Toni Comín (Barcelona, 1971) encara les seves segones eleccions al Parlament Europeu com a cap de llista de la candidatura de Junts - LliuresxEuropa, després de cinc anys com a eurodiputat i treballant colze a colze amb Carles Puigdemont a l'exili.

Com valora aquests cinc anys com a eurodiputat?

Fem una valoració molt bona. La nostra arribada al Parlament Europeu va ser bastant èpica. Va haver-hi tots aquells intents de la Junta Electoral de deixar-nos fora de la llista, després vam guanyar les eleccions i se'ns va intentar impedir ser eurodiputats. Ens ho vam guanyar a pols i ho recordem com una victòria, a banda d'avançar en la nostra prioritat, que és la internacionalització de la causa catalana. Hi ha moltes fites en aquest sentit: és inèdit que un suplicatori rebi el rebuig del 40% de la cambra.

Hem parlat davant els principals líders europeus en els debats del ple i hem estat contundents, per exemple, en reivindicar la llei d'amnistia i en denunciar el doble estàndard. Hem posat sobre la taula que la Comissió Europea es passa el dia assenyalant Polònia i Hongria però que Espanya té barra lliure. Hem fet molts contactes i relacions. En la carpeta de la causa catalana, que és la principal, el balanç és molt bo.

També valorem positivament l'agenda ordinària. Destaquem la radicalitat democràtica d'obrir una oficina a Barcelona i de fer rendiment de comptes per explicar exhaustivament la nostra feina. Hem fet sentir la nostra veu com a catalans en grans debats relacionats amb el canvi climàtic, la Covid i les vacunes o la política internacional.

Com vostè explica, han estat cinc anys en què els tres eurodiputats de Junts han mantingut un estira-i-arronsa amb la justícia espanyola i l'Estat: el rebuig a ser reconeguts com a eurodiputats, el suplicatori i la lluita per mantenir la immunitat. Ha estat clau el Parlament Europeu en l'estratègia del seu partit?

Hauríem volgut estalviar-nos tot plegat. Ara bé, un cop ens hem trobat totes aquestes batalles legals, hem intentat posar-les al servei de la causa catalana i treure'n tot el rendiment polític possible. Tot això és una prova més de la repressió, de la deriva autoritària i la mala qualitat democràtica de l'Estat espanyol. Ens donen proves que ajuden a la nostra pedagogia, que és que Espanya no vol admetre el dret a l'autodeterminació de Catalunya per manca de cultura democràtica. Una mancança que també es demostra quan ens persegueixen i intenten que no siguem eurodiputats. Cadascuna d'aquestes lluites legals no és una qüestió personal, sinó una batalla al servei d'una causa col·lectiva.

Davant d'aquesta "mala qualitat democràtica", confia en l'actuació del Parlament Europeu en defensa dels drets fonamentals? 

Nosaltres hem confiat en els jutges europeus i no ens han fallat a Bèlgica, Alemanya o a Itàlia. Hi ha un marc legal prou robust que ha servit per protegir els nostres drets. Hem obtingut moltíssimes victòries a Luxemburg. L'última, fa poques setmanes, quan l'advocat general del TJUE va dir que el que havia fet el senyor Tajani [expresident del Parlament europeu] de no deixar-nos entrar al Parlament era il·legal i contrari al dret europeu.

Pel que fa a l'esfera de les institucions, som més crítics. La Comissió té un tracte desigual amb Espanya i Polònia i Hongria. Això és una amenaça profunda al projecte europeu. Si deixes que un estat vulneri drets, al final ho acabaran fent tots. 

Posem d'exemple la investigació del cas d'espionatge polític a l'Estat amb el sistema Pegasus.

Les conclusions de la Comissió d'Investigació de Pegasus estaven bé. Hi havia elements que eren molt valents i positius, però insuficients. No hi ha tot el que ens hagués agradat en aquelles conclusions. Però, al final, la responsabilitat de regular i prohibir spywares com aquest serà dels estats membres. És l'Estat espanyol qui hauria de prohibir Pegasus.

Com ha estat la seva feina d'internacionalització, com diu, del conflicte català?

Aquesta tasca vol fer entendre dues coses als actors polítics europeus, als partits i governs i als mitjans de comunicació. D'una banda, que Espanya ha entrat en una deriva autoritària. Aquí és quan subratllem que Espanya és l'excepció d'Europa, l'únic país que va tenir un règim feixista i no se'l va derrotar. Això explica la mala qualitat democràtica de la cúpula judicial espanyola quan es tracta de Catalunya. Ara el senyor Pedro Sánchez ha descobert la "màquina del fang" i el lawfare. El que s'està fent amb la seva dona és una broma al costat del que s'ha fet amb l'independentisme català. 

El segon gran missatge que volem enviar és la legitimitat del procés d'independència i explicar que Catalunya té dret a l'autodeterminació i que es pot fer un referèndum dins del marc constitucional en base a l'article 92. Aquesta pedagogia l'hem feta en públic i en privat. 

Quines reaccions han trobat al Parlament Europeu en relació amb la seva situació d'exili i persecució judicial?

El grau de rebuig a la persecució penal és molt alt. Hi ha molta més comprensió. El suplicatori és simptomàtic d'això. Un eurodiputat normal, independentment de si és més de dretes o d'esquerres, si és demòcrata, no entén que al segle XXI hi hagi un govern democràtic a la presó o a l'exili per haver fet un referèndum. Per molts que alguns considerin que xoca amb la Constitució espanyola. 

Han vist aquest rebuig fins i tot en partits que ideològicament són molt diferents del seu?

Hem trobat molta solidaritat en el punt de no acceptar que a Europa al segle XXI passi això. En tot l'espectre ideològic: The Left Group ens va ajudar molt; dins del grup socialista, els italians van ser grans aliats; els verds majoritàriament sempre condemnen la repressió; a Renew Europe Group també hi ha gent que ens dona suport. Pel que fa al grup popular, en públic no ho admeten tant, però en privat els costa d'entendre tot això. He tingut converses amb diputades d'ID [Identity and Democracy Group] o del partit NVA [Nieuw-Vlaamse Alliantie] que tampoc comparteixen la persecució que hi ha hagut i rebutgen l'exili com una conseqüència d'un conflicte polític. El perímetre de rebuig a la repressió és ample, el suport a la independència ja no tant.

Com s'entén a Europa la demanda independentista de Catalunya? I d'un referèndum acordat?

No hi ha tant suport perquè Espanya ha col·locat molt bé el missatge que diu que el que vam fer l'octubre de 2017 és inconstitucional. Nosaltres estem radicalment en contra d'aquest argument, ens emparem en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. El nostre repte és demostrar la legalitat del nostre objectiu polític, la seva raó de ser i arrels històriques. Espanya no va fer una autèntica transició, no té una cultura democràtica sòlida que li ha impedit integrar la seva plurinacionalitat. El nostre referèndum és tan constitucional com el que es va fer a Escòcia. 

Creu que qüestions com la guerra d'Ucraïna o la crisi energètica ha dificultat que Catalunya estigui al punt de mira dels partits i institucions europees?

Hi ha menys preocupació pel conflicte català perquè la repressió s'ha reduït. El PSOE ha estat molt pragmàtic. Els indults transmeten de manera equívoca que el conflicte s'ha acabat. Però això no és cert. El que s'ha acabat és la judicialització gràcies a una llei d'amnistia que li hem arrencat al Partit Socialista. És una gran victòria política per al conjunt de Catalunya i especialment per a Junts, però el conflicte polític segueix malgrat que sigui menys virulent.

Això sí, quan comença el mandat, la Covid i la guerra d'Ucraïna agafen un protagonisme que fa que molts altres temes quedin en segon pla. L'únic que ha aconseguit salvar-se i que estava originalment a l'agenda és el canvi climàtic. 

Dijous s'aprova la llei d'amnistia. Confia en la seva aplicació? Tornarà al Principat de Catalunya després que s'apliqui?

La idea és tornar junts amb el president Puigdemont i el conseller Puig quan s'apliqui, en algun moment de l'estiu. No contemplo la possibilitat que els jutges espanyols es posin a prevaricar i que es neguin a aplicar la llei d'amnistia. Si ho fan, seran objectes de sanció i alguns es quedaran sense sou i feina.

Però sembla que hi ha jutges que s'estan preparant per no aplicar-la, com en el cas de Tsunami i les imputacions per terrorisme. Fins i tot s'ha difós una guia judicial antiamnistia. Què es pot fer des d'Europa per garantir que la llei s'apliqui a tothom?

Es poden fer tres coses. En primer lloc, l'última paraula la té el Tribunal Constitucional (TC). La llei és molt clara: només queden fora de l'amnistia els casos de mort o tortura intencionats i amb resultats concrets. Tothom sap que Tsunami no té res a veure amb això ni amb el terrorisme. No hi ha debat jurídic. Ara bé, si l'Audiència Nacional i el senyor García-Castellón no fa el que toca, sempre es pot recórrer al TC perquè s'està vulnerant el principi d'igualtat davant la llei. 

En segon lloc, aquesta guia és una cosa inimaginable a la resta de la UE. S'hauria d'activar un procediment per infracció a la Comissió Europea contra l'Estat espanyol. Tots els jutges d'Espanya han rebut al seu correu corporatiu una invitació a prevaricar per part de la plataforma digital del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Evidentment, nosaltres hem fet una carta perquè actuïn.

La tercera cosa és que es poden emportar la sorpresa que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no accepti les qüestions prejudicials a tràmit perquè no tenen cap fonament. Potser faran perdre temps, però són estratègies destinades al fracàs. 

Què significa substituir Puigdemont al capdavant de la llista de Junts? 

Quan el president Puigdemont va anunciar que es presentaria a les eleccions catalanes, tant a ell com a mi se'ns feia estranyíssim mirar al futur. Hem estat molts anys treballant braç a braç al Consell de la República i al Parlament Europeu. A més, insisteixo, malgrat la duresa de la situació personal, fem un balanç positiu d'aquests últims anys.

Quins objectius principals es planteja?

Hem definit el programa electoral en tres eixos. El primer, seguir amb la tasca d'internacionalització. En segon lloc, defensar els interessos concrets dels ciutadans de Catalunya a Europa: l'oficialitat del català, el corredor del Mediterrani, l'agricultura i la pesca i les PIMES. El model agrícola català és especial, no tenim grans explotacions i la PAC és una superburocràcia pensada pels grans terratinents.

I, en tercer lloc, volem participar de manera desacomplexada, amb visió d'estat, en els debats sobre canvi climàtic, política internacional, sobre culminar la unió fiscal o sobre governança econòmica. Tenim les idees molt clares i volem parlar amb la veu clara en aquests debats europeus.

En relació amb el que deia abans de treballar en equip. Li ha dolgut la ruptura amb Clara Ponsatí?

Ens ha sabut greu. És dolorós tant a nivell personal com polític. Amb ella he fet la reflexió de per què ha estat tan crítica amb l'amnistia quan no ha implicat cap preu polític. El més important d'aquesta llei, a part que permet la llibertat de tothom, és que es fa en el marc de l'acord de Brussel·les, que diu clarament que no renunciem a l'1 d'octubre, a la declaració d'independència ni a la via unilateral. L'amnistia no implica en cap cas una renúncia per part nostra, simplement una rectificació per part de l'Estat espanyol. En canvi, bé que ella va tornar amb la reforma de la sedició. I ho vam trobar molt bé, la vam acompanyar i vam aplaudir el seu retorn. 

La reforma de la sedició sí que formava part d'un acord en què ERC, a la taula de diàleg del juliol de 2023, va firmar un paper on deia que actuaria només dins dels límits de la Constitució i que renunciava a la via unilateral. Per tant, en aquest pacte sí que es paga un preu. I la Clara se'n va beneficiar i va tornar a Catalunya. En l'acord per l'amnistia no es paga aquest preu. Li he dit a ella i ho dic en públic, hi ha pactes amb el PSOE que són victòries i n'hi ha que són rendicions.

No crec que els indults siguin una gran victòria política per l'independentisme. L'amnistia, sí. Se'm fa intel·lectualment inconcebible la crítica que se'n fa des d'alguns sectors, no només la Clara, sinó més gent.

Amb ERC hi ha hagut tibantor precisament per això a Catalunya. S'ha mantingut aquest sentiment al Parlament Europeu o han pogut fer un front comú independentista?

En alguns casos, com per exemple amb Pegasus, hem anat plegats. Mantinc una excel·lent relació amb en Jordi Solé, hem treballat junts tots aquests anys.

No s'han traslladat els retrets?

A Europa actues en el marc de les competències del Parlament Europeu. Poc o molt, evidentment el clima del Principat, en la política catalana, quan hem sortit del Govern, impacta en les relacions a Brussel·les. Però, potser, aquí, les circumstàncies faciliten la cooperació.

La pagesia catalana es va revoltar i una de les exigències era que es frenessin els acords amb tercers països que la UE manté i que els perjudiquen. Quina és la posició de Junts en aquest sentit?

Hi ha dues posicions extremes que no crec que tinguin sentit, perquè no ajuden al desenvolupament ni del nord ni del sud global. Hem de fer un sistema comercial que beneficiï al conjunt d'Europa. Les desigualtats són inassumibles i el comerç internacional està bé si serveix per reduir-les. El comerç és un instrument, no una finalitat.

D'una banda hi ha els partidaris d'un lliure comerç absolut, sense cap mena de regles. Nosaltres no som d'aquests. Però tampoc dels que aposten per un proteccionisme total, perquè això tampoc repercuteix en les economies. En el cas de l'agricultura, nosaltres som inequívocs. El que posa al nostre programa electoral són les clàusules mirall. Quan fas un acord comercial, has de fer que les exigències als agricultors dels dos països siguin equivalents: requisits fitosanitaris, regulacions ambientals, pesticides...

En l'àmbit industrial, per exemple, hem acompanyat molt la introducció del Carbon Border Adjustment Mechanism, la taxa de carboni. Si contaminen, els productes de tercers països hauran de pagar un aranzel, perquè vol dir que aquests productors no estan assumint els costos per ser més sostenibles. Aquesta és la filosofia. Podem fer un lliure comerç sempre que els interessos dels nostres agricultors, però també de les PIMES, quedin degudament protegits.

Sembla que l'extrema dreta creixerà al Parlament Europeu i que la dreta es prepara per pactar amb ella. Li preocupa? Com pot afectar això a Europa?

És un drama absolut. M'explico: tenim un Partit Popular europeu, que ve històricament de la democràcia cristiana, un espai que s'havia enfrontat als règims totalitaris i que havia fet cordons sanitaris a l'extrema dreta. En canvi, tenim un PP espanyol que ve del Franquisme i que pacta amb Vox. El problema és que el PP europeu s'està espanyolitzant. Ursula von der Leyen va dir que potser pactaria amb la senyora Meloni.  

Una referència històrica: als anys 30, el drama comença no només perquè els partits feixistes comencen a tenir majories electorals, sinó perquè la democràcia cristiana va valorar la possibilitat de pactar amb ells. No fem comparacions automàtiques, la situació és diferent, però cal anar amb compte. Aquesta eventual aliança entre l'extrema dreta i la dreta pot acabar amb els consensos que s'han fet i amenaçar el model social europeu. 

Europa és un triangle entre democràcia, lliure mercat i estat del benestar. El lliure mercat és necessari, però, si el deixes sol, crees unes desigualtats que són incompatibles amb la democràcia. L'estat del benestar comporta la redistribució, els serveis públics i els drets socials. Aquest és el gran aprenentatge d'Europa al segle XX i que l'extrema dreta posa en risc.