El 1987, un any després de la seva entrada a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea (CEE) -actual UE-, Espanya va celebrar les primeres eleccions europees de la seva història. Fins a la imminent cita amb les urnes del proper 9 de juny, s'han fet vuit comicis d'aquest tipus, en què hi ha una única circumscripció a tot l'Estat. A l'espera del que succeeixi d'aquí a pocs dies, de moment són 42 els polítics catalans que han tingut un escó a l'Eurocambra, dels quals només sis han estat dones.

Tot i que inicialment al Parlament Europeu funcionava com una espècie de cementiri d'elefants, és a dir, com una institució en la qual acabaven la seva trajectòria política dirigents veterans, ja fa molt de temps que això ha canviat i en les darreres dues dècades trobem nombrosos exemples de persones que hi aterren quan encara no han arribat ni als 40 anys. A més a més, han tingut un escó a Brussel·les -o a Estrasburg- alguns dels líders dels principals partits catalans, ja sigui en el moment en què encara encapçalaven la formació -casos de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras- o quan ja havien deixat aquesta responsabilitat.

En total, hi ha hagut vuit catalans a l'Eurocambra en representació del PSC -escollits en la llista del PSOE-, 12 per part de CiU o de Junts, vuit d'ERC, cinc del PP, tres d'ICV i els Comuns, tres de Ciutadans, dos del Centre Democràtic i Social (CDS) i un de Vox. Les úniques sis catalanes que han estat eurodiputades fins ara són Anna Terrón (1994-2004, PSC), Maria Badia (2004-2014, representant al PSC, partit amb el qual trencaria durant el Procés), Concepció Ferrer (1987-2004, CiU), Clara Ponsatí (2020-2024, Junts), Dolors Montserrat (des del 2019, i que hi continuarà ja que lidera la llista del PP), i la republicana Diana Riba, també des del 2019 i que ara encapçala la candidatura d'Ara Repúbliques, formada fonamentalment per ERC, EH Bildu i el BNG.

Els principals dirigents que han passat per Brussel·les

Més enllà de compartir Govern com a president i vicepresident entre 2016 i 2017, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tenen en comú que han ocupat un escó al Parlament Europeu. L'inqüestionable líder suprem de Junts -encara que formalment no tingui cap càrrec orgànic al partit- ha estat eurodiputat durant la darrera legislatura, després d'encapçalar una candidatura que va ser la més votada a Catalunya el 2019, amb gairebé un milió de sufragis.

Junqueras deixarà, de moment de manera temporal, la presidència d'Esquerra després dels comicis comunitaris. El 2009 havia estat escollit eurodiputat, en el seu primer càrrec institucional de projecció nacional -fins aleshores només era regidor a l'oposició del seu poble, Sant Vicenç dels Horts-. S'hi va estar fins el 31 de desembre de 2011, quan va centrar-se en l'alcaldia, assolida mig any abans, i en la presidència del partit, que tenia des del setembre. Després tornaria a ser escollit eurodiputat als comicis de 2019, condició que perdria el gener de 2020 en ser suspès per la Junta Electoral Central (JEC) arran de la seva condemna en el judici del Procés.

Antoni Gutiérrez Díaz, Heribert Barrera, Raimon Obiols i Aleix Vidal-Quadras són les altres persones que han liderat un partit català i que en algun moment han tingut un escó a Brussel·les, tot i que en els quatre casos ja no encapçalaven la formació quan ho van fer. Històric del PSUC -en va ser el secretari general de 1977 a 1981 i de 1982 a 1986-, Gutiérrez Díaz va estar a l'Eurocambra del 1987 al 1999, ja en representació de l'antiga ICV. Va morir el 2006. Barrera, que va morir el 2011, va ser eurodiputat de 1991 a 1994, quan també presidia el partit (1991-1995), un càrrec aleshores més simbòlic. Abans havia estat secretari general dels republicans (1976-1987).

Després de 13 anys (1983-1996) com a primer secretari i, per tant, líder del PSC, Raimon Obiols va passar al Parlament Europeu el 1999 i s'hi estaria durant tres mandats, és a dir, fins al 2014. En aquest llarg període va coincidir a l'Eurocambra amb Aleix Vidal-Quadras, que havia sigut defenestrat tres anys abans de la presidència del PP a Catalunya, com a torna del Pacte del Majestic entre José María Aznar i Jordi Pujol. Vidal-Quadras acabaria deixant el partit de dretes per convertir-se en un dels fundadors de Vox, formació que també ha acabat abandonant i recentment s'ha tornat a apropar al PP. De fet, en les últimes eleccions al Parlament va donar suport a Alejandro Fernández.

Diversos consellers y ministres

Pel que fa a la resta de catalans que han tingut escó a l'Eurocambra trobem perfils molt diversos, entre els que hi ha antics ministres estatals o consellers del Govern. Entre els del PSC hi trobem Josep Borrell, ministre en diverses ocasions i actual alt representant de la UE per a Afers Exteriors. El ja desaparegut Josep Verde i Aldea -també antic diputat al Congrés-, Joan Colom -va estar-hi 17 anys-, el filòsof Xavier Rubert de Ventós -que va morir l'any passat- o Javier López completen el llistat d'eurodiputats del PSC. López va estrenar-s'hi el 2014, amb 29 anys, i després del 12-J encetarà la seva tercera legislatura.

Per part de l'antiga CiU, a banda dels casos esmentats, hi trobem Carles Gasòliba (1987-2004), Joaquim Muns (1987-1989), l'exconseller d'Agricultura Joan Vallvé (1994-1999 i 2002-2004), l'exsecretari general de CDC i exconseller de Comerç amb el tripartit Pere Esteve (1999-2002), Ignasi Guardans (2004-2009), l'exconseller d'Empresa Ramon Tremosa (2009-2019), Salvador Sedó (2011-2014), Francesc Gambús (2014-2019) i amb la marca de Junts els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Comín és el cap de llista del partit en aquests comicis i Ponsatí ha deixat la primera línia política després del fracàs de la dreta liberal d'Alhora a les eleccions al Parlament del 12-M.

Domènech Romera, Juan Manuel Fabra i Santiago Fisas són els altres tres catalans que han estat eurodiputats del PP, a més de Vidal-Quadras i Dolors Montserrat. El divulgador científic Eduard Punset, que va morir el 2019 i havia estat ministre entre 1980 i 1981, va ser parlamentari a Brussel·les del CDS d'Adolfo Suárez, com també Josep Coderch.

Raül Romeva va ser eurodiputat d'ICV entre 2004 i 2014, abans de liderar posteriorment la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015, convertir-se en conseller d'Exteriors, ser empresonat per l'1-O i passar a ser dirigent d'ERC. Romeva, que s'havia estrenat a l'Eurocambra amb 33 anys, va ser rellevat per Ernest Urtasun, que en tenia 32 quan va debutar com a càrrec electe a Brussel·les i s'hi va estar fins l'any passat. Actualment és el ministre de Cultura.

Miquel Mayol, Bernat Joan, el recentment desaparegut Josep Maria Terricabras, Jordi Solé i l'exconseller Ernest Maragall han estat els altres eurodiputats d'ERC, mentre que Javier Nart, Juan Carlos Girauta i Jordi Cañas -actual cap de llista- ho han estat de Cs i Jorge Buxadé de Vox. Aquest darrer repeteix al capdavant de la formació d'extrema dreta.