El telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser infectat pel sistema israelià de ciberespionatge Pegasus, segons detalla aquest dilluns The New Yorker a partir de dades d'una investigació de l'organització Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto. Segons la publicació, més de seixanta telèfons de polítics, advocats i activistes catalans han estat intervinguts amb aquest programa, entre els quals cita els expresidents Quim Torra i Artur Mas o col·laboradors de l'expresident Carles Puigdemont, com el seu advocat Gonzalo Boye o Joan Matamala, en el seu últim cas amb un altre programa. També revelen que el telèfon de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé va ser infectat per Pegasus. 

L'informe ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana víctimes d'espionatge del programa Pegasus- A més dels presidents de la Generalitat, també han estat objecte de ciberespionatge dirigents o exdirigents de l'ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d'una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. També haurien estat espiats amb el mateix sistema dirigents independentistes bascos com Arnaldo Otegi. Citizen Lab apunta que hi ha "nexes" entre aquest espionatge i el Govern espanyol.

La llarga llista de noms

La llista definitiva i la rellevància dels càrrecs que ara es coneix, però, és àmplia. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d'amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont. El cas de Sànchez és curiós, ja que el primer intent d'infecció es va produir a través d'un missatge de text l'any 2015. És el primer cas detectat per Citizen Lab, ja que bona part de la investigació se centra en atacs produïts entre els anys 2017 i 2020. En aquest període, Sànchez va rebre almenys 25 missatges més.

En el llistat de víctimes que ha fet públic Citizen Lab hi figuren nombrosos membres de partits independentistes. De l'entorn d'ERC hi ha noms com Josep Maria Jové, Marta Rovira, Meritxell Serret, Sergi Sabrià o Xavier Vendrell. En total son dotze els membres d'ERC comptabilitzats com a víctimes de l'espionatge, el grup majoritari, per onze de JxCat i quatre de la CUP.

Entre aquests noms destaquen Albert Botran, Carles Riera o David Fernández, de la CUP. Per JxCat hi figuren Albert Batet, Elsa Artadi, Meritxell Budó, Míriam Nogueras, Josep Costa, o l'actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borras, que, segons Citizen Lab, va ser atacada mentre era diputada al Congrés dels Diputats.

També ha estat víctima del ciberespionatge l'exassessor d'Artur Mas, David Madí; la secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya, Marta Pascal; David Bonvehí, Ferran Bel i Marc Solsona, del PDCAT; l'exdiputat de Podem, Albano Dante Fachin; així com els líders de Bildu, Arnaldo Otegui i Jon Iñarritu.

Un altre dels sectors que han estat objectiu de ciberespionatge de Pegasus han estat els advocats vinculats amb homes forts del procés, com Gonzalo Boye o Jaume Alonso-Cuevillas, pròxims a Puigdemont; així com Andreu Van den Eyde, de l'òrbita d'Oriol Junqueras i Esquerra Republicana de Catalunya.

El llistat de víctimes és, segons els propis investigadors "sorprenent", però degut a les dificultats tecnològiques per dur a terme el treball, sospiten que el nombre total d'objectius del ciberespionatge podria ser "molt superior". El cas català és, de fet, "el més gran de totes les investigacions" de l'organització que, per exemple, va comptar 35 víctimes en una investigació sobre Al Jazeera o 35 en una altra sobre El Salvador.

La indignada reacció d'Aragonès i d'Amnistia Internacional

Aragonès s'ha mostrat contundent a l'hora de carregar contra aquesta activitat d'espionatge respecte a forces polítiques independentistes i el seu entorn. En un llarg fil de Twitter reclama explicacions al Govern espanyol i assegura que  "l'operació d'espionatge massiu contra l'independentisme català és una vergonya injustificable. Un atac als drets fonamentals i a la democràcia extremadament greu. Un exemple més de la repressió contra un moviment pacífic i cívic. Arribarem fins on calgui". De fet, ERC ja ha anunciat una compareixença a Brussel·les per explicar diverses iniciatives a nivell internacional per denunciar aquest atac al drets fonamentals.

Tots els afectats, des dels expresidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont a l'exvicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, han carregat contra l'espionatge a què han estat sotmesos que han definit com a "repugnant". Per la seva part, Amnistia Internacional (AI) ha demanat a l'Estat espanyol que faci una investigació "exhaustiva i independent" sobre l'ús que fa del programari espia Pegasus. "El govern ha d'aclarir si és o no client del grup NSO", ha subratllat en un comunicat. A l'octubre del 2019, l'ONG va demanar informació al ministeri de Defensa sobre l'ús d'aquest programa al Centre Nacional d'Intel·ligència, però aquest no va respondre al·legant que es tractava d'informació "dins de matèries classificades". AI també lamenta que les institucions de la UE no estan aconseguint posar fi "a les violacions rampants" dels drets humans comeses pel programari espia israelià Pegasus. En aquest sentit, ha insistit a demanar a la UE que actuï per acabar "amb aquest abús".

El programa Pegasus, dissenyat per la companyia israeliana NSO, permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l'historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon dels mòbils. Aquest és un programa que suposadament només poden adquirir governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. En el seu dia ja es va conèixer la interceptació amb el mateix sistema d'espionatge del telèfon mòbil del dirigent d'ERC, l'actual conseller d'Empresa i Treball Roger Torrent, mentre va ser president del Parlament i del cap de files dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall.

En aquest sentit, la investigació de Citizen Lab "suggereix" que el Govern espanyol ha utilitzat Pegasus i el propi fundador de l'aplicació admet que l'ús de la tecnologia per part d'Espanya és "legítima". En qualsevol cas, l'espionatge a l'independentisme català a través d'aquesta tecnologia seria "el més gran documentat", segons The New Yorker.

Entre les víctimes que s'identifiquen hi ha, a més del president de la Generalitat, tres eurodiputats catalans. Un d'ells és el republicà Jordi Solé, a qui haurien espiat el juny de 2020, les setmanes prèvies a la seva incorporació al Parlament Europeu en substitució d'Oriol Junqueras, el mes següent.

"Van prendre el control i provablement hi van ser durant hores. Descarregant, escoltant i gravant", explica a The New Yorker un especialista en seguretat digital amb qui havia contactat pel propi Solé després de rebre missatges sospitosos que li arribaven per whatsapp o sms, presumptament de contactes coneguts.

També l'advocat Gonzalo Boye, lletrat de l'expresident Carles Puigdemont, va rebre fins a divuit atacs entre març i octubre de 2020 a través de missatges de text "disfressats" d'actualitzacions de Twitter. D'aquests atacs, en almenys un cas el programa va aconseguir accedir al seu dispositiu.

Uns mesos més tard, el febrer de 2021, Citizen Lab va identificar una altra infecció a l'ordinador portàtil d'un altre dels col·laboradors de Puigdemont, Joan Matamala. En total, aquest empresari va ser atacat fins a setze vegades, segons relata el reportatge publicat aquest dilluns per The New Yorker.