El tret de sortida oficial de la campanya per a les eleccions europees del 9 de juny ha arribat quan només han passat 11 dies d'uns comicis al Parlament que han sacsejat la política catalana. Amb la incertesa de què succeirà a la cambra autonòmica i de si serà possible o no investir un president del Govern abans del límit del 25 d'agost -si no s'aconsegueix hi haurà una repetició electoral a l'octubre-, els focus polítics i mediàtics apunten molt més cap al futur de la Generalitat que no pas a uns debats europeus que no desperten precisament entusiasme ciutadà.

Malgrat que els programes i els discursos d'aquest dijous han intentat -i ho seguiran fent les properes dues setmanes- potenciar les qüestions comunitàries en un moment decisiu pel futur de la Unió Europea -amb l'amenaça del creixement de l'extrema dreta i la necessitat d'afrontar l'emergència climàtica-, res fa pensar que puguin eclipsar la política nacional a Catalunya. Malgrat que aquesta estigui abocada a unes llargues negociacions.

El calendari tampoc hi ajuda, ja que el 10 de juny, l'endemà de la votació, es constituirà el nou Parlament i, per tant, prèviament s'haurà de negociar qui el presideix i qui ocupa els altres llocs de la Mesa. Però, a més, la participació als comicis europeus ha estat tradicionalment baixa a Catalunya, un fet que s'ha accentuat en aquelles ocasions en què no han coincidit amb eleccions municipals, justament com succeeix ara. Amb el futur de la Generalitat com a qüestió de fons, les crides a la mobilització per aturar l'extrema dreta han estat la tònica entre els partits catalans en l'inici de campanya.

El PSC intentarà aprofitar el vent de cua favorable del 12-M per aconseguir ser la força més votada, un fet que no aconsegueix en unes europees a Catalunya des del 2009, ja que el 2014 va imposar-se ERC i el 2019 va fer-ho Junts. El partit ha arrencat la campanya amb un acte modest a la seva seu nacional, al carrer Pallars de Barcelona, en què el primer secretari, Salvador Illa, ha acompanyat el seu principal candidat, Javi López -número tres de la candidatura del PSOE-.

Arran del triomf al Parlament, Illa és conscient que ocupa l'espai central de la política catalana i aquesta setmana ha comprovat com l'establishment aposta per la seva investidura a la reunió del Cercle d'Economia. Sense mencions explícites a la governabilitat catalana, en l'acte ha definit el 9-J com una disjuntiva entre "més Europa o més ultradreta" i s'ha mostrat convençut que Catalunya serà el "dic de contenció" de l'extrema dreta. En la mateixa línia, Javi López ha afirmat que els socialistes són el "refugi dels demòcrates europeus per aturar l'extrema dreta" i ha defensat una Europa que promogui "la igualtat i l'estat de dret".

L'omnipresència de Puigdemont a Junts

Tot i que no es presenta a les eleccions europees, Junts mantindrà l'aposta de potenciar la figura de Carles Puigdemont, el seu màxim esquer mobilitzador. Ja en l'acte d'inici de campanya, celebrat a Barcelona i amb intervencions telemàtiques del cap de llista, Toni Comín, i el propi expresident, han estat diverses les referències a ell i, per exemple, el secretari general del partit, Jordi Turull, ha assegurat que "està en disposició" de ser president de la Generalitat arran dels resultats del 12-M. Sense una altament improbable abstenció del PSC, l'aritmètica diu el contrari.

Comín, directament, ha manifestat que "som el comando Puigdemont a Brussel·les" i en la presentació de la campanya -feta unes hores abans- també ha insistit que el factòtum de la formació aconseguirà la investidura. La reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació acordat serà una de les grans banderes programàtiques de la campanya de la formació, molt pensada en clau de política interna. Amb tot, Puigdemont ha advertit del "risc d'espanyolització" de les eleccions i ha defensat la necessitat "d'europeitzar-les". No és casual que abans del 12-M advertia del mateix risc.

ERC vol combatre la "sociovergència"

Després d'encadenar tres retrocessos electorals -municipals, generals i autonòmiques-, ERC afronta les europees amb la voluntat de "remuntar", malgrat ser conscient que són uns comicis en què costa mobilitzar la ciutadania i més quan arriben tan poques setmanes després de les catalanes. Es dona la paradoxa que la formació lidera l'aliança Ara Repúbliques, en què participen altres formacions sobiranistes d'esquerres que viuen un moment d'ascens electoral, com són el BNG i EH Bildu. Els republicans també aspiren a mobilitzar el seu electorat per intentar aturar el previsible creixement de l'extrema dreta al proper Parlament Europeu.

Els comicis arriben en un moment de transició del partit, que celebrarà un congrés extraordinari el 30 de novembre i en què diversos dels seus principals dirigents estan de sortida. Són els casos de la secretària general, Marta Rovira, el propi president del Govern, Pere Aragonès, o el viceconseller Sergi Sabrià, a l'espera que Oriol Junqueras decideixi si la seva retirada de la presidència de la formació després del 9 de juny serà temporal o no.

Tot i que la formació ha defensat que vol "parlar d'Europa", en paraules de la seva cap de llista, Diana Riba, la política autòctona també ha impactat directament en el missatge d'inici de campanya i la candidata ha fet una crida a combatre la "sociovergència", hores després que PSC i Junts hagin tombat el decret que regulava el lloguer de temporada i d'habitacions.

"A l'hora de votar al Parlament Europeu, es posen molt d'acord i molt ràpid a l'hora de comprar discursos de la internacional reaccionària", ha afirmat Riba, que també ha afegit "si Puigdemont acorda la seva presidència amb el PSC, que és imprescindible, ERC no bloquejarem, però que es posin d'acord". Aragonès ha assistit a l'acte, sense intervenir, cosa que sí que han fet Junqueras i Rovira, en el darrer cas telemàticament des de Suïssa.

Els Comuns demanen un "vot antifeixista"

També els Comuns han lamentat la decisió de tombar el decret dels lloguers i la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, ha assegurat que la regulació dels arrendaments de temporada serà una "condició imprescindible" per a un acord de govern amb ells, en un missatge clarament adreçat al PSC. Després de retrocedir el 12-M i aconseguir només representació a Barcelona, en la campanya la formació provarà de desmarcar-se del Partit Socialista, amb propostes clarament d'esquerres.

Caldrà, però, que les faci creïbles, perquè ja ha deixat clar per activa i per passiva que donarà suport a la investidura d'Illa i això la pot portar a diluir algunes de les seves demandes. Així, per exemple, aquest dijous el diputat al Parlament David Cid ha insistit que "només seran en un govern que descarti el Hard Rock", però 24 hores abans el seu candidat a les europees i número dos de la llista de Sumar, Jaume Asens, havia dit que les negociacions amb el PSC s'havien de fer sense línies vermelles.

En un acte d'inici de campanya fet a Girona, Asens ha reivindicat la necessitat de fer "un vot antifeixista" davant l'auge de l'extrema dreta que pronostiquen les enquestes. "Cal que ens mobilitzem perquè l'Europa solidària i democràtica guanyi a l'Europa de la por, l'odi, la xenofòbia i el racisme", ha afegit, per tal de "tancar la porta d'Europa a la internacional reaccionària que vol destruir les bases constructives de la democràcia i prendre la llibertat a la ciutadania".