L’any 1997 Ricky Martín va llançar una cançó que seria un dels seus grans èxits internacionals, el tema es deia Maria, i la tornada, impossible de no recordar feia així: "1, 2, 3, un pasito pa'lante María, 1, 2, 3, un pasito pa' atrás". El confinament comarcal torna a regir la mobilitat de les nostres vides, amb una forta restricció de moviments, especialment a Barcelona i el Barcelonès. Malgrat tot, entre les escletxes de llibertat que tenim a la nostra disposició podem gaudir dels museus i les galeries d’art en diversos punts del país, però especialment a la capital catalana. Per això aquí us proposem cinc exposicions que es poden visitar a la capital catalana. Si més no, mentre anem fent passets endavant i enrere a causa de la pandèmia del coronavirus, l’art no és mou, i permet i eixamplar horitzons.

Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979

CCCM Born
Del 9 d'abril de 2021 al 27 de març de 2022

T’imagines que el govern aprovés un pressupost extraordinari per a cultura i ensenyament? Doncs això va passar. L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura. Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que prioritzava l’ensenyament de qualitat, públic, laic, gratuït i en català, amb nens i nenes compartint les aules. A causa de la intransigència dels sectors catalanistes més conservadors, els radicals de Lerroux i els grups catòlics, el projecte va fracassar, però es va convertir en una fita que restaria com a referent per als moviments que han lluitat per una educació en llibertat.

La mostra repassa aquesta iniciativa que va arrencar el 1908 i posa el focus en els estralls de la Setmana Tràgica, en els esforços de Ferrer i Guàrdia, l’Escola del Bosc, L’Escola del Mar, tots els esforços que va fer la pedagogia per sobreviure durant la repressió del franquisme.

La guerra infinita. Antoni Campañà

MNAC
Del 19 de març al 18 de juliol de 2021

La capsa vermella és com es coneix la capsa on el fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989) va amagar centenars de fotografies inèdites fetes durant la Guerra Civil. Aquestes imatges suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic de Catalunya i situen a Campañà com un dels grans en la fotografia de la seva època.

La mostra descobreix bona part d’aquestes fotografies, fins ara inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. La descoberta i vàlua de les imatges d’Antoni Campañà ha merescut l’edició del llibre L’endemà de la retirada, Antoni Campañà, publicat per Comanegra. Un llibre que permet saber més d’Antoni Campañà i viatjar al 39, durant la retirada republicana, quan Campañà va recórrer l’Alt Empordà fins a Portbou fent unes fotografies que avui ens acosten els estralls d’aquella guerra.

Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social de Joseph Beuys

Palau de la Virreina
Del 5 de març al 5 de maig del 2021

Aquesta exposició investiga tres facetes fonamentals en la trajectòria de Joseph Beuys, defensor del poder curador de l’art. A la mostra, l’apartat 'Pedagogia radical' se centra en l’activitat de Beuys en el camp de l’ensenyament artístic, on promou un desmantellament dels codis i les metodologies de la docència normativa. Beuys volia reconèixer, explorar i desenvolupar el potencial creatiu que cadascun de nosaltres posseeix i que la competitivitat agressiva mantenen ocult. L’àmbit 'Democràcia directa' explora la construcció d’estructures de contrapoder ciutadà per expandir el paper dels artistes en l’esfera pública. I el darrer àmbit, 'Plàstica social', al·ludeix a l’elaboració feta per Beuys d’un nou espai simbòlic per a la producció i l’ús de l’obra d’art, més enllà dels sistemes artístics o mercantils.

Mart. El mirall vermell

CCCB
Del 25 de febrer a l’11 de juliol del 2021

El muntatge aborda la fascinació dels humans pel planeta vermell a través de la ciència, l’art i la literatura. La fascinació dels humans per Mart es remunta a temps molt antics, i ara, al CCCB es pot visitar Mart. El mirall vermell, una mostra on a través de la ciència, l’art i la literatura el planeta vermell n’és el protagonista. Del muntatge se’n desprenen reflexions diverses, i rumiar sobre el futur de la nostra espècie n’és una.

Potser per això, la cita que marca l’inici del recorregut és aquesta: "No soc ningú. Soc jo: això és tot. Però, sigui el que sigui, soc allò que soc, (···) i no pots evitar-ho". Paraules que pertanyen a 'Les cròniques marcianes' de Ray Bradbury, un altre llibre mític de la ciència ficció. La feinada de documentació i síntesi per reunir a la mostra tots els científics i escriptors que van intuir l’enormitat de l’univers i van quedar fascinats per Mart és una meravella, hi són tots, des de Galileu, passant per Cassini fins a Lowell.

Comissariada pel director del CCCBLab, Juan Insua, l’exposició explora el vincle dels humans amb Mart, des de l’existència de les primeres cosmogonies i l’Ares de la mitologia grega fins als nostres dies. Per materialitzar aquesta relació, a la mostra hi són presents llibres, escultures, dibuixos, fotografies, còmics, pel·lícules, manuscrits de col·leccionista, i també una joia mineral: un petit meteorit marcià ("una pedra rara" anomenada KSAR Ghilane 002), descoberta per una exploradora al desert del Sàhara.

Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)

Fundació Miró
Del 12 de març al 4 de juliol del 2021

Mentre que a la primera meitat del segle XX, a les grans capitals europees les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, a casa nostra la modernitat va necessitar l'empenta d'uns entusiastes que volien regenerar la cultura catalana. Eren coneguts com els ADLAN (Amics de l'Art Nou), van prendre Joan Miró com a referent, i van ser els artífexs de la la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta.

L’arxiu d’aquest grups d’amics conservat gràcies al COAC i de la Fundació Joan Miró, es pot visitar en un muntatge que també exhibeix una selecció d'obres de les cinc exposicions efímeres que Miró va presentar a Barcelona amb l'objectiu que els socis d’aquest grup cultural poguessin conèixer en primícia les peces que després viatjarien a París, Nova York o Zuric. La influència d'ADLAN es va escampar entre els artistes, arquitectes, escriptors i músics de Barcelona, sobretot en els anys de la postguerra i en la dècada del 1970. L'estreta connexió entre ADLAN i el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va forjar una comprensió de la modernitat lligada al racionalisme arquitectònic i al surrealisme visual i és on es troba, al mateix temps, l'origen de la creació de la Fundació Joan Miró.