Consens polític i sindical contra l'OPA hostil que ha llançat aquest dijous el BBVA per absorbir el Banc Sabadell, després que l'entitat catalana rebutgés dilluns la seva oferta de compra. Segons ha confirmat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en un comunicat, la proposta del banc basc és la mateixa que ja van presentar: 1 acció de nova emissió per cada 4,83 accions del Sabadell, una prima del 30% respecte al valor del 29 d'abril.  

El Banc Sabadell considera que aquesta oferta els "infravalora significativament". Ara, però, seran els accionistes ―la majoria petits inversors― els que decidiran si es completa l'absorció. A diferència de la primera oferta amistosa, el BBVA no reserva "cap avantatge" als accionistes ni membres del consell d'administració del Sabadell.

Les reaccions a l'OPA hostil

La Moncloa ha sortit ràpidament a rebutjar aquesta operació, al·legant que pot tenir "efectes lesius potencials" pel sistema financer. Segons han indicat fonts de l'executiu espanyol, pot causar un impacte negatiu en l'ocupació i en la prestació de serveis financers, alhora que l'excés de concentració bancària pot generar un "risc" addicional a l'estabilitat financera.

Al seu torn, el Govern català també s'ha posicionat en contra i l'ha titllat de "dolenta". La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha afirmat aquest matí a RAC1 que, en el cas que es produís, "tindrem la concentració bancària més alta d'Europa". Per la seva banda, el president Pere Aragonès ha assegurat a TVE que l'absorció "empitjoraria la falta de competència i destruiria llocs de treball".

Altres formacions polítiques com Junts, Comuns, PSC o PP també s'hi han pronunciat en contra. Només el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, veu "legítima" l'operació, però avisa el govern espanyol que haurà de vigilar que no afecti els consumidors.

Pel que fa a l'òrbita sindical, CCOO veu amb "màxima preocupació" l'OPA al Banc Sabadell. En una atenció als mitjans, el secretari general a escala estatal, Unai Sordo, ha reclamat que es reguli la competència al sector financer per evitar encaminar-se a "un model d'oligopoli" on poques entitats controlin els actius financers, fet que suposa "un risc de reducció del crèdit a l'economia real".