Els fragments de crani de neandertal trobats fa dos anys a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) han resultat ser de cérvol. "En ciència és difícil reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar". Així ho ha explicat a l'ACN Palmira Saladié, codirectora del jaciment, que admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i proves que es van fer després van confirmar l'error. "La peça estava molt alterada i havia agafat una morfologia errònia", afegeix.

L'anunci de la troballa "excepcional" -era la primera resta humana que hi apareixia- coincidia amb els 40 anys d'excavacions continuades. Enguany els treballs han permès completar el nivell 'R' on han aparegut les astes de quatre cérvols entre el més destacat.

La ciència s'escriu i es reescriu seguint els avenços i el jaciment de l'Abric Romaní de Capellades n'és un exemple. L'any 2022 passava a ocupar el rànquing privilegiat de jaciment amb restes de neandertal i, dos anys després, s'ha hagut de fer marxa enrere perquè finalment han resultat ser de cèrvid. La recerca, però, continua a ple rendiment un estiu més.

La codirectora de les excavacions al jaciment anoienc, Palmira Saladié, admet que no tenir restes humanes els resta aquell "impacte social" que van tenir en el moment de l'anunci, si bé defensa que això "no li treu valor patrimonial". I és que, segons explica, el projecte està encaminat a comprendre l'estil de vida dels neandertals i això, remarca, "ho acompleix i ho assoleix amb escreix" malgrat no haver trobat encara les restes humanes.

En aquest sentit, remarca que l'Abric Romaní és un enclavament "clau" per comprendre com eren els neandertals. "Ens ha permès veure que s'assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys", afirma. Segons la codirectora, durant aquests anys de recerca s'ha vist que "no hi ha diferències" entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l'Abric Romaní en termes d'organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.

Els fogars, un dels trets més importants

Aquest enclavament destaca, per exemple, per concentrar el major nombre de fogars localitzats, prop de 500. "És el jaciment amb més fogars del món", subratlla la investigadora de l'IPHES. Aquest element és un trets distintius del jaciment on continuen apareixent restes de fustes, llenya per cremar i, sobretot, eines, un "registre molt important per a la prehistòria mundial". En els diferents nivells excavats s'han anat alternant campaments de caça, vivacs i també campaments centrals utilitzats durant estades més llargues.

La campanya d'excavacions d'enguany finalitza el 26 d'agost. Hi hauran treballat unes 25 persones de l'equip d'investigadors. Entre les novetats més destacades hi ha la finalització de l'anomenat nivell 'R', on hi havia un campament de caça, principalment de cérvols. L'aparició de les quatre astes de grans dimensions de quatre exemplars adults és una de les troballes més destacades que han fet els investigadors en aquest nivell. "Ens indica que l'ocupació va ser a la tardor i que caçaven els mascles adults", detalla la codirectora. 

Aquest any també han començat a preparar el pròxim nivell d'excavació, el nivell S, situat a més de 60.000 anys d'antiguitat. Els investigadors no s'aventuren a posar una data de final d'excavacions. "Queden uns 25 metres avall, no sabem quants anys seran i quina resolució hi haurà perquè a mesura que anem baixant és possible que es perdi la seva conservació i no siguin tan importants", diu. Malgrat tot, ja dona per fet que hi haurà feina per a una nova generació d'arqueòlegs.

En un futur també es vol obrir un museu on poder explicar aquell període i mostrar les restes localitzades així com el resultat de les investigacions. "Hi ha interès de l'Ajuntament, de la Generalitat i l'IPHES i més tard o més d’hora ho aconseguirem", conclou la codirectora.