El Departament d'Igualtat i Feminismes ha plantejat, per primera vegada, indemnitzar amb 39.838,65 euros les mares que hagin perdut el seu fill per violència vicària –aquella en què un progenitor assassina al fill o filla amb l'objectiu de fer mal a la mare–. Alhora, també es preveu un increment dels 6.649 als 39.838,65 euros en la indemnització als fills de les dones víctimes de violència masclista. A més, no caldrà que presentin una sentència per la violència prèvia rebuda per part de la mare.

Ambdues propostes estarien incloses a la Llei d'acompanyament dels pressupostos i el propòsit de la conselleria és "contribuir a un millor acompanyament a totes les dones, fills i filles que viuen violències masclistes". Entre els canvis que es volen introduir, també hi ha l'eliminació de l'acreditació de lesions o seqüeles a través d'un comunicat mèdic o sentència judicial per poder cobrar la indemnització. En el cas de la violència vicària, n'hi haurà prou amb les diligències policials.

En aquest sentit, el Departament indica que sol·licitar un informe de seqüeles fora del circuit judicial resultava una revictimització, atès que calia tornar a relatar l'experiència viscuda. A això cal sumar-hi que l'informe sovint era impossible d'aconseguir, perquè les seqüeles havien sanat (pel mateix procés de recuperació) o perquè la prova documental havia desaparegut.

D'altra banda, Igualtat i Feminismes proposa també compatibilitzar aquestes indemnitzacions a la Renda Garantida de Ciutadania, per tal de garantir que cap supervivent de Catalunya hagi de renunciar a la indemnització per incompatibilitats o per motius de major interès econòmic.

"Les prioritats polítiques es mesuren amb els recursos que s'hi destinen: per això estem redreçant el dèficit històric d'infrafinançament de les polítiques d'abordatge de les violències masclistes", ha destacat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge. "Tot i que mai es podrà compensar la violència patida amb diners, les indemnitzacions econòmiques són part del dret a la reparació. Tenim el compromís de destinar-hi tants recursos com calgui i quan calgui".