El personal interí representa el 50% de la plantilla del sector educatiu a Catalunya. D’aquests, el 70% -al voltant de 20.000 professionals- estan en frau de llei, denuncien els sindicats i els col·lectius afectats. És a dir, fa més de tres anys que estan amb contractes temporals, fet que suposa un abús de temporalitat. "Ens contracten com a mestres cada any, per un curs, des de fa un munt d’anys. Hi ha gent que porta cinc, 10, 15, 20 anys…", denuncia Laura Aranda, membre de la Plataforma d’Interines Docents de Catalunya (PINDOC).

Això impedeix l'acumulació d'antiguitat i també implica més inestabilitat en no tenir una plaça fixa en un centre i amb una especialitat concreta, fet que suposa que en finalitzar el curs se'ls comunica si comptaran amb ells pel següent. La interinitat no és una situació exclusiva del sector educatiu, ja que està estesa al conjunt de l'Administració pública.

L’estabilització de les plantilles és una de les reivindicacions de la vaga educativa que s’ha fet durant el març impulsada pels sindicats USTEC, CCOO, UGT, CGT, la Intersindical, Professors de Secundària i USOC. Reclamen que es faci fix el personal que porta anys encadenant contractes temporals i que no s’hagin de passar unes oposicions o concurs de mèrits, tal com planteja el Departament. "No estem demanant que ens facin funcionàries, sinó que no ens contractin d’any a any, que és molt precari i temporal", afirma Aranda.

Segons la directiva europea 1999/70/CE i la posterior sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 2020 que obligava l’Estat a reduir l'interinatge a l’Administració pública al 8%, totes les interines que porten més de tres anys encadenant contractes s’han de fer personal fix. Però, de moment, no ha estat així. Ara, el Departament accepta les demandes d’estabilització i assegura que ja s’ha iniciat el procés, però per ser convertit en personal fix caldrà passar un concurs de mèrits o oposicions que la PINDOC rebutja. Actualment, al voltant del 35% del personal públic de la Generalitat és interí. 

Aquest dimarts, el Govern espanyol ha aprovat un reial decret pel qual els docents interins amb més de cinc anys d'antiguitat a l'administració pública podran accedir "de manera excepcional" a una plaça fixa de funcionari mitjançant un concurs de mèrits, és a dir, es valorarà l'experiència i no necessitaran opositar. La reforma de les oposicions docents contempla que aquest concurs es durà a terme una sola vegada a cada comunitat autònoma fins el 2024. El que hagin estat interins entre 2017 i 2020 sí que hauran de fer oposicions.

Educació afirma que ja ha començat el pla d'estabilització

La Generalitat sosté que es durà a terme un procés extraordinari i excepcional que finalitzarà a 31 de desembre del 2024 que afectarà els interins del conjunt de l'Administració i que representarà l’estabilització més gran que s’hagi produït mai. La interinitat se situarà per sota del 10%, en la línia del que marca Europa. Els processos seran de lliure concurrència, és a dir, s’hi podrà presentar tothom que compleixi els requisits, incloent persones que no han treballat abans a l’Administració. 

Això no és ben vist per les plataformes d’interins: "Si fos tancat a persones interines, hauríem d’entrar totes. Si s'hi pot presentar qualsevol, això no es garanteix". Aranda sosté que es farà "una criba" de persones que fa molts anys que hi treballen i que podrien no passar les proves, i que el procés implica un "rejoveniment" de la plantilla per estalviar-se el pagament de triennis i altres plusos vinculats a l'antiguitat. "Si no superes el procés de selecció, t’indemnitzen amb només 20 dies", ja que els contractes que tenen són d’un any, recorda la mestra.

El procés de què parla la Generalitat afectarà 59.000 llocs de treball, i es preveu que 39.000 siguin d'interins. Aranda puntualitza que no és que s'estiguin creant places noves ja que són vacants que ja existeixen. "Dir que es creen places sembla que impliqui que estan ampliant la quantitat de mestres. I això no és real, perquè les places ja hi són". La PINDOC també critica que no saben per quantes places es convocaran ni el concurs de mèrits ni les oposicions i que la informació del Departament és "poc transparent".

Més recursos per arribar al 6% del PIB en educació

Més enllà d’això, els col·lectius critiquen que quan es convoquen oposicions no s’oferten les places realment necessàries sinó un nombre inferior. "Cal invertir el 6% del PIB en educació per cobrir aquestes mancances", afirma Aranda. La manca de personal no només afecta les docents sinó també altres professionals com els que atenen la inclusió. "Tot són estalvis per tot arreu", lamenta.

A més, els interins també critiquen, en la línia de les protestes d’aquest trimestre, la manca de suport de la Conselleria i la falta de consens per tirar endavant els canvis anunciats, com els nous currículums i la modificació del calendari. "Tot és demanar, amb les retallades que fa anys que tenim", conclou Aranda.