Troballa excepcional al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). Després de 40 anys de recerca continuada, els arqueòlegs han pogut desenterrar la primera resta humana. Són fragments parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l'equip d'investigadors han donat a conèixer el descobriment. "Estic emocionat, és una troballa molt important", afirmava Eudald Carbonell, un dels codirectors del jaciment.

Ha explicat que l'any passat s'intuïen "canvis" en els nivells del jaciment, però ha admès que no s'imaginaven que fossin tan importants per a futures investigacions. Durant l'acte, s'ha anunciat que el jaciment serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) aquest any.

Enmig de l'expectació mediàtica, Carbonell admetia sentir-se emocionat de viure aquest moment "històric" per al jaciment. Començava la seva intervenció agraint i reconeixent els esforços de tots els professionals que durant quatre dècades han excavat al jaciment, arribant fins al nivell 18è. L'antropòleg i catedràtic de prehistòria subratllava que aquest descobriment no hauria estat possible sense la "il·lusió, voluntat, esforç, intel·ligència i perseverança" de tots ells, unes paraules, ha dit, que "serveixen de poc" a la societat actual però que a Capellades han demostrat que són necessàries per treballar de forma moderna un jaciment com aquest.

Durant la presentació de les restes, també ha tirat d'ironia: "Hem trobat unes restes cranials, bocins d'os, no hi ha més; no hi ha cap tresor ni cap joia ni res espectacular, però en realitat ho és molt d'espectacular", afirmava. Les restes que han aparegut són fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic. "Possiblement els temporals son els que tenen més informació de tipus mecànic i de llenguatge", ha detallat, tot afegint que també s'ha preservat un conductor auditiu "trencat", no se sap per què.

L'anomenada enginyeria inversa serà una de les metodologies que permetrà aportar llum i contextualitzar les restes, amb estudis d'ADN o proteïnes, entre d'altres. També obrirà noves hipòtesis, com ara conèixer com i per què aquestes restes van ser dipositades aquí. Carbonell també s'ha preguntat sobre els sentiments d'aquest grup de neandertals d'entre 6 i 12 persones que van ocupar la zona fa 60.000 anys i les motivacions de deixar aquestes restes aquí, "trencades".

També confien determinar en els pròxims mesos si son d'home, dona o d'una criatura. Preguntes que encara no tenen resposta però que ajudaran a comprendre encara millor com vivien en aquell moment de la història. "Esperem que no siguin les últimes, sinó les primeres", apuntava amb il·lusió, tot admetent que "és una caixa de pandora" que donarà molta informació en un futur.

"Son restes inesperades i de les que fan més il·lusió"

Palmira Saladié, codirectora del jaciment ha explicat somrient que van ser uns estudiants de predoctorals qui van trobar les restes. "Jo no hi era però me van enviar les fotos" perquè ja van intuir que eren especials. La investigadora ha explicat que van tardar dos dies a confirmar-ho. I ha confessat que ha sigut del tot "inesperada" i "de les que fan més il·lusió". I és que, segons ha dit, en aquesta campanya s'havien reduït les expectatives de trobar restes òssies, després de constatar que en un forat, on hi havia dipositades moltes esperances, finalment no hi va aparèixer res. La possibilitat de trobar una dent de llet era un altre somni de l'equip, però la realitat ho ha superat tot.

Un jaciment "clau" a Catalunya i Europa

Robert Sala, investigador de l'IPHES-CERCA/URV i codirector de les excavacions, recordava com el 1983 un jove Eudald Carbonell i ell mateix van tenir la "gosadia" de tornar a excavar un jaciment emblemàtic del noucentisme català. Reprenien així la feina iniciada el 1909 per Amador Romaní i Lluís Maria Vidal, al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a la cinglera del Capelló. Durant l'acte, ha posat en valor la feina de tots els investigadors i ha reclamat unes millors condicions laborals per tots ells. També ha dit que aquest jaciment ha estat "molt important" per l'IPHES i que espera que la troballa contribueixi a reforçar encara més aquesta institució.

"L'Abric Romaní és un jaciment on es pot explicar la microhistòria dels neandertals i n'hi ha molt pocs al món, on es pot saber com ocupaven el seu espai domèstic, els dormitoris, on trobem eines de fusta i moltes explicacions d'aquesta vida domèstica", ha assenyalat. En 40 anys, s'han excavat 300 m2 i s'ha arribat a una profunditat de 10 metres, on han aparegut milers de restes d'animals, eines de pedres, centenars de fogars i negatius d'eines de fusta en un estat de conservació excepcional. 

Tot just fa uns dies s'havia anunciat que un equip d'arqueòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) – Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) hi havia trobat un nou nivell arqueològic, amb fogars, restes de fauna consumida i eines de pedra. Les troballes han aparegut a un campament de caçadors de cérvols de 60.000 anys. Enguany es compleixen 40 anys d'excavacions continuades en aquest jaciment de referència per explicar el període neandertal. A l'Abric Romaní hi treballen més d'una vintena de persones, entre investigadors i estudiants.