòmics, però que genera un fort rebuig entre veïns de la Barceloneta, moviments socials i entitats ambientals.

Eva Menor serà la titular d'Igualtat i Feminismes. Fins a finals de juny era l'alcaldessa de Badia del Vallès, on va estar 15 anys al capdavant del consistori, mentre que al front del nou Departament d'Esports hi haurà Berni Álvarez, exjugador professional -va passar per diversos equips de l'ACB- i fins avui tinent d'alcaldia i responsable de la mateixa àrea a l'Ajuntament de Tarragona.

L'empremta municipal va més enllà, ja que també s'hi han de sumar el secretari del Govern, que serà Javier Villamayor, fins ara coordinador general de la Diputació de Barcelona; i el cap de gabinet del president, que és Eduard Rivas, que ha exercit d'alcalde d'Esparreguera (Baix Llobregat) des del 2015 i és el president de la Federació de Municipis de Catalunya. En canvi, prové del Govern estatal l'economista Mónica Martínez Bravo, que era la secretària general d'Inclusió, mentre que ara assumeix el Departament de Drets Socials i Inclusió. Acadèmica de prestigi -és doctora pel Massachusetts Institute of Technology (MIT)-, s'encarregarà de gestionar el traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV), una prestació que coneix bé, ja que depenia d'ella a l'executiu de Sánchez.

Els alts càrrecs d'ERC

Els darrers dies Salvador Illa ha elogiat la tasca feta per Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, assegurant que ha deixat un país "millor del que va trobar-se". I, en part, aquesta feina tindrà continuïtat al nou executiu, ja que un dels punts de l'acord d'investidura entre PSC i Esquerra comportava mantenir el Departament d'Igualtat i Feminismes -que liderarà l'exalcaldessa de Badia Eva Menor-, l'aposta per l'energètica pública, l'oficina per al pla pilot de la renda bàsica universal o la creació d'un Departament de Política Lingüística.

Precisament aquest àmbit estarà encapçalat per Francesc Xavier Vila, que n'era el secretari durant el Govern d'ERC. Càrrec independent i independentista confés, Vila és un lingüista de prestigi que tindrà el repte d'impulsar l'ús social del català. L'altre fitxatge de l'executiu d'Aragonès és Sònia Hernández, que estarà al capdavant de Cultura, on fins ara exercia de directora general de Patrimoni Cultural. Justament Illa havia aplaudit la feina feta per la fins ara consellera, Natàlia Garriga, a Cultura, una cartera que ha vist augmentar significativament el seu pressupost els darrers anys.

Resta per veure si en el sottogoverno d'Illa s'hi mantenen altres càrrecs provinents de l'executiu d'Aragonès, un fet força probable. En canvi, de moment no hi ha hagut nomenaments de personalitats vinculades als Comuns, un fet que podria canviar en uns mesos si, finalment, arriba a produir-se la seva entrada al Govern, una qüestió encara per determinar.

Els aliats i els nous fitxatges de dretes

Si el nomenament d'alts càrrecs del Govern d'ERC suposa un manteniment de perfils independentistes i socialdemòcrates, Illa també ha optat per cobrir el flanc de dreta i centradreta amb altres apostes, en la seva voluntat d'arribar a un electorat d'ordre que veu orfe des de la desaparició de l'antiga CiU i la imprevisibilitat de Junts. En aquest àmbit hi podem situar, com a mínim, tres noms, que són els de Miquel Sàmper, Ramon Espadaler i Jaume Duch.

Sàmper és el nou conseller d'Empresa i Treball i va ser el titular d'Interior entre 2020 i 2021, durant la presidència de Quim Torra. A més a més, havia estat cap de llista de CiU a les municipals de Terrassa. El febrer va donar-se de baixa de Junts arran del bloqueig del partit a la llei d'amnistia i mesos més tard ja s'havia aproximat a Illa. Sonava per a Justícia, ja que és advocat, però finalment recaurà en una àrea en la qual no n'és expert.

Justícia, en canvi, ha anat a parar a l'etern Ramon Espadaler, que ja havia estat conseller en el darrer mandat de Jordi Pujol (Medi Ambient) i en el segon d'Artur Mas (Interior). Provinent de l'antiga Unió Democràtica, és el líder d'Units per Avançar, la formació conservadora que fa anys que es presenta amb el PSC a les eleccions. Probablement sigui el conseller més de dretes del nou govern, crític amb el feminisme i amb les polítiques progressistes.

Duch, al seu torn, dirigirà Acció Exterior i deixarà el Parlament Europeu, on exercia de director general de comunicació i portaveu. Funcionari d'aquesta cambra, el seu és un fitxatge tècnic i independent, molt ben connectat amb les institucions comunitàries, on treballa des de fa més de tres dècades. Alhora, Duch és una persona conservadora, que va aterrar a Europa com a assessor de l'antiga Unió Democràtica, i molt contrari a l'independentisme, que en els anys del Procés es vantava de ser un "català espanyol" que "sempre" ha "estat lleial a Catalunya i Espanya". Les seves relacions amb els eurodiputats independentistes han estat tenses.

Les independents

A banda de Duch, també són independents les noves titulars de Salut, Olga Pané, i Recerca i Universitats, Núria Montserrat. Jubilada fa poc menys de sis mesos com a gerent del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona -on s'hi va estar 13 anys-, Pané ja era el nom que havia anunciat Illa el 2021 per encapçalar la cartera si arribava a la presidència. Amb una àmplia experiència en la gestió de centres sanitaris, en el passat va ser polèmic que tingués un sou superior al dels consellers -cobrava més de 126.000 euros anuals-, un fet que vulnerava la llei pel que fa a les retribucions dels càrrecs públics.

Núria Montserrat, de 46 anys, assumeix Recerca i Universitat després de treballar com a investigadora d'ICREA i cap d'un grup de recerca a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Està especialitzada en la generació de cèl·lules mare embrionàries i és reconeguda a Europa per la seva tasca.