Després de setmanes de negociació i un primer document frustrat pel desmarcatge a posteriori de Junts per Catalunya aquest dimarts ha arribat finalment gairebé in extremis el que hauria de ser l'acord definitiu entre la gran majoria parlamentària que formen PSC, ERC, Junts i comuns per fer front a la sentència que imposa el 25% de castellà a l'escola. Esquerra, Junts, PSC i En Comú Podem han tancat un acord que segons les fonts consultades garantirà la presència de la llengua catalana en l'educació com a vehicular i d'aprenentatge. I que tant el català com el castellà seran llengües d'us curricular educatiu. 

Davant la falta de consens després de l'acord del 24 de març, els quatre grups parlamentaris han optat per la creació d'un nou text, que s'ha traduït en una nova llei. La proposició de llei d'ús i aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari. D'aquesta manera, no hi ha cap reforma de la Llei de Política Lingüística com s'havia acordat en aquella ocasió sinó una nova llei que marcarà la utilització de les llengües en l'àmbit educatiu. El suport polític a la iniciativa és molt ampli ja que els quatre partits de l'acord sumen 106 diputats dels 135 del Parlament, prop del 79% de la cambra.

Finalment s'ha optat per no explicitar cap rebuig als percentatges lingüístics en la nova llei, jaque això podia xocar amb la sentència del 25% dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el PSC no n'era partidari. Al seu lloc s'estableix que l'abast de la presència de les llengües a l'ensenyament "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cadascun dels centres educatius". Per tant cada centre decidirà l'ús de les dues llengües en funció del seu context sociolingüístic i del programa educatiu però el Govern aprovarà un decret que n'assumirà la responsabilitat.

La norma estableix que el català, "com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". A més, s'indica que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada als currículums i als projectes educatius perquè tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria".

D'altra banda, s'hi regula el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics, uns projectes lingüístics que han d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús curricular i educatiu de les llengües i que han de seguir criteris pedagògics, tenir en compte la situació sociolingüística, els objectius de normalització lingüística i l'aprenentatge de l'alumnat. "L’abast d’aquesta presència [de les llengües oficials] s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s'ha de fer des d'un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d'aprenentatge, també els de caràcter digital. ", diu la llei que també referencia l'aranès.

La nova norma legislativa s'aprovarà en el ple previst per aquesta mateixa setmana per tràmit d'urgència i lectura abreujada i es complementarà amb un decret llei que aprovarà el Govern en un Consell Executiu extraordinari aquesta mateixa setmana. El decret blindarà les direccions dels centres de la responsabilitat jurídica en l'aprovació dels programes educatius dels centres escolars que regularan la utilització de les llengües. El decret està directament relacionat amb la nova legislació que s'aprovarà per garantir la immersió lingüística en català a l'escola.

A l'espera de les decisions judicials

Amb tot, caldrà esperar a la resolució judicial de les previsibles demandes que es presentin sobre l'incompliment de la sentència del 25% de castellà a l'escola. El propi president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit que no hi ha cap garantia de poder frenar la sentència però fonts del Govern consideren que el Departament d'Educació tindrà ara moltes més eines per defensar l'aplicació de criteris pedagògics i no judicials en els projectes educatius de les escoles. Unes eines jurídiques que a més estaran suportades sobre una gran majoria del Parlament. Els grups de la dreta, PP, Cs i Vox, ja han alertat que no permetran "l'intent de driblar" la sentència que consideren suposa la proposició de llei.

Satisfacció dels comuns

Tots quatre grups que han signat l'acord han manifestat la seva satisfacció -en unes compareixences després de registrar la proposició de llei recollides per l'ACN-. El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha celebrat que l'acord al qual han arribat amb PSC, ERC i JxCat és "sòlid" i "refà consensos". Després d'intenses negociacions a contrarellotge, els quatre grups han arribat a una entesa i "el text s'ha enriquit" respecte l'acord inicial, segons Cid. "Hem pogut escoltar la comunitat educativa; es fixa que els criteris pedagògics són els que han de primar en decidir com s'han de combinar la presència de les llengües oficials i fixa que el català és la llengua vehicular". "Els comuns han dit que l'acord és motiu "d'alegria i satisfacció" perquè "permet blindar el català a l'escola i la immersió lluny d'ingerències judicials".

El portaveu dels comuns destaca que l'entesa fixa que el català és la llengua emprada i que la normativa "és coherent amb la legislació de l'Estat espanyol, la Lomloe".

ERC diu que la nova llei allunya les togues de les escoles

ERC ha celebrat l'acord amb PSC-Units, Junts i comuns. La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha defensat que el nou pacte pel català "allunya les togues de les escoles", i que és "ampli i bo" per protegir l'escola i la llengua. Vilalta ha destacat que, a banda de la llei 'ad-hoc' al Parlament -ja registrada al Parlament-, el Govern aprovarà un decret llei en els propers dies, que es convalidarà a la cambra. La portaveu d'ERC aposta perquè aquesta segona eina compti amb les mateixes majories que la proposició de llei anunciada aquest dimarts a la tarda.

"Estem molt contentes d’haver assolit aquest acord a 4 per protegir el model d'escola catalana davant les imposicions judicials", ha reivindicat la secretària general adjunta d’Esquerra Republicana. Vilalta ha assegurat que es tracta d’un acord "ampli; bo; que ens permet donar cobertura a les escoles i protegir la llengua catalana", i ha posat en valor que recupera "el consens històric indispensable al voltant de la llengua catalana".

Els republicans consideren que és clau, per tant, que tiri endavant una doble iniciativa política del Parlament i del Govern per protegir el model d'escola catalana: una llei nova d’una banda, i un decret-llei de l'altra. Esquerra Republicana manté, que calen totes les eines possibles per respondre a l'amenaça de la imposició del 25% de castellà.

Junts defensa que el castellà no serà vehicular

La portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat que la proposició de llei pactada finalment aquest dimarts amb el PSC-Units, ERC i els comuns, "en cap cas" situa el castellà com a vehicular a l'ensenyament. "És llengua d'aprenentatge, però en cap cas vehicular. Queda molt clar que la llengua vehicular és el català i que la d'acollida és la catalana", ha defensat en roda de premsa al costat del secretari general del partit, Jordi Sànchez. 

La nova llei, ha dit Sales, no suposa "un acatament" de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un 25% d'assignatures en llengua castellana a les escoles, sinó que vol "fer-hi front amb un consens molt amplis". "És un paquet que vol donar resposta a aquesta ingerència judicial no acatant-la sinó fent-hi front", ha insistit. JxCat confia que aquesta nova norma, la Llei d'educació de Catalunya (LEC), la Llei de política lingüística i el decret llei que presumiblement aprovarà el Govern per protegir els docents davant de possibles requeriments judicials siguin suficients per "blindar" el model d'immersió lingüística.

El redactat estableix el català com a vehicular i defineix el castellà com a llengua "d'ús curricular", un concepte que per a JxCat no posa en perill que la llengua catalana sigui "el vehicle" a les aules, encara que hi hagi centres que optin per impartir matèries en altres idiomes segons el seu projecte lingüístic. De fet, la proposició de llei estableix "expressament que només els criteris pedagògics poden alterar l'ús de les llengües a l'escola", ha subratllat Sales.

El PSC defensa que es complirà millor amb la sentència 

Per la seva banda, el PSC creu que l'acord lligat 'in extremis' amb Junts, ERC i Comuns per a les llengües a l'ensenyament dona "millor compliment" a la sentència del 25% i admet la "vehicularitat" del castellà. És una diferència important amb el que han defensat Junts i ERC al mateix faristol del Parlament al qual ha concorregut la diputada socialista Alícia Romero poc després de tancar el pacte. Mentre els grups independentistes opinen que no s'obre la porta a aquesta possibilitat, Romero ha afirmat que "ús curricular" -l'expressió que recull el text per al castellà- vol dir que aquest idioma és llengua de currículum i, per tant, es pot fer servir per fer matèries diferents a la de llengua. Això, ha afegit Romero, dota el castellà de "vehicularitat".

Segons els socialistes el tracte que es dona al castellà és el mateix ara que el que obtenia en el pacte del 24 de març, un tracte que, al seu parer, genera consens entre la societat catalana, on "ningú vol tractar el castellà com una llengua estrangera". Alhora ha recordat que la classe política catalana ha estat "deu anys sense resoldre el tema", i al seu parer ha estat per aquesta "inacció" que "un tribunal ens ha dit com s'han de fer les coses". Per això considera que ara, s'ha fet un "instrument que dona millor compliment" a l'ordre judicial.

La CUP es desmarca

A l'espera de conèixer els detalls del text legislatiu definitiu que han acordat els quatre partits, la CUP ha insistit que no avalarà cap llei ni decret que contempli el castellà com a llengua vehicular. "Va en contra del consens del país", ha expressat la diputada Laia Estrada, que ha dit que aquesta és una idea inclosa en la darrera proposta de PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem que el seu grup ha consultat. Els anticapitalistes apunten que el Govern hauria de legislar per "protegir" la llengua, i no en base a la sentència. També lamenten que no es pot deixar sota la responsabilitat dels centres els projectes lingüístics, ja que això "obre la porta a situacions de segregació", i que hauria de ser el Departament d'Educació qui se n'encarregués.

"Estem en un marc diferent, no de seure per veure quin és el millor trasllat que fem a la sentència, sinó per veure com ens hi confrontem", ha argumentat.

La USTEC ho troba una presa de pèl

El sindicat majoritari de docents, USTEC, s'ha mostrat aquest dimarts a la tarda contrari a l'acord polític que preveu considerar el castellà com a "llengua curricular" de l'ensenyament a Catalunya. La portaveu, Iolanda Segura, ha dit en declaracions a l'ACN que no tenen "cap esperança" que Educació "defensi la vehicularitat del català a tots els centres" i tenen "molta por i preocupació perquè es generarà segregació per raó de llengua, cosa que és inadmissible". Segura veu l'acord com "una nova presa de pèl que va en la mateixa línia que l'última modificació de la proposta de llei", de finals de març. "No ens convenç, i continuem defensant que s'ha d'implantar bé la immersió", ha reblat.