L'aposta pel diàleg i la negociació d'Esquerra Republicana (ERC) amb el Govern espanyol és ferma i inamovible. Però escàndols com l'espionatge a l'independentisme del 'Catalangate' posen en perill la relació dels republicans amb l'Executiu del PSOE i d'Unidas Podemos. O el que és el mateix, fa perillar "la majoria de la investidura de Pedro Sánchez de què ERC és peça clau, l'actual i les futures". Així de contundent es manifestava una font propera al president d'Esquerra, Oriol Junqueras, després de saber-se que nombrosos dirigents independentistes, entre ells molts d'Esquerra -començant pel mateix president de la Generalitat Pere Aragonès- haurien estat espiats pel sistema Pegasus suposadament utilitzat per algun organisme de l'Estat com podria ser el CNI.

A més, el Govern també ha exigit responsabilitats al Govern de Pedro Sánchez i una investigació a fons. Sense això no es podrà recuperar la "confiança" entre els dos executius que segons el president Aragonès, "s'ha trencat". Aquest considera que "la credibilitat i la confiança del Govern català cap al Govern espanyol s'ha vist alterada de nou. Avui la confiança amb l'Estat és mínima. És difícil confiar en qui tot apunta que t'ha estat espiant". Per Aragonès, tot plegat "afecta a la confiança mínima necessària", per la qual cosa considera que les relacions no poden tenir una situació normalitzada i a la pràctica suposa una congelació en temes com la Mesa de Diàleg. "No tindria sentit" ha dit Aragonès, reunir ara la Mesa de Diàleg.

La comissió d'investigació al Congrés, punt clau

El president de la Generalitat ha estat contundent situant la pilota a la teulada de la Moncloa i instant el Govern estatal a fer els passos necessaris per depurar responsabilitats en el cas d'espionatge per a què es pugui recuperar "la normalització de les relacions entre els dos governs". I en aquest sentit, fonts de la presidència de la Generalitat indiquen que el proper pas que serà fonamental passa per la comissió d'investigació al Congrés que impulsaran els independentistes, probablement de manera conjunta. Tant ERC com Junts, CUP i PDeCAT -ja que tots tenen dirigents espiats- volen que la cambra baixa investigui la qüestió.

Fonts d'ERC indiquen que la posició del PSOE sobre aquesta comissió marcarà definitivament les relacions dels republicans amb el Govern. Si els socialistes bloquegen la constitució de la comissió sobre el 'Catalangate' fent la pinça amb els partits de la dreta es podria considerar un casus belli definitiu que faci implosionar la majoria de la investidura i potser la legislatura. A l'espera, a més, de si el Govern espanyol es dividirà sobre aquest tema amb el previsible suport d'Unidas Podemos a la comissió parlamentària per investigar l'espionatge polític a l'independentisme.

per la seva banda, fonts del Govern espanyol consultades per Públic asseguren, després d'escoltar les declaracions d'Aragonès, que "institucionalment no es trencarà res". Consideren que l'Executiu estatal fa molt de temps que treballa per millorar les relacions i en aquesta línia seguiran. Prèviament Moncloa va negar aquest dimarts qualsevol mena de vinculació amb l'espionatge. Ho va fer, de manera ferma, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. "El Govern no té res a veure", va respondre de manera insistent en roda de premsa a diverses preguntes dels mitjans de comunicació. De la mateixa manera, va mostrar la predisposició del seu Executiu a col·laborar amb la Justícia si aquesta ho requereix. I va enviar un missatge: "A Espanya es respecta l´Estat de dret". Rodríguez va retreure els que consideren que està en qüestió la "qualitat democràtica" de l'Estat espanyol.

En tot cas, el Govern va evitar respondre si el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) utilitza el sistema Pegasus. Rodríguez es va escudar en la llei de Seguretat Nacional. "El Govern no pot explicar quins sistemes es fa servir per a la lluita antiterrorista o antigihadista", exemplifiquen fonts de l'Executiu. "Estem en un context de seguretat nacional hi ha assumptes que han de ser tractats de manera secreta", va assenyalar la portaveu en roda de premsa.

A Esquerra consideren que el cas d'espionatge se suma a la que consideren "exasperant" lentitud en la marxa de la Mesa de Diàleg. I tot plegat posa al límit la relació d'entesa entre ERC i el Govern espanyol respecte a les iniciatives al Congrés dels Diputats. L'enuig es palpa en cadascuna de les fonts consultades. I l'exigència d'una resposta des de la Moncloa les properes setmanes, que sigui clara i proporcionada, es planteja com una condició sine qua non per continuar recolzant en un futur projectes clau del Govern de Sánchez.

Les fonts d'ERC consultades per Públic no posen el Govern del PSOE i UP a la diana de l'autoria de l'espionatge massiu malgrat que algunes escoltes també es van produir amb Sánchez ja com a president. Però la direcció dels republicans no eximeix l'actual cap del Govern espanyol de responsabilitat. Ho va dir el mateix Junqueras aquest dimarts: "Si una part dels aparells repressius d'Espanya utilitza aquesta eina [Pegasus], amb consentiment o no, [el Govern espanyol] té l'obligació d'explicar-ho". De fet, el president republicà ha dit que, encara que l'Executiu espanyol "digui que no sap res", "sí que té la responsabilitat de saber-ho".

Junqueras segueix apostant per la negociació

Junqueras manté que des del punt de vista de l'estratègia independentista, el descobriment del 'Catalangate' reforça la necessitat de la Mesa de Diàleg i Negociació entre Catalunya i l'Estat espanyol. "Davant els ulls de la comunitat internacional, qui acumula més capital polític?" es va preguntar el president republicà després que es fes públic el cas d'espionatge, "Sens dubte, és l'independentisme català", va respondre. Però, per això mateix, les fonts del partit expliciten que cal que el Govern espanyol "doni passos inequívocs en la direcció d'avançar en el procés d'una solució negociada del conflicte entre Catalunya i l'Estat".

A Esquerra no amaguen que el 'Catalangate' suposa un nou ariet de part de l'independentisme contra la Mesa de Diàleg, tal com s'ha pogut comprovar aquest dimarts a la compareixença conjunta dels independentistes a Brussel·les. Tant el president de Junts, Carles Puigdemont, com el dirigent de la CUP, Carles Riera, o la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, han aprofitat el 'Catalangate' per exigir la retirada del Govern d'Aragonès de la Mesa de Diàleg .

Ofensiva que Junqueras ha respost recordant que "forçar a seure el Govern espanyol en una taula de negociació" és "una eina útil", "no per convèncer el Govern espanyol, sinó per convèncer la comunitat internacional". "Quan es negocia amb algú es negocia amb qui no hi estàs d'acord. La negociació és una bandera que nosaltres no volem cedir de cap manera a qui no se la mereix, i Espanya no se la mereix", ha conclòs Junqueras.

No són poques les veus dins de la dirigencia d'Esquerra que alerten del perill que suposa pel partit mantenir una estratègia basada en la negociació i el suport al Govern espanyol quan el PSOE practica un immobilisme absolut i està retardant la nova reunió de la Mesa de Diàleg que inicialment al Palau de la Generalitat preveien abans de Nadal, després de la primera reunió a Barcelona del setembre passat.

"Nosaltres no ens aixecarem de la taula de la negociació, no regalarem aquesta imatge a l'Estat, però el PSOE ha de ser conscient que està esgotant el crèdit perquè es pugui mantenir en vigor la majoria de la investidura, l'actual i les futures, si no fa passos decidits per avançar en la Mesa de Negociació sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, i ara també si no dóna explicacions contundents i s'assumeixen responsabilitats sobre un escàndol repressiu com el que suposa el 'Catalangate'. "Han de prendre-s'ho molt seriosament" conclou un dirigent republicà.

La Moncloa reivindica el seu paper amb Catalunya

La visió del Govern de Sánchez és diferent. Fonts governamentals expliquen a aquest mitjà que la relació continuarà sent fluida en el pla polític. I que el cas, esperen, no afectarà "els avenços realitzats". De la mateixa manera, a Moncloa apunten que ja hi ha hagut converses bilaterals sobre aquest espinós assumpte encara que des del Govern no s'hagin demanat de moment explicacions en privat.

El Govern de Sánchez defensa que hi ha "contacte permanent" amb la Generalitat. "No tindria gaire sentit que tinguéssim cap responsabilitat", defensen les fonts consultades per aquest mitjà perquè són "el Govern que més ha fet per desencallar el conflicte" afegeixen per deslligar-se de l'espionatge.

"No afectarà la Mesa de Diàleg", insisteixen des del Govern de Sánchez. Això sí, el matx continua sense tenir data malgrat la pressió realitzada des de fa uns quants mesos per ERC. "S'està avançant", es limiten a comentar a Moncloa sobre això. La portaveu del Govern ha ressaltat que l'actual Executiu ha donat "sobrades mostres per treballar per la superació del conflicte". "Gràcies a l'afany de la societat catalana i la determinació d'aquest Govern, la situació no s'assembla a la del 2019 o 2017", va destacar Rodríguez.

Les informacions aparegudes aquest cap de setmana també han afectat dirigents independentistes bascos d'EH Bildu com Arnaldo Otegi o l'actual diputat al Congrés Jon Iñarritu. La formació basca va assenyalar que demanaria la compareixença de Sánchez perquè donés les explicacions pertinents. En tot cas, fonts parlamentàries del partit consultades per Públic destaquen que el cas no condicionarà el seu suport al Govern i que seguiran com fins ara, "negociant llei a llei". Tampoc convencen de moment les explicacions donades als socis del PSOE al Govern. Des d'Unides Podem van destacar la necessitat de depurar responsabilitats i que "rodin caps" si cal.

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, a més de secretària general de Podem, Ione Belarra, es va expressar en els termes següents: "Les clavegueres de l'Estat ja van perseguir Podem i polítics catalans. No ens podem permetre cap ombra de dubte amb un nou cas d'espionatge. Cal investigar i, si escau, depurar responsabilitats per garantir la qualitat de la nostra democràcia". Moncloa insisteix a rebaixar les diferències amb el seu soci. "Els grups parlamentaris poden presentar les iniciatives que considerin, però la posició del Govern és clara", afirmen.